Publicador de continguts

Article

El teletreball després de la pandèmia

Anàlisi des de la perspectiva dels treballadors

Marta Curull y Laia Maynou, Universitat de Barcelona; Lídia Farré, Universitat de Barcelona y IAE-CSIC
Investigació per encàrrec

L’adopció del teletreball representa un dels canvis (i reptes) més importants en l’organització de la vida quotidiana de molts treballadors des de la irrupció de la pandèmia. Tres anys després del primer confinament, al març de 2020, el teletreball continua sent una pràctica comuna per a una part significativa de la població activa a Espanya. Aquest article pretén resumir algunes de les troballes sobre les percepcions dels treballadors en relació amb aquesta manera alternativa d’organitzar el treball. Amb aquest objectiu, el maig de 2022 es va portar a terme una enquesta a una mostra de persones entre 25 i 50 anys representatives de la població espanyola. L’enquesta ens permet aportar dades sobre les experiències dels treballadors en relació amb la possibilitat de treballar des de casa.
Punts clau
  • 1
       Al maig de 2022, 36% dels treballadors de la nostra mostra teletreballaven com a mínim un dia a la setmana. Treballar des de casa té més incidència entre les persones molt qualificades (54%), les que viuen en parella (38%) o les que tenen infants dependents (38%).
  • 2
       Homes i dones estan d’acord que la millora en la seva vida personal i familiar és el tret més valuós del teletreball (88% de dones i 86% d’homes).
  • 3
       Els resultats d’un experiment d’elecció discreta suggereixen que els treballadors estan disposats a renunciar a part del seu salari per tenir l’opció de treballar des de casa.
  • 4
       Tot i que el teletreball no afecta la participació de les dones en el treball domèstic, els homes que teletreballen es dediquen més a les activitats domèstiques i de criança dels fills que els que no treballen des de casa.
teletrabajoCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Article

Temporalitat treballadors joves

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?

Article

Trucades per suïcidi al 112?

Segons un estudi fet a València, les trucades per suïcidi al 112 van incrementar durant el període 2017-2022.

Article

La salut mental a Catalunya un any després de la pandèmia

Què va suposar la pandèmia per a la salut mental? Més del 25 % dels participants presentaven símptomes de depressió moderada o greu.

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?