Publicador de continguts

Bones pràctiques

L’impacte de les prestacions de suport a la conciliació familiar i laboral de les dones

Les prestacions de suport a la conciliació, orientades a impulsar una participació equilibrada entre dones i homes en la vida familiar i laboral, es configuren com una eina per avançar en la igualtat d’oportunitats en el treball, trencar amb els rols tradicionals de gènere i cobrir les necessitats d’atenció i cura dels fills.

Dades bàsiques

 

  • Àmbit geogràfic: països de l'OCDE.

1. Context

Mitjançant les prestacions de suport a la conciliació, la participació laboral femenina rep un impuls evident. Aquestes prestacions també semblen conduir a un augment en la fractura salarial, si bé no hi ha dades del tot concloents sobre aquest aspecte. Elements com ara la durada, la quantia o els requisits d’accés a les prestacions resulten cabdals a l’hora de determinar l’efectivitat d’aquests dispositius de l’estat del benestar.

2. Debat

Dins l’ampli grup de prestacions incloses en la categoria de prestacions de suport a la conciliació, les adreçades a la contractació externa d’atenció (tant als centres d’atenció infantil com a la llar) afectarien de manera positiva la participació laboral femenina. En canvi, els efectes de les prestacions adreçades a compensar els diversos períodes de permís (maternitat, paternitat, excedència) depenen, principalment, de la durada que tinguin. Mentre que els permisos de durada curta i mitjana (fins a dotze mesos) sembla que s’associen a nivells més alts de participació laboral, a partir d’aquí els impactes dels permisos serien insignificants i fins i tot podrien arribar a ser negatius.

Pel que fa a la fractura salarial, les prestacions per a la contractació d’atenció i les prestacions per permisos de durada curta o mitjana permeten que les mares es mantinguin més vinculades a l’àmbit laboral i conservin el capital humà associat al seu lloc de treball. Això comportaria un efecte reduït sobre el salari femení. Al contrari, les prestacions per permisos i excedències de llarga durada sembla que tenen efectes negatius en els salaris de les dones. Com que les dones són les beneficiàries principals d’aquestes prestacions, l’ampliació de la fractura de gènere s’explicaria, d’una banda, per la depreciació del capital humà que representen les absències de llarga durada. De l’altra, en implicar un cost addicional per a les empreses, les dones en resultarien penalitzades, entre altres aspectes, mitjançant salaris més baixos.

3. Conclusions

A la majoria de països de l’OCDE es constata que la correlació de despesa entre les categories de prestació considerades és negativa, és a dir, que s’opta per reforçar una de les categories enfront de l’altra. En aquest sentit, podem assenyalar que als països que presenten una política de conciliació «familiarista» –o, dit altrament, allà on s’enforteix la funció d’atenció a les famílies mitjançant el reforç de les prestacions per permís i excedència de llarga durada i no mitjançant la contractació externa d’aquesta atenció–, la capacitat de les prestacions per estimular la participació laboral femenina seria més reduïda. A més a més, aquests models tendirien a aprofundir les diferències retributives entre homes i dones.
 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?