Article
La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques han aconseguit contenir-la substancialment
-
1Durant els primers mesos de la pandèmia, l’impacte de la covid-19 en la desigualtat, abans de comptabilitzar les ajudes públiques, va ser enorme. L’abril del 2020, la desigualtat laboral mesurada per l’índex de Gini havia augmentat més d’11 punts. No obstant això, després de considerar les ajudes públiques –en particular, els ERTO–, aquest increment va ser de 4 punts.
-
2Els resultats mostren que per a reduir la desigualtat no n’hi ha prou amb un bon sistema d’ajudes públiques; l’eficiència amb què es gestionen aquestes ajudes també és clau. Per exemple, si el novembre del 2020 la tramitació dels subsidis de desocupació hagués estat un 5% més àgil en el nombre de dies, l’índex de Gini hauria minvat 0,2 punts.
-
3L’impacte de la covid-19 en la desigualtat va ser més gran entre les dones, els joves i els nascuts a l’estranger.
-
4A Espanya, l’ocupació és el component més important en els canvis en la desigualtat i, un cop més, va ser el factor principal durant la crisi de la covid-19. A tall d’exemple, entre el febrer i l’abril del 2020, gairebé el 90% de l’increment en la desigualtat salarial (abans de les transferències públiques) va ser causat per la caiguda de l’ocupació; la resta s’explicava per increments en la desigualtat salarial entre els treballadors.
