Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a
buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un
nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No
obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats
percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc
d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi
mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera
general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es
tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials
d’inclusió.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden
contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat
entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la
contractació femenina.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.
Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a
buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un
nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No
obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats
percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc
d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi
mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera
general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es
tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials
d’inclusió.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.