Article

Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Aitana Alguacil Denche, sociòloga; Adaptat per Núria Vallès-Peris

La demanda d’habitatge acompanya la creació i la transformació de les llars. Per això, aquesta demanda és més important entre la població jove, que al mateix temps és el col•lectiu més afectat pel desajust entre el mercat residencial i el laboral. Les persones joves accedeixen a l’habitatge tard i amb dificultats, la qual cosa contribueix a endarrerir l’emancipació, interfereix en la transició a la vida adulta i fa baixar la fecunditat de la població.
Punts clau
  • 1
       A Espanya l’edat mitjana de l’emancipació és de 29,3 anys (UE = 26,6), la taxa de fecunditat és d’1,3 fills per dona (UE = 1,6) i l’edat mitjana de ser mare, 31,9 anys (UE = 30,5).
  • 2
       Tradicionalment a Espanya els joves han optat per l’habitatge en règim de propietat: hi ha hagut poca oferta de lloguer, es va generalitzar la idea que la propietat és una forma d’inversió (i el lloguer una forma de perdre els diners) i durant anys s’ha promocionat institucionalment la compra.
  • 3
       El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur juvenil (de 16 a 29 anys) era del 25,2% (14,5% per al conjunt de la població) i el 53,1% de la població jove ocupada tenia contractes temporals (el 23,1% per al total de la població).
  • 4
       Des del 2007 ha anat baixant la proporció de joves que adquireixen un habitatge en propietat i ha augmentat l’accés al lloguer. A partir del 2012 el lloguer és el règim de tinença majoritari entre els joves de 16 a 29 anys.
Actualment, per als joves el cost del lloguer és més alt que el de la compra.

Evolució del cost de l’habitatge en lloguer i en propietat, expressat com a percentatge de la renda disponible de la llar dedicada al pagament de l’habitatge.

Històricament, llogar un habitatge representava un esforç econòmic menor que no pas comprar-lo, però des del 2015 aquesta relació s’ha invertit.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre la realitat social de les persones joves (FS22_1B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre la realitat social de les persones joves a Espanya.

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

Infodada

Taxes d'ocupació de la població per edat

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.