Diversos autors alertaven que les mesures adoptades per contenir l’expansió de la covid-19 podrien causar un retrocés en matèria d’igualtat de gènere (Alon et al., 2020a; Farré et al., 2021). En el mercat de treball, les feines més afectades per aquestes mesures van ser les que tenen taxes d’ocupació femenina més altes, com ara la restauració, el turisme, el petit comerç i els serveis personals. Per a les famílies, el tancament dels centres educatius i la impossibilitat d’externalitzar els serveis domèstics van representar un increment sense precedents de la cura dels menors i les feines de casa, que van assumir majoritàriament les dones.

Farré i González (2021) mostren que a Espanya les mesures adoptades per frenar el nou virus van produir un increment a curt termini de la fractura de gènere en el nombre total d’hores setmanals de feina (incloent-hi la remunerada i la no remunerada). Aquest augment va ser una conseqüència de la dedicació més gran de les dones a les feines no remunerades, que no es va compensar amb una reducció equivalent en la dedicació a la feina remunerada. D’aquesta manera, segons dades recollides al final del 2020, la pandèmia hauria accentuat el fenomen de la doble jornada entre les dones treballadores.

Aquest estudi analitza la situació de la desigualtat de gènere dins i fora de casa (feina remunerada i no remunerada) dos anys després de la irrupció del virus. Per a això disposem d’un conjunt de dades de tall transversal amb informació socioeconòmica per a dues mostres representatives de la població espanyola entre 25 i 50 anys, recollides el maig del 2020 (N=5.001) i el maig del 2022 (N=4.000).

L’anàlisi de les dades indica que, dos anys després del primer confinament –començat el 13 de març del 2020–, la fractura de gènere en el total d’hores setmanals de feina, sumant-hi les de feina remunerada i no remunerada, s’ha reduït. Aquesta minva resulta principalment d’una participació més alta dels homes a l’hora de tenir cura dels menors. Més exposició a les necessitats familiars durant el confinament i la implantació de pràctiques laborals més flexibles, podrien haver promogut un repartiment més igualitari de les feines de casa.

L’arribada de la pandèmia va implicar canvis importants en l’organització de la feina tant dins com fora de casa, sobretot entre les famílies amb menors a càrrec. Durant el primer confinament declarat el 13 de març del 2020, les famílies es van veure forçades a compaginar els seus compromisos laborals amb la demanda creixent de responsabilitats familiars provocada pel tancament dels centres educatius i la impossibilitat d’externalitzar els serveis domèstics.

Entre el març i el maig del 2020, els homes van reduir la seva dedicació a la feina remunerada en 14 hores la setmana (van passar de 37 a 23), i les dones en 11 hores (de 25 a 14). Pel que fa a la feina no remunerada, els homes van augmentar la dedicació setmanal en 10 hores (van passar de 24 a 34) i les dones, en 12 (de 45 a 57) (gràfic 1). Les hores de dedicació addicional de les dones a la feina no remunerada no van ser compensades per una reducció equivalent en les hores de feina remunerada. Segons aquestes dades, els homes van reduir el nombre total d’hores de feina en 4, mentre que les dones van passar a treballar una hora més. Així, doncs, el diferencial de gènere en el total d’hores de feina va augmentar en 5 hores, i va passar de 9 a 14 hores. És a dir, durant el primer confinament les dones van passar a treballar 14 hores més de mitjana que els homes.

Tot i que les dades mostren que durant el primer confinament les dones van dedicar més hores que no els homes a la feina no remunerada (57 i 34 hores setmanals, respectivament), també posen de manifest un augment important de la dedicació dels homes a tenir cura dels menors (de 16 a 23 hores setmanals). Dos anys després de la irrupció del virus, observem que, malgrat que els homes han reduït la seva dedicació a la feina no remunerada, continuen dedicant més temps a tenir cura dels menors que no pas abans de la pandèmia (3 hores més per setmana), encara que les dones continuen dedicant més temps que els homes a aquesta tasca. No obstant això, la seva implicació en aquesta cura s’ha reduït en 3 hores setmanals respecte al període anterior a la covid-19 (de 33 a 30 hores setmanals).

