La bretxa salarial de gènere és un repte que persisteix a la societat: les dones cobren menys en el mercat laboral que els homes. Ara bé, els ingressos professionals no són els únics recursos econòmics de què disposen els individus. Des de fa dues dècades, cada vegada es presta més atenció a la riquesa –o patrimoni– com un component independent fonamental de la situació econòmica de les persones. La riquesa es refereix al valor de les possessions –com ara l’habitatge, els diners que es tenen al banc, els estalvis, les accions i els negocis– menys qualsevol quantitat deguda sobre aquests actius –com ara hipoteques i préstecs–. Per tant, si volem obtenir una visió completa de les diferències de gènere respecte als recursos econòmics, cal que també ens fem la pregunta següent: hi ha una bretxa de gènere respecte a la riquesa? 

Respondre a aquesta qüestió no és fàcil. Es poden produir diferències en l’accés a la riquesa perquè els homes viuen en llars amb més patrimoni que les dones, o bé perquè els homes tenen més control sobre el patrimoni de la llar que les dones. Aquest article se centra en el primer cas i respon a la pregunta més específica de si els homes viuen en llars amb més patrimoni que les dones. Això vol dir que els resultats que indiquem solament capten una part de les possibles diferències de gènere respecte a la riquesa, atès que un percentatge significatiu d’aquestes diferències només es produeixen al si de les llars i no pas entre una llar i una altra. 

Fins ara no s’ha prestat gaire atenció a la qüestió de si els homes viuen en llars amb més patrimoni que les dones. En contextos tradicionals, la majoria de les dones contreien matrimoni amb un home quan eren joves i continuaven casades tota la vida. Això volia dir que la majoria dels homes i de les dones vivien a la mateixa llar i que no era probable que els homes visquessin en llars amb més patrimoni que les dones. Avui dia, en canvi, la gent passa llargs períodes de la vida sense parella a causa de diferents processos demogràfics, com ara un augment dels divorcis i de les separacions. És, precisament, entre les persones sense parella on les diferències de gènere respecte a la riquesa de la llar probablement esdevenen més manifestes. ¿Podem dir, doncs, que en l’actualitat els homes viuen en llars amb més patrimoni que les dones? 

El gràfic 1 mostra, per a un conjunt de països, la bretxa de gènere respecte a la riquesa de la llar entre les persones de 35 anys o més. La riquesa d’una llar és el valor net dels actius combinats de tots els membres que la integren. És, per tant, un indicador de la riquesa d’una llar com a unitat. En efecte, en molts països, els homes viuen en llars amb més patrimoni que les dones. L’única excepció a aquest raonament és, curiosament, Espanya, on sembla que la bretxa de gènere respecte a la riquesa de la llar és gairebé nul·la. El fet que la situació a Espanya sigui més favorable que en altres països podria ser una bona notícia, però no implica forçosament que les dones i els homes tinguin un accés equitatiu al patrimoni, atès que no podem comprovar l’accés de les dones a la riquesa de la seva llar. 

Les columnes de color magenta del gràfic 1 mostren les diferències de gènere respecte a la riquesa per càpita de la llar; és a dir, la quantitat de patrimoni disponible per a cada persona adulta que viu a la llar. Observem que a Àustria, Alemanya, Finlàndia i Eslovàquia les diferències en la mida de les llars poden explicar una elevada proporció de les diferències de gènere respecte al patrimoni de la llar. Així doncs, la posició relativament favorable d’Espanya es deu al fet que, en comparació amb altres països, les dones tenen més probabilitats de viure en el mateix tipus de llars que els homes. És possible que els canvis demogràfics, com ara un augment de la gent que no té parella i de les separacions, provoquin que en el futur a Espanya també hi hagi una bretxa de gènere respecte al patrimoni de la llar. 

A Espanya, en termes generals, els homes no viuen en llars amb més patrimoni que les dones. Amb tot, pot ser que això no sigui així per a grups específics de la població, com ara la gent gran. Sovint, en arribar a la vellesa, les persones han perdut la seva parella, la qual cosa vol dir que molta gent viu sola. És possible que el fet que els homes tinguin més patrimoni que les dones no es tradueixi en una bretxa de gènere respecte al patrimoni de la llar durant les edats en què la majoria de les persones tenen parella. Ara bé, quan ja no en tenen (per exemple, durant la vellesa), és probable que les diferències de gènere respecte al patrimoni siguin més perceptibles. 

El gràfic 2 mostra la bretxa de gènere respecte al patrimoni entre els individus de 65 anys o més. Les columnes de color blau fosc indiquen les diferències relatives al patrimoni total de la llar. En aquesta comparativa, Espanya s’assembla més a altres països: els homes viuen en llars que tenen 36.000 euros més de patrimoni que les llars on viuen les dones. La raó principal és que, durant la vellesa, els homes tenen més probabilitats de continuar vivint amb la seva parella que les dones. Aquesta circumstància es posa de manifest quan considerem el patrimoni per càpita, que en el gràfic 2 s’expressa mitjançant les columnes de color blau cel. 

