Publicador de continguts

Article

Quant costen les feines de casa a Espanya?

Marta Dominguez Folgueras, departament de Sociologia de Sciences Po (Institut d’Estudis Polítics de París)
null

El valor de les feines de casa se situa per damunt dels 426.372 milions d’euros, la qual cosa representa més del 40,72% del PIB.
Punts clau
  • 1
       El PIB és el principal indicador del sistema de comptes nacionals i de l’economia d’un país, però no contempla moltes activitats fetes a les llars, ja que no s’intercanvien en el mercat. És el cas de feines com ara cuinar, netejar la casa o tenir cura de nens i dependents.
  • 2
       El cost econòmic d’aquestes activitats s’estima calculant el temps que els membres de la llar inverteixen en les feines de casa i multiplicant aquest temps pel salari net que cobraria una persona externa per fer-les (8,09 euros l’hora). Segons el càlcul fet en aquest estudi, les feines no remunerades representarien el 40,8% del PIB.
  • 3
       L’aportació d’homes i dones a aquestes feines és desigual, ja que la contribució femenina hi té un pes superior. Si a l’hora de calcular el PIB es tinguessin en compte les feines no remunerades fetes per les dones, representarien el 26,2% del PIB del 2010, un percentatge semblant al del sector industrial.
Valor econòmic de diferents activitats no remunerades. Per sexe, el 2010.
noRemuneratCAT-02-PREVI.png

Per calcular el valor de les feines de casa es tenen en compte diferents activitats no remunerades que apareixen al gràfic. Les tasques relacionades amb l’alimentació (preparació de menjar, rentar els plats, anar a comprar) són les més costoses, seguides del manteniment de l’habitatge (sobretot neteja, però també reparacions).

Després hi ha les tasques relacionades amb la roba (rentar-la, estendre-la, planxar, cosir), tenir cura de nens i dependents, i la freqüència dels desplaçaments per dur a terme aquestes activitats.

Desigualtats de gènere

La diferència és especialment important en les activitats relacionades amb l’alimentació, fetes majoritàriament per les dones.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?