Article
La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques han aconseguit contenir-la substancialment
Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres, CaixaBank Research; Rubén Durante, José García-Montalvo i Marta Reynal-Querol, Universitat Pompeu Fabra
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550010)
La crisi generada per la covid-19 ha tingut unes conseqüències econòmiques molt importants, incloent-hi un impacte significatiu en la desigualtat salarial. Aquesta desigualtat no només respon a la dispersió en els nivells salarials, sinó també a la «intensitat» en l’ocupació, és a dir, si les persones estan treballant i amb quina regularitat ho fan. L’ús de dades massives en temps real permet d’analitzar el paper que han tingut les ajudes públiques a l’hora de mitigar l’impacte de la crisi en la desigualtat, tant per al conjunt de la població com per als diversos col·lectius. Hom ha observat que els mecanismes de suport a les rendes implantats per l’administració pública han aconseguit reduir substancialment aquest impacte, i que el temps destinat a gestionar les ajudes també és un factor de pes.
Punts clau
-
1Durant els primers mesos de la pandèmia, l’impacte de la covid-19 en la desigualtat, abans de comptabilitzar les ajudes públiques, va ser enorme. L’abril del 2020, la desigualtat laboral mesurada per l’índex de Gini havia augmentat més d’11 punts. No obstant això, després de considerar les ajudes públiques –en particular, els ERTO–, aquest increment va ser de 4 punts.
-
2Els resultats mostren que per a reduir la desigualtat no n’hi ha prou amb un bon sistema d’ajudes públiques; l’eficiència amb què es gestionen aquestes ajudes també és clau. Per exemple, si el novembre del 2020 la tramitació dels subsidis de desocupació hagués estat un 5% més àgil en el nombre de dies, l’índex de Gini hauria minvat 0,2 punts.
-
3L’impacte de la covid-19 en la desigualtat va ser més gran entre les dones, els joves i els nascuts a l’estranger.
-
4A Espanya, l’ocupació és el component més important en els canvis en la desigualtat i, un cop més, va ser el factor principal durant la crisi de la covid-19. A tall d’exemple, entre el febrer i l’abril del 2020, gairebé el 90% de l’increment en la desigualtat salarial (abans de les transferències públiques) va ser causat per la caiguda de l’ocupació; la resta s’explicava per increments en la desigualtat salarial entre els treballadors.
