Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques han aconseguit contenir-la substancialment

Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres, CaixaBank Research
Rubén Durante, José García-Montalvo i Marta Reynal-Querol, Universitat Pompeu Fabra
Projecte seleccionat en Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550010)

La crisi generada per la covid-19 ha tingut unes conseqüències econòmiques molt importants, incloent-hi un impacte significatiu en la desigualtat salarial. Aquesta desigualtat no només respon a la dispersió en els nivells salarials, sinó també a la «intensitat» en l’ocupació, és a dir, si les persones estan treballant i amb quina regularitat ho fan. L’ús de dades massives en temps real permet d’analitzar el paper que han tingut les ajudes públiques a l’hora de mitigar l’impacte de la crisi en la desigualtat, tant per al conjunt de la població com per als diversos col·lectius. Hom ha observat que els mecanismes de suport a les rendes implantats per l’administració pública han aconseguit reduir substancialment aquest impacte, i que el temps destinat a gestionar les ajudes també és un factor de pes.
Punts clau
  • 1
       Durant els primers mesos de la pandèmia, l’impacte de la covid-19 en la desigualtat, abans de comptabilitzar les ajudes públiques, va ser enorme. L’abril del 2020, la desigualtat laboral mesurada per l’índex de Gini havia augmentat més d’11 punts. No obstant això, després de considerar les ajudes públiques –en particular, els ERTO–, aquest increment va ser de 4 punts.
  • 2
       Els resultats mostren que per a reduir la desigualtat no n’hi ha prou amb un bon sistema d’ajudes públiques; l’eficiència amb què es gestionen aquestes ajudes també és clau. Per exemple, si el novembre del 2020 la tramitació dels subsidis de desocupació hagués estat un 5% més àgil en el nombre de dies, l’índex de Gini hauria minvat 0,2 punts.
  • 3
       L’impacte de la covid-19 en la desigualtat va ser més gran entre les dones, els joves i els nascuts a l’estranger.
  • 4
       A Espanya, l’ocupació és el component més important en els canvis en la desigualtat i, un cop més, va ser el factor principal durant la crisi de la covid-19. A tall d’exemple, entre el febrer i l’abril del 2020, gairebé el 90% de l’increment en la desigualtat salarial (abans de les transferències públiques) va ser causat per la caiguda de l’ocupació; la resta s’explicava per increments en la desigualtat salarial entre els treballadors.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Una amenaça a la salut pública, com una pandèmia, planteja dilemes democràtics. En quina mesura la ciutadania accepta restricció de llibertats, concentració de poder i lògica tecnocràtica en la presa de decisions?

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.