En resum, a Espanya hi ha una bretxa de gènere respecte al patrimoni entre la gent d’edat avançada perquè les dones grans tenen més probabilitats de viure soles que els homes. Aquesta bretxa desapareix quan tenim en compte el patrimoni per càpita. A l’hora de comparar la situació econòmica de diferents llars, podria semblar raonable dividir el patrimoni d’una llar pel nombre de membres que la componen. Ara bé, en el cas del patrimoni, no hi ha un consens científic sobre si això és el que caldria fer ni com s’hauria de fer. Hi ha dues raons, com a mínim, que expliquen per què la petita bretxa de gènere respecte al patrimoni per càpita podria presentar un panorama excessivament optimista. 

En primer lloc, una de les funcions del patrimoni consisteix a oferir protecció en cas de dificultats econòmiques, com ara una reducció sobtada dels ingressos o despeses imprevistes. El fet de compartir el patrimoni amb altres membres de la llar amplia els recursos que es poden emprar com a xarxa de seguretat. Els estudis de recerca sobre patrimoni sovint utilitzen una fórmula específica per tenir en compte el nombre de membres d’una llar que comparteixen els ingressos, però també la reducció en les despeses que comporta el fet de compartir l’habitatge (com ara el pagament del lloguer). Les columnes de color castany del gràfic 2 mostren les diferències de gènere respecte a aquesta riquesa «equivalent». Veiem que les dones grans, en comparació amb els homes grans, tenen gairebé 16.000 euros menys de riquesa equivalent, la qual cosa confirma que es troben en desavantatge econòmic en relació amb els homes. 

Podem observar-ho amb més detall en el gràfic 3, que mostra el percentatge d’homes i de dones que viuen en llars amb un nivell total de patrimoni de la llar determinat, indicat a les dues primeres columnes del gràfic. Les altres dues columnes mostren els resultats obtinguts emprant la riquesa equivalent esmentada més amunt, la qual pren en consideració el nombre de membres que formen una llar. En comparació amb els homes, les dones grans tenen més probabilitats de viure en llars molt vulnerables pel que fa al patrimoni. Així, el 9,6% de les dones de més de 65 anys, per exemple, viuen en llars amb menys de 10.000 euros de riquesa disponible, enfront del 6,8% dels homes de més de 65 anys. 

Una segona raó per la qual la bretxa de gènere respecte al patrimoni per càpita pot presentar un panorama excessivament optimista és que, en temps difícils, no totes les formes de patrimoni estan disponibles de la mateixa manera. L’habitatge representa una part molt substancial del patrimoni de la llar. Ara bé, si es vol emprar aquest patrimoni per cobrir despeses, abans cal vendre l’habitatge, o bé s’ha de contractar una hipoteca coneguda com a hipoteca inversa. Això permet accedir a una part del valor d’aquest habitatge, però és un procés lent i la majoria de la gent opta per trobar una altra solució, en especial en el cas de les persones grans, que valoren considerablement les xarxes socials que han anat creant al voltant del seu lloc de residència. Altres formes de patrimoni –com ara els diners dipositats en el banc o invertits en accions– solen ser de més fàcil accés. 

El gràfic 4 mostra quants individus viuen en llars amb un patrimoni financer –és a dir, qualsevol patrimoni que no adopti la forma d’habitatges, automòbils, béns duradors o altres actius reals– molt limitat. El 2017, el 25% dels homes de més de 65 anys tenien menys de 2.000 euros de patrimoni financer, en comparació amb el 31% de les dones de més de 65 anys. 

A Espanya, en comparació amb altres països, les diferències de gènere respecte al patrimoni són relativament petites. Això és una bona notícia, però també hi ha algunes raons per no ser excessivament optimistes. En primer lloc, és possible que al si de les llars les dones tinguin menys accés al patrimoni que els homes, però no hem pogut comprovar que efectivament sigui així. En segon lloc, hi ha una bretxa de gènere respecte al patrimoni entre els individus de 65 anys o més. Atès que a la vellesa les dones tenen més probabilitats d’haver perdut la seva parella, corren un risc més elevat de viure en llars amb uns nivells de patrimoni ínfims i, en concret, amb uns nivells de patrimoni financer molt baixos. Això pot comportar conseqüències greus per a les dones grans, perquè, en arribar a la vellesa, el patrimoni segurament és el factor més important per al benestar financer. Atès que en jubilar-se els ingressos professionals minven considerablement, la gent gran comença a recórrer al patrimoni que ha anat acumulant al llarg de la vida. També és possible que les diferències de gènere esdevinguin més evidents, ja que les cohorts que tenien més probabilitats de separar-se de la seva parella i que passen llargs períodes de la vida adulta soles es comencen a jubilar. En aquest sentit, facilitar que les dones acumulin patrimoni (per exemple, reduint la bretxa salarial entre homes i dones) és una estratègia cabdal per evitar que en el futur augmentin les bretxes de gènere respecte al patrimoni. 

BARCELÓ, C., L. CRESPO, S. GARCÍA-URIBE, C. GENTO, M. GÓMEZ i A. DE QUINTO (2020): The Spanish Survey of Household Finances (EFF): description and methods of the 2017 wave, Documentos Ocasionales 2033, Banco de España. 

GRABKA, M. M., J. MARCUS i E. SIERMINSKA (2015): «Wealth Distribution within Couples», Review of Economics of the Household, 13(3), 459-486.

SIERMINSKA, E. M., J. R. FRICK i M. M. GRABKA (2010): «Examining the gender wealth gap», Oxford Economic Papers, 62(4), 669-690.