Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Joan Benach, Lucinda Cash-Gibson, Diego F. Rojas-Gualdrón, Álvaro Padilla-Pozo, Juan Fernández-Gracia, Víctor M. Eguíluz i el grup COVID-SHINE
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550011)

La pandèmia de la covid-19 ha posat a prova la preparació i les capacitats dels diversos països per col·laborar i respondre de manera activa a una amenaça global comuna. En el projecte en el qual es basa aquest article, s’han analitzat un conjunt d’articles científics sobre les desigualtats vinculades a la covid-19 publicats entre el gener del 2020 i l’abril del 2021. L’estudi es va centrar en el volum de producció, la distribució per regions del món i els grups d’ingressos nacionals, com també en les col·laboracions entre països. Els resultats apunten que la recerca sobre les desigualtats de la covid-19 s’ha caracteritzat per una elevada col·laboració, tot i que hi ha desigualtats en aquestes contribucions. Així mateix, han aparegut noves dinàmiques i associacions per comparació a la recerca sobre les desigualtats globals de salut anterior a la covid-19 que caldria investigar més a fons.
Punts clau
  • 1
       Entre el gener del 2020 i el 23 d’abril del 2021, es van publicar 9.355 articles científics sobre les desigualtats relacionades amb la covid-19 a tot el món, i 140 països van col·laborar en l’elaboració d’almenys un article.
  • 2
       En el nou camp de recerca sobre les desigualtats causades per la covid-19 hi ha hagut molta col·laboració, encara que també hi ha hagut pràctiques de recerca desiguals entre països, entre grups d’ingressos i entre regions del món.
  • 3
       Amèrica del Nord i Europa i Àsia Central han estat les regions del món que han contribuït més a aquesta recerca. L’Orient Mitjà i Àfrica del Nord és la tercera gran regió a l’hora de produir recerca sobre les desigualtats de la covid-19, i ha augmentat significativament la seva productivitat científica per comparació a la recerca sobre les desigualtats de salut global prèvia a la covid-19.
  • 4
       En aquest camp de recerca es van identificar tres grups principals de col·laboració: el primer, format pels països anglosaxons, asiàtics i africans; el segon, constituït sobretot per països europeus i per Xile, i el tercer, encapçalat per quatre països llatinoamericans: Colòmbia, Brasil, Mèxic i Argentina.
  • 5
       Abans de la pandèmia, s’havia demostrat que hi ha desigualtats en la capacitat global de produir recerca sobre les desigualtats en matèria de salut, i això és probable que hagi fet minvar la capacitat científica d’alguns països i la seva preparació per respondre a la pandèmia de la covid-19.
  • 6
       Per garantir una preparació proactiva amb vista a futures crisis i estratègies eficaces per abordar les creixents desigualtats en salut, cal donar prioritat, en tots els països, a la inversió en les capacitats de recerca relacionada amb aquestes matèries.

Mapa del món que mostra els diferents graus de col·laboració entre països en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19. El color del país reflecteix el nombre d’articles produïts en col·laboració amb altres països (augmenta de magenta a blau). El color de les connexions reflecteix el nombre d’articles que vincula tots dos països (augmenta de groc a taronja; el verd indica la connexió de recerca més productiva de totes).

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Una amenaça a la salut pública, com una pandèmia, planteja dilemes democràtics. En quina mesura la ciutadania accepta restricció de llibertats, concentració de poder i lògica tecnocràtica en la presa de decisions?

També et pot interessar

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues


Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal


Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?


Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.