Vés enrere Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Jordi Sevilla, economista;

Vivim una era de confrontació. Una època en què s’imposen «els discursos d’odi que miren de suscitar no l’empatia, sinó l’antipatia; no la pertinença, sinó la divisió; no la continuïtat, sinó la ruptura». Una època «de caos i de xocs que deixa ben poc espai per a la deliberació democràtica, els relats col·lectius i, fins i tot, simplement la paraula». Un moment històric que fa «un ús estratègic de la mentida» i que «imposa un combat frontal que esmicola el terreny de la política i la diversitat de la societat» (Christian Salmon).
Punts clau
  • 1
       Una onada de fúria ciutadana recorre el món, amb mobilitzacions socials a França, Hong Kong, Xile, Algèria, l'Índia… una onada impulsada per la pandèmia, si bé canviant el contingut de les pancartes. Després de la derrota occidental a l'Afganistan, queden clares dues coses: no hi ha un ordre internacional i la democràcia socioliberal està en fase de replegament al món. La Primavera Àrab, els moviments en protesta per la crisi mundial de 2008, el Me Too, les mobilitzacions a favor de combatre de manera urgent el canvi climàtic, o els negacionismes davant la ciència o l'assalt al congrés nord-americà radiografien aquestes ruptures de vells consensos socials i polítics.
  • 2
       Travessem una època d'identitats ofeses que esquarteren la fraternitat democràtica. A falta d'un objectiu compartit, mobilitzador i engrescador, el clima d'ofenses encreuades fa inviable de construir alguna cosa comuna, perquè aquesta pretensió ha sortit de l'equació quan se sacralitza allò banal i allò efímer, replicats per les xarxes socials fins a l'infinit.
  • 3
       Després d'un primer moment en què la pandèmia ens va unir en la incredulitat i la por davant d'allò desconegut, de seguida van sorgir les divisions entre els que aplaudien els sanitaris i els que picaven cassoles per protestar contra el govern per la gestió de la pandèmia.
  • 4
       Hem viscut més protestes al primer món contra les restriccions impulsades per controlar el virus que no pas protestes al tercer món reclamant vacunes o una atenció sanitària millor. I, a tot arreu, l'amalgama de negacionistes i contraris a les vacunes que han pres, enfurismats, els carrers.
  • 5
       Després de la recessió i les polítiques que es van posar en marxa, molts ciutadans es van veure afectats per la crisi, que va deixar ferides sobtades i fondes. A més a més, quan els ciutadans dels països desenvolupats, sobretot els europeus, es van adreçar als seus governs en cerca de protecció, es van trobar que aquests governs els giraven l’esquena, lligats de mans i peus per uns compromisos internacionals que en limitaven els marges d’actuació i els empenyien a aplicar retallades i austeritat.
  • 6
       Tot plegat va deixar un pòsit de desigualtat i una sensació de descontentament i injustícia social. I d’això en treuen profit les ideologies extremes i el populisme, alimentats per les promeses incomplertes, per una recuperació econòmica que no arriba a tothom de la mateixa manera, per la insatisfacció ciutadana davant la polarització creixent de la renda i la riquesa, per la por creixent d’aquells que senten que els han robat el futur i per la necessitat humana de buscar culpables. La pandèmia ha aguditzat aquest clima de descontentament i malestar.
  • 7
       Ens trobem davant d’un conjunt de revoltes dispars i desarticulades contra «el que no m’agrada», l’origen de les quals està en un col·lectiu que se sent maltractat, agredit, o que troba que no se l’ha tingut en compte (i això ens duu al concepte de fractura) pels poders públics. A més, però, les diverses fractures que existeixen o s’han creat se sostenen sobre allò que ens diferencia; l’adversari esdevé l’enemic; la negociació, claudicació, i l’acord, rendició.
  • 8
       L’objecte del treball que prologuem aquí, «Bretxes socials», és ajudar a entendre les causes de tots aquests preocupants fenòmens socials, i mirar de proposar-hi solucions. Ens referirem, en particular, a les fractures que amenacen la cohesió social i deterioren la convivència democràtica entre ciutadans que comparteixen els mateixos drets formals. Fractures, en definitiva, que impedeixen que les persones desenvolupin plenament els seus projectes de vida en llibertat.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.