Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques han aconseguit contenir-la substancialment

Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres, CaixaBank Research; Rubén Durante, José García-Montalvo i Marta Reynal-Querol, Universitat Pompeu Fabra
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550010)

La crisi generada per la covid-19 ha tingut unes conseqüències econòmiques molt importants, incloent-hi un impacte significatiu en la desigualtat salarial. Aquesta desigualtat no només respon a la dispersió en els nivells salarials, sinó també a la «intensitat» en l’ocupació, és a dir, si les persones estan treballant i amb quina regularitat ho fan. L’ús de dades massives en temps real permet d’analitzar el paper que han tingut les ajudes públiques a l’hora de mitigar l’impacte de la crisi en la desigualtat, tant per al conjunt de la població com per als diversos col·lectius. Hom ha observat que els mecanismes de suport a les rendes implantats per l’administració pública han aconseguit reduir substancialment aquest impacte, i que el temps destinat a gestionar les ajudes també és un factor de pes.
Punts clau
  • 1
       Durant els primers mesos de la pandèmia, l’impacte de la covid-19 en la desigualtat, abans de comptabilitzar les ajudes públiques, va ser enorme. L’abril del 2020, la desigualtat laboral mesurada per l’índex de Gini havia augmentat més d’11 punts. No obstant això, després de considerar les ajudes públiques –en particular, els ERTO–, aquest increment va ser de 4 punts.
  • 2
       Els resultats mostren que per a reduir la desigualtat no n’hi ha prou amb un bon sistema d’ajudes públiques; l’eficiència amb què es gestionen aquestes ajudes també és clau. Per exemple, si el novembre del 2020 la tramitació dels subsidis de desocupació hagués estat un 5% més àgil en el nombre de dies, l’índex de Gini hauria minvat 0,2 punts.
  • 3
       L’impacte de la covid-19 en la desigualtat va ser més gran entre les dones, els joves i els nascuts a l’estranger.
  • 4
       A Espanya, l’ocupació és el component més important en els canvis en la desigualtat i, un cop més, va ser el factor principal durant la crisi de la covid-19. A tall d’exemple, entre el febrer i l’abril del 2020, gairebé el 90% de l’increment en la desigualtat salarial (abans de les transferències públiques) va ser causat per la caiguda de l’ocupació; la resta s’explicava per increments en la desigualtat salarial entre els treballadors.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Una amenaça a la salut pública, com una pandèmia, planteja dilemes democràtics. En quina mesura la ciutadania accepta restricció de llibertats, concentració de poder i lògica tecnocràtica en la presa de decisions?

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.