Publicador de continguts

Article

Què necessiten les persones joves per sentir-se bé?

Marta Díez, Águeda Parra, Inmaculada Sánchez-Queija, Mari Carmen García Mendoza, Virginia Paloma y Carmen Paniagua, Universidad de Sevilla; Rocío de la Fuente, Escuela Universitaria de Osuna
Projecte seleccionat en la convocatòria de recerca sobre la realitat social de les persones joves (FS22-1)

Aquest estudi explora els nivells de benestar i de malestar psicològic de joves d’entre 16 i 29 anys a Espanya. El malestar psicològic es mesura mitjançant els nivells de depressió, d’ansietat i d’estrès; el benestar, mitjançant el nivell de floriment (combinació de sentir-se bé i de funcionar amb eficàcia), l’optimisme (tendència a veure i jutjar el futur d’una manera positiva) i la competència percebuda (nivell de capacitat que la persona considera que té en diversos àmbits). A més a més, analitza les necessitats que la joventut actual identifica per millorar el seu benestar i de quina manera la societat hi pot contribuir. Les dades assenyalen que el nivell de floriment depèn de l’edat i de la situació econòmica en què es trobin aquests joves; que el sentiment de competència percebut en diferents àmbits depèn considerablement del gènere, i que les dones presenten uns nivells de malestar psicològic més elevats que els homes. D’altra banda, els joves són més optimistes quan pensen en el seu futur personal que quan pensen en el de la seva generació. Finalment, les principals necessitats que han identificat les persones joves per sentir-se bé són: la salut mental, la seva situació econòmica i les relacions socials. Per aconseguir una millora en el seu benestar, els joves demanen una societat amb més valors socials, ocupació i una economia estable que respongui a les seves possibilitats reals.
Punts clau
  • 1
       Les persones de 25 a 29 anys presenten uns nivells de floriment més elevats que les de 16 a 24 anys. D’una manera similar, les que es troben en una situació econòmica favorable se senten millor i més eficaces que els seus iguals en situacions més vulnerables.
  • 2
       Les persones joves presenten un nivell d’optimisme moderat i són menys optimistes quan pensen en el futur de la seva generació que quan pensen en el seu propi futur, amb un punt de diferència ‒en una escala del 0 al 10− entre ambdós optimismes. A més a més, els homes són més optimistes que les dones envers el seu propi futur.
  • 3
       Les dones se senten més competents que els homes en les relacions de parella, mentre que els homes se senten més competents en l’àmbit professional, en l’aparença física i en els esports.
  • 4
       Un percentatge elevat de joves presenten uns nivells greus de depressió (22,2%), ansietat (44,1%) i estrès (22,1%), i són més alts en les dones que en els homes. Tanmateix, amb l’edat, els nivells de malestar d’elles disminueixen, mentre que els d’ells augmenten.
  • 5
       Les principals necessitats que ha identificat la joventut per sentir-se bé són: la salut mental, la situació econòmica i les relacions socials. Demanen a la societat més valors socials, ocupació i una economia estable que respongui a les possibilitats de la ciutadania, si bé el 28,9% pensa que la societat no pot fer res per millorar el seu nivell de benestar.
quNecesitanLasPersonasJvenesCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.