Si volem entendre fins a quin punt el desenvolupament dels menors presenta desigualtats socials, resulta fonamental investigar com els pares tenen cura dels fills en diversos entorns socials. Aquest article analitza dades de l’Enquesta d’ús del temps (2009-2010) en parelles espanyoles amb fills de fins a 15 anys per estudiar com difereix el temps de cura parental entre famílies de diverses posicions socials. Els resultats principals mostren que el nivell educatiu, sobretot el de la mare, presenta una estreta associació amb la cura parental, tant en el cas de les mares com en el dels pares. A més a més, l’educació dels pares està relacionada amb el temps dedicat a diverses activitats (per exemple, interactives i de supervisió) i de lleure amb els fills (per exemple, activitats culturals) que incideixen directament en l’acumulació d’habilitats cognitives, culturals i socioemocionals cabdals per al futur èxit escolar i laboral dels menors.

La cura parental és una activitat essencial per al desenvolupament del menor. Durant els primers anys de vida, el nostre cervell és quan té més capacitat per desenvolupar habilitats socioemocionals i cognitives importantíssimes per a totes les etapes vitals posteriors. La manera en què els progenitors cobreixen les nostres necessitats físiques, emocionals i cognitives durant la infantesa incideix directament sobre indicadors de benestar tan determinants com ara l’educació, la feina, la salut, les relacions socials o l’estabilitat emocional (Waldfogel, 2006).

¿Com difereix la cura parental entre grups socials? Saber la resposta és essencial si volem una societat igualitària, però també si busquem una economia forta. Aquesta recerca permet detectar possibles desigualtats, ja des dels primers anys, que posen en perill la igualtat de condicions a l’educació i el mercat laboral (Cebolla-Boado et al., 2014). També ens permet saber si els menors reben els millors estímuls per afrontar els grans reptes d’una economia globalitzada en què fa falta una força laboral que estigui cada vegada més ben preparada (Esping-Andersen, 2009).

Tot i que el sexe és el factor explicatiu principal de la cura parental (les mares hi dediquen més temps i esforç que no pas els pares), la posició social també és una variable clau (Bianchi et al., 2006). Sabem que els progenitors de posicions privilegiades són especialment actius a l’hora tenir cura dels fills, no tan sols la rutinària (com ara la supervisió o tenir-ne cura físicament), sinó també la interactiva (com ara socialitzar, llegir-los un conte o activitats de tipus cultural) (Bianchi et al., 2006; Bonke i Esping-Andersen, 2011; Gracia, 2014, 2015). L’estudi etnogràfic de Lareau (2003) als Estats Units suggereix que els progenitors de classes mitjanes i altes s’impliquen a fons en pràctiques amb els fills que fomenten directament les seves habilitats socials, culturals i cognitives (per exemple, anar a biblioteques o visitar museus).

Les diferències educatives en múltiples activitats es constaten en la cura parental rutinària i interactiva, en el temps lliure amb els fills (les activitats culturals i els àpats familiars, per exemple, crucials per al seu desenvolupament), en les activitats electròniques en presència dels menors, també molt importants per a la socialització digital del menor, i en el temps dedicat a mirar la televisió amb ells, una activitat que, en excés, és negativa per al seu desenvolupament (Bianchi et al., 2006; Putnam, 2015).

Les diferències socials en la cura parental ¿són degudes a valors parentals o més aviat a recursos de temps? Hi ha hagut un cert debat sobre això. Els pares de posicions socials privilegiades han incorporat especialment en la seva vida familiar els valors de cura parental intensiva, que els menen a involucrar-se d’una manera molt activa en l’estimulació diària de les habilitats dels fills, a fi de reproduir el seu estatus social (Lareau, 2003). Ara bé, el poder dels pares i mares privilegiats per gestionar el temps —controlant els horaris laborals i fent servir els seus recursos econòmics per reduir el temps dedicat a les tasques domèstiques— podria desembocar també en desigualtats socials en la cura parental (Sayer et al., 2004). Analitzar quins factors incideixen sobre les desigualtats socials en el temps passat amb els fills (per exemple, els ingressos o els horaris laborals) és una tasca important que abordem en aquest estudi.

L’Enquesta de l’ús del temps (2009-2010) conté un diari sobre les activitats fetes en cada interval de 10 minuts en un dia aleatori, com també informació individual i de la llar, per la qual cosa ofereix les millors eines estadístiques per examinar el temps de cura parental (Gershuny, 2000). D’altra banda, aquesta enquesta ens permet d’establir una comparació entre el període anterior a la crisi (2002-2007) i el posterior (2008-2010) en el context espanyol. La mostra final d’anàlisi inclou 3.617 individus i consisteix en parelles heterosexuals (casades o no) amb tots dos membres de la parella entre 25 i 59 anys i almenys un fill de 0 a 15 anys.