Quant a la feina remunerada, tant els homes com les dones han recuperat un nivell semblant al d’abans de la pandèmia. El maig del 2022, els homes hi dedicaven 36 hores setmanals, una hora menys que abans del 13 de març del 2020, i les dones 26 hores, una hora més.

A conseqüència d’aquests canvis, la fractura de gènere en el total d’hores de feina, incloent-hi sempre la remunerada i la no remunerada, s’ha reduït, i ha passat d’una diferència de 9 hores setmanals abans de la pandèmia (61 hores els homes i 70 les dones) a una de 5 hores dos anys després (64 hores els homes i 69 les dones). D’aquesta manera, després de la pandèmia els homes treballen en total 3 hores més (dediquen 36 hores a la feina remunerada i 28 a la no remunerada), i les dones una hora menys (26 hores dedicades a la feina remunerada i 43 a la no remunerada).

El maig del 2022, les dones són encara les responsables principals de les feines de casa (també d’atenció als altres) i els dediquen de mitjana el 62% de la seva jornada, per comparació al 43% que els dediquen els homes. Observem, però, alguns canvis en l’organització de la feina dins i fora de casa que suggereixen un repartiment lleugerament més igualitari de les responsabilitats familiars.

Les mesures de contenció adoptades durant el primer confinament a la primavera del 2020 poden ser responsables, en part, dels canvis en el comportament de les famílies. El primer confinament va implicar el tancament dels centres educatius entre el març i el setembre del 2020, la promoció del teletreball i la pèrdua temporal de molts llocs de treball. Segons dades recollides a l’enquesta que vam fer el maig del 2020, les llars en què només la dona teletreballava van augmentar del 5% al 12%; aquelles on tots dos teletreballaven van passar del 5% al 33%, i aquelles en què només l’home teletreballava van augmentar del 6% al 14%. Per tant, el confinament podria haver augmentat l’exposició d’alguns homes a les demandes familiars.

S’ha argumentat que el confinament podria representar per a alguns homes una experiència semblant a la d’una prestació per paternitat prolongada (Alon et al., 2020b). Diversos estudis han demostrat que la prestació per paternitat augmenta la participació dels homes a l’hora de fer-se càrrec dels menors, no tan sols després del naixement sinó també uns quants anys després (Farré i González [2019] analitzen el cas espanyol). Un motiu que explicaria el canvi en la conducta dels homes és que la prestació per paternitat augmenta l’exposició a la cura i fomenta la participació. Així doncs, l’experiència viscuda per alguns homes durant el confinament podria tenir també implicacions a llarg termini.

Durant el primer confinament, tant els homes com les dones van dedicar més temps a tenir cura dels menors. Aquesta dedicació va augmentar de 16 a 23 hores setmanals entre els homes i de 33 a 42 hores entre les dones (gràfic 1). Tot i que la dedicació de les dones encara era més alta que la dels homes, l’increment en termes percentuals va ser més gran en els homes (el 44% i el 27%, respectivament). Aquesta implicació més elevada dels homes a l’hora de tenir cura dels menors podria tenir efectes permanents. El maig del 2022, els homes i les dones havien reduït el temps dedicat a la cura. No obstant això, els homes hi dedicaven encara 3 hores més per setmana i les dones 3 hores menys que abans de la irrupció de la pandèmia.

