Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques han aconseguit contenir-la substancialment

Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres, CaixaBank Research; Rubén Durante, José García-Montalvo i Marta Reynal-Querol, Universitat Pompeu Fabra
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550010)

La crisi generada per la covid-19 ha tingut unes conseqüències econòmiques molt importants, incloent-hi un impacte significatiu en la desigualtat salarial. Aquesta desigualtat no només respon a la dispersió en els nivells salarials, sinó també a la «intensitat» en l’ocupació, és a dir, si les persones estan treballant i amb quina regularitat ho fan. L’ús de dades massives en temps real permet d’analitzar el paper que han tingut les ajudes públiques a l’hora de mitigar l’impacte de la crisi en la desigualtat, tant per al conjunt de la població com per als diversos col·lectius. Hom ha observat que els mecanismes de suport a les rendes implantats per l’administració pública han aconseguit reduir substancialment aquest impacte, i que el temps destinat a gestionar les ajudes també és un factor de pes.
Punts clau
  • 1
       Durant els primers mesos de la pandèmia, l’impacte de la covid-19 en la desigualtat, abans de comptabilitzar les ajudes públiques, va ser enorme. L’abril del 2020, la desigualtat laboral mesurada per l’índex de Gini havia augmentat més d’11 punts. No obstant això, després de considerar les ajudes públiques –en particular, els ERTO–, aquest increment va ser de 4 punts.
  • 2
       Els resultats mostren que per a reduir la desigualtat no n’hi ha prou amb un bon sistema d’ajudes públiques; l’eficiència amb què es gestionen aquestes ajudes també és clau. Per exemple, si el novembre del 2020 la tramitació dels subsidis de desocupació hagués estat un 5% més àgil en el nombre de dies, l’índex de Gini hauria minvat 0,2 punts.
  • 3
       L’impacte de la covid-19 en la desigualtat va ser més gran entre les dones, els joves i els nascuts a l’estranger.
  • 4
       A Espanya, l’ocupació és el component més important en els canvis en la desigualtat i, un cop més, va ser el factor principal durant la crisi de la covid-19. A tall d’exemple, entre el febrer i l’abril del 2020, gairebé el 90% de l’increment en la desigualtat salarial (abans de les transferències públiques) va ser causat per la caiguda de l’ocupació; la resta s’explicava per increments en la desigualtat salarial entre els treballadors.
DesigualdadSalarialDuranteLaPandemiaCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

També et pot interessar

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus


Inclusió social

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions

Article

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions


Inclusió social

Experiment en el qual els participants es van posar en la pell d'una persona gran mitjançant simulació demostra que es van millorar les habilitats empàtiques.

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?