Les anàlisis empíriques combinen dos tipus de mètodes: els descriptius, que permeten observar les diferències generals de temps parental per a diversos grups de la població, i els estadístics inferencials, amb els quals analitzem més detalladament la relació de certs factors amb la cura parental.

El gràfic 1 mostra una forta desigualtat de gènere en el temps dedicat a la cura dels fills en dos períodes de la dècada passada, 2002-2003 i 2009-2010. En la línia d’estudis previs (Baizán et al., 2014; Esping-Andersen et al., 2013), els pares espanyols només van realitzar una tercera part de la cura total.

Ara bé, el gràfic també assenyala una tendència cap a una igualtat de gènere més gran. Mentre que les mares espanyoles amb prou feines van modificar la seva participació en la cura parental durant el període (van passar d’11,8 a 12,1 hores setmanals), els homes van passar de 5 hores setmanals a 6,9, la qual cosa representa un augment del 29% al 36% sobre el total de la parella. Aquest canvi es pot explicar per una adopció de rols de gènere més igualitaris a les llars espanyoles, tot i que una altra explicació és que la recessió econòmica del 2008, amb un efecte molt notori sobre la desocupació masculina, va incrementar el temps relatiu disponible de molts pares per destinar-lo a la cura dels fills.

El gràfic 2 mostra el temps que les mares i pares de diferents nivells educatius dediquen a la cura parental rutinària i interactiva. Tot i que hi ha clares diferències de gènere en la cura rutinària, amb prou feines en trobem en la interactiva, que constitueix prop del 20% de la cura parental de les dones i gairebé el 40% de la dels homes. Així, doncs, les dones espanyoles s’ocupen de la majoria de les tasques de cura parental que requereixen més esforç i disponibilitat de temps.

Aquest mateix gràfic també presenta clares disparitats segons el nivell educatiu. Les dones amb estudis universitaris dediquen més hores setmanals a la cura rutinària (10,8) que no pas les dones amb estudis primaris (6,7), i les primeres gairebé dupliquen el temps de les segones en activitats de cura interactiva (3,4 enfront d’1,8). En el cas dels homes, hi observem variacions semblants quan comparem els nivells universitaris i primaris, tant en activitats rutinàries (5,5 i 2,9) com interactives (3,2 i 1,8).

El gràfic 3 mostra diferències en les hores setmanals amb els menors dedicades a activitats de temps lliure segons el nivell educatiu dels progenitors. Per al temps en àpats, tant entre els pares com entre les mares, hi ha diferències clares entre els qui tenen l’educació primària, amb prop de 4,5 hores setmanals, i els qui tenen nivells educatius superiors, que hi dediquen prop de 6 hores setmanals.

Pel que fa a les activitats culturals amb els fills, les diferències són molt visibles: els homes amb educació primària hi dediquen 0,18 hores, mentre que els homes amb estudis universitaris multipliquen per nou aquesta xifra (1,11 hores), amb diferències semblants entre les dones. Passa una cosa semblant amb les activitats tecnològiques amb els menors: els homes amb estudis primaris hi dediquen 0,26 setmanals, molt per sota de les 0,65 hores dels universitaris, amb variacions equiparables entre les dones.

En canvi, el nivell educatiu es relaciona negativament amb el temps dedicat a activitats televisives amb els fills. Les universitàries dediquen 2,2 hores setmanals a mirar la televisió amb els nens, mentre que les mares amb educació primària i secundària hi dediquen 3,4 hores setmanals de mitjana; les diferències entre els homes són semblants.

El gràfic 4 relaciona les hores setmanals de cura parental amb diverses variables socioeconòmiques. Tant les mares com els pares amb ingressos intermedis són els més actius, tot i que les diferències per ingressos són moderades. D’altra banda, com més hores dedicades a l’ocupació, menys temps dediquen mares i pares a tenir cura dels fills. A més, el fet de treballar amb horaris irregulars fa minvar dràsticament el temps d’atenció matern i patern. Igualment, si la parella està ocupada, la relació amb la cura és moderadament positiva, tant en el cas de les mares com en el dels pares. Al contrari, la relació és inversa entre les mares quan augmenta el nivell educatiu de la parella, mentre que aquest darrer s’associa positivament amb la cura paterna.