Pel que fa al repartiment de les altres feines de casa, el gràfic 2 també posa de manifest una distribució lleugerament més igualitària. En relació amb el període anterior a la pandèmia, el diferencial en el percentatge de dones i homes a càrrec de (la majoria de) les feines de casa ha minvat del 22% al 17%. Fer la bugada i netejar la casa són les tasques en què la fractura de gènere ha baixat d’una manera més significativa. Al gràfic 2 també observem una participació més alta de les dones en petites reparacions, que abans de la pandèmia eren una tasca majoritàriament a càrrec dels homes.
Per tant, una possibilitat és que els homes, en haver estat més exposats a les demandes i les necessitats familiars arran de les mesures de contenció del virus, això hauria fomentat que participessin més activament en les feines no remunerades, i aquesta participació es manté encara dos anys després.

Les mesures de contenció de la pandèmia també van representar canvis importants en l’organització de la feina remunerada. Segons les dades recollides el març del 2020, abans del primer confinament, el 13% dels treballadors amb fills menors a càrrec treballaven més de la meitat del temps des de casa. Aquest percentatge era el mateix en homes i dones. Durant el confinament, el percentatge va passar a ser del 50% en els homes i del 59% en les dones.

El gràfic 3 mostra més detalls sobre la incidència del teletreball en els treballadors amb fills a càrrec dos anys després de la irrupció del virus. El maig del 2022, el 33% de les dones i el 30% dels homes treballen pel cap baix un dia per setmana des de casa, i el 14% dels homes i el 17% de les dones ho fan la majoria de dies de la setmana (tres o més). La incidència del teletreball és lleugerament inferior entre els treballadors sense fills: el 26%, tant d’homes com de dones, treballa com a mínim un dia per setmana des de casa, i el 15% dels homes i el 16% de les dones ho fan almenys tres dies per setmana.

Segons les dades recollides el maig del 2022, l’avantatge més gran que els treballadors perceben en el teletreball és la conciliació de la vida personal amb la laboral. El 90% de les dones i el 87% dels homes que teletreballen més del 10% del seu temps estan d’acord que aquesta manera de treballar facilita la conciliació. Així mateix, els enquestats destaquen que el teletreball presenta més avantatges, com ara la reducció dels costos monetaris i de temps de desplaçament fins al lloc de treball, la millora del benestar emocional associada a una reducció de l’estrès i un augment de la satisfacció per la vida laboral i personal, més productivitat laboral –que es tradueix en dues possibilitats: fer més feina en menys temps, o bé millorar la qualitat de la feina dedicant-hi el mateix temps que des del lloc de treball– i, finalment, la possibilitat de tenir més temps lliure.

La promoció del teletreball és potser un dels canvis més importants que ha experimentat el mercat laboral arran de la pandèmia, i la possibilitat de treballar des de casa tots o alguns dies de la setmana pot haver contribuït a encoratjar la participació dels homes en la feina no remunerada.

Les dades del maig del 2022 indiquen que tant els homes com les dones dediquen a la feina remunerada un temps semblant al que hi dedicaven abans de la pandèmia (gràfic 1). El gràfic 4, però, mostra que el percentatge que treballa més enllà de les 5 de la tarda s’ha reduït el 9% entre els homes (del 71% al 62%) i el 6% entre les dones (del 61% al 55%). Entre els treballadors sense fills, aquesta reducció ha estat del 9%, tant entre els homes com entre les dones (del 73% al 64%). Per tant, sembla que les jornades laborals són ara més compactes i compatibles amb les demandes familiars. Aquesta tendència també podria facilitar la conciliació i promoure una distribució menys desigual de les responsabilitats familiars.

Dos anys després de l’arribada de la pandèmia de la covid-19, observem una lleugera tendència a una distribució més igualitària de les responsabilitats familiars entre homes i dones. El fet que els homes hagin participat més a l’hora de tenir cura dels menors durant el confinament i les pràctiques laborals més flexibles podrien ser, en part, responsables d’aquesta assignació més equitativa. 

Tradicionalment, les dones han estat les responsables principals de l’atenció domèstica. El paper de la dona com a cuidadora principal de la llar és un dels obstacles que troben les dones per promocionar-se en el mercat laboral. Una distribució més igualitària de les feines de casa podria contribuir a la convergència de gènere en el mercat de treball.

