L’accés a l’habitatge a través del lloguer va en augment a Espanya, tot i que és la forma de tinença d’habitatge menys segura des del punt de vista econòmic, contractual i jurídic. Analitzem quins col·lectius són els més afectats.

Avaluem quines són les dificultats en l’accés dels joves a un habitatge propi i quins efectes demogràfics comporta aquesta situació.

Tenir males condicions d’habitatge repercuteix en la salut i el progrés dels ciutadans. Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe, ens parla de la relació entre habitatge i inclusió social.

Quin és el paper del sector públic en l’accés a l’habitatge? Les polítiques públiques poden fer de contrapès al mercat? Aquests dos llibres examinen la qüestió des del punt de vista europeu i estatunidenc.

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

El 2017, el 21,8 % de les llars estaven formades per parelles sense fills. Quin model predomina a Europa?

Un 45,6 % de la població viu en un pis en un edifici amb més de 10 habitatges. És així a la resta d’Europa?

El 2015, el percentatge d’habitatges de lloguer social a Espanya era del 2,5 %, molt baix. Quins són els països de la UE amb més volum d’habitatge protegit?

El 2017, el 42,1 % de les persones dedicaven més del 40 % de la renda disponible a pagar el lloguer. Què vol dir això en el context europeu?

El 5 % de la població espanyola residia en habitatge sobreocupats el 2017. En aquest indicador, Espanya està millor que la mitjana europea.

Analitzem la taxa de privació severa en matèria d’habitatge a Espanya. Millor o pitjor que la mitjana europea?

Quin pressupost destinem a costos associats a la llar? En proporció, gasten més les llars pobres o les riques?

En una llar jove, què comporta més proporció de renda, la compra o el lloguer?