El gràfic 5 pretén explicar les diferències educatives en les hores dedicades a la cura dels fills a partir de tres models empírics que ens poden ajudar a entendre millor els factors que podrien estar relacionats amb una desigualtat educativa més o menys gran en la cura parental. El primer model considera, a part de l’educació, una sèrie de variables demogràfiques (edat, nombre de fills i presència d’un fill de menys de 5 anys). El segon model inclou també factors socioeconòmics individuals (ingressos, horaris laborals i durada de la jornada laboral). Finalment, el tercer model inclou les característiques de la parella (educació, ingressos, horaris laborals i hores treballades de la parella).

Els resultats mostren diferències educatives interessants. Per a les mares, les que tenen nivells educatius elevats mantenen una alta inversió en la cura dels fills, tot i que tenim en compte les seves condicions socioeconòmiques. Ara bé, en incloure a les anàlisis factors socioeconòmiques de les mares, la bretxa educativa es redueix substancialment, sobretot quan comparem les mares amb nivells educatius bàsics amb les mares que tenen formació universitària. Per als pares, la relació positiva entre educació i cura parental es manté, però es redueix bastant en considerar diferències socioeconòmiques individuals, i en particular les característiques de la parella. Així, doncs, una part important del motiu pel qual els pares amb nivells educatius superiors s’impliquen especialment en la cura dels fills s’explicaria perquè solen tenir parelles amb nivells educatius i econòmics superiors (Bianchi et al., 2006).

Les dades mostren, així mateix, que el temps parental es veu afectat pel nivell educatiu de la parella entre els pares, però no entre les mares. Les dones amb nivells elevats de capital humà, regides per valors de cura parental intensiva, fan servir el seu estatus i les oportunitats laborals per assegurar que la seva parella masculina s’impliqui activament en la cura dels fills (Lareau, 2003).

Pel que fa als factors que acompanyen les desigualtats de nivell educatiu, hi observem diferències socioeconòmiques notables. Els progenitors amb nivells educatius baixos, caracteritzats per tenir ingressos escassos i jornades laborals no gaire flexibles, es veuen en part afectats perquè els manquen recursos de temps per organitzar les estones que passen amb els fills. De fet, una jornada laboral llarga té impactes molt negatius sobre el temps de cura parental, de la mateixa manera que treballar en horaris i jornades irregulars, tot i que els ingressos parentals tenen un impacte més moderat a l’hora de tenir cura dels fills. En part, la desigualtat en la cura parental pot ser deguda als factors socioeconòmics esmentats. No obstant això, una altra part important d’aquesta desigualtat educativa en la cura parental no es pot explicar per factors socioeconòmics, la qual cosa ens porta a pensar que aquestes diferències en part s’expliquen per variacions en valors familiars i estratègies parentals entre les diverses classes socials (Lareau, 2003).

Baizán, P., M. Domínguez i M.J. González (2014): «Couple bargaining or socio-economic status? Why some parents spend more time with their children than others», European Societies, 16(1).

Bianchi, S., J.P. Robinson i M.A. Milkie (2006): Changing rhythms of American family life, Nova York: Russell Sage Foundation.

Bonke, J., i G. Esping-Andersen (2011): «Family investments in children: productivities, preferences, and parental child care», European Sociological Review, 27(1).

Cebolla-Boado, H., J. Radl i L. Salazar (2014): Aprenentatge i cicle vital. La desigualtat d’oportunitats des de la llar d’infants fins a l’edat adulta, Barcelona: Obra Social ”la Caixa”.

Esping-Andersen, G. (2009): The incomplete revolution. Adapting to women’s new roles, Cambridge: Polity Press.

—, D. Boertien, J. Bonke i P. Gracia (2013): «Couple specialization in multiple equilibria», European Sociological Review, 29(6).

Gershuny, J. (2000): Changing times: work and leisure in postindustrial society, Oxford: Oxford University Press.

Gracia, P. (2015): «Parent-child leisure activities and cultural capital in the United Kingdom: the gendered effects of education and social class», Social Science Research, 52(4).

— (2014): «Fathers’ child care involvement and children’s age in Spain: a time use study on differences by education and mothers’ employment», European Sociological Review, 30(2).

Heckman, J. (2006): «Skill formation and the economics of investing in disadvantaged children», Science, 312(5782).

Lareau, A. (2003): Unequal chances: class, race and family life, Berkeley: University of California Press.

Marí-Klose, P., M. Marí-Klose, E. Vaquera i S.A. Cunningham (2010): Infància i futur: noves realitats, nous reptes, Barcelona: Obra Social ”la Caixa”.   

Putnam, R.D. (2015): Our kids: the American dream in crisis, Nova York: Simon and Schuster.

Sayer, L.C., A.H. Gauthier i F.F.J. Furstenberg  (2004): «Educational differences in parents’ time with children: cross-national variations», Journal of Marriage and Family, 66(5).

Waldfogel, J. (2006): What children need, Cambridge: Harvard University Press.