Des de fa algunes dècades, diversos països han adoptat polítiques per fomentar la participació dels homes en la cura dels menors, per exemple mitjançant les prestacions per paternitat. Així i tot, als països on aquestes polítiques són actives des de fa temps, les diferències de gènere, encara que han minvat, continuen persistint.

L’adopció generalitzada de pràctiques laborals més flexibles com ara el teletreball, la compactació de la jornada o un augment de la discrecionalitat per part del treballador a l’hora de fixar l’horari laboral, podrien complementar els efectes sobre la igualtat de gènere de les polítiques públiques existents. No obstant això, com ha passat amb altres mesures per facilitar la conciliació –com ara les feines a temps parcial–, hi ha el risc que siguin majoritàriament les dones les que s’acullin a aquesta manera més flexible d’organitzar la vida laboral. En aquest cas, les feines flexibles podrien esdevenir un enclavament de dones que s’estimen més conciliar al preu de tenir un sou més baix.

Per aconseguir que la flexibilitat laboral tingui un efecte real sobre la igualtat de gènere dins i fora de casa cal adoptar mesures perquè tant els homes com les dones participin d’aquestes pràctiques laborals més flexibles. Per exemple, establir un nombre de dies de teletreball igual per a tots els empleats evitaria la irrupció d’un diferencial de gènere en presencialitat. Aquesta mesura hauria d’anar acompanyada de més confiança en la feina feta fora de l’oficina. D’altra banda, fomentar la compactació de la jornada reduint les pauses al migdia seria una altra alternativa per facilitar la conciliació.
 

A moltes llars, la pandèmia i les mesures per contenir-la van representar un increment sense precedents de les responsabilitats familiars. Tot plegat va anar acompanyat de l’adopció de pràctiques laborals més flexibles que van afavorir la conciliació de la vida personal amb la professional. Durant el primer confinament del 2020, les dones van assumir una bona part de les creixents responsabilitats familiars. Els homes, però, també van incrementar la participació en les feines no remunerades, sobretot a l’hora de tenir cura dels menors. Dos anys després de la irrupció del virus, tant els homes com les dones han recuperat els nivells d’activitat laboral previs a la pandèmia.

Tanmateix, observem una participació més gran dels homes en la cura dels menors i una distribució lleugerament més igualitària de les feines de casa.
En aquest informe s’argumenta que l’exposició més gran dels homes a les feines de casa –inclosa la cura dels fills– durant el confinament, juntament amb la implantació de pràctiques laborals més flexibles com ara el teletreball i la compactació de la jornada laboral, podrien ser en part responsables dels canvis observats en el comportament de les llars.

Per mantenir aquesta tendència a una distribució més igualitària de les responsabilitats familiars, ens sembla recomanable impulsar canvis en l’organització de la vida laboral. Mesures que reduïssin la importància de ser físicament al lloc de treball i que desincentivessin les jornades laborals llargues podrien contribuir a avançar cap a la igualtat de gènere.

ALON, TITAN, et al. (2020a): The impact of covid-19 on gender equality, Working Paper 26947, National Bureau of Economic Research.

ALON, TITAN, et al. (2020b): This time it's different: The role of women's employment in a pandemic recession, Working Paper27660, National Bureau of Economic Research.

FARRÉ, LÍDIA, YARINE FAWAZ, LIBERTAD GONZÁLEZ i JENNIFER GRAVES (2021): «Gender Inequality in Paid and Unpaid Work During Covid-19», Review of Income and Wealth, 68(2).

FARRÉ, LÍDIA i LIBERTAD GONZÁLEZ. 2021. Trabajo remunerado y no remunerado: la pandemia acentúa el fenómeno de la doble jornada entre las mujeres. Observatorio Social de la Fundación ”la Caixa”.