Els estereotips de gènere són idees preconcebudes que es tenen de manera conscient o inconscient sobre les característiques, els comportaments i els rols que homes i dones presenten a la societat. Aquestes idees perfilen les dones com comprensives, empàtiques, conciliadores, cuidadores (el que es coneix com a trets «comunals») mentre que els homes es perceben emprenedors, competitius, segurs de si mateixos, amb capacitat de lideratge (és a dir, trets «agèntics» d’acord amb Eagly i Wood, 2016). La teoria dels rols socials (Eagly i Karau, 2002) suggereix que aquests estereotips són el resultat dels diversos papers que homes i dones han ocupat tradicionalment i continuen ocupant a la societat actualment. Els estereotips poden ser perjudicials quan limiten la capacitat de la gent per desenvolupar les seves habilitats personals o prendre determinades decisions en la seva vida en relació amb la seva formació o professió (Ellemers, 2028). Fins a quin punt les persones (especialment les més joves) s’identifiquen amb els trets i els rols que tradicionalment s’esperen de dones i homes? 

En aquest article es presenten els resultats de l’enquesta en línia GenYstereo, feta entre el 16 i el 29 de desembre de 2022 a tot el territori de l’Estat espanyol a 5.012 participants, que constitueixen una mostra representativa de la població espanyola entre 16 i 75 anys.

 Els gràfics 1.1 i 1.b mostren les diferències entre homes i dones en el grau en què s’identifiquen amb 16 qualitats personals, d’acord amb la pregunta: «Penseu en els trets següents que defineixen la personalitat de la gent. Fins a quin punt creieu que us defineixen com a persona? Indiqueu una puntuació entre el 0 (no soc així en absolut) i el 10 (soc totalment així)». En els gràfics 1.a i 1.b el valor 0 indica absència de diferències del valor mitjà en la resposta d’homes i dones; els valors mitjans positius suggereixen que els homes s’identifiquen en major mesura amb aquelles qualitats, i els negatius, que les dones s’identifiquen més amb aquells trets. 

Les primeres vuit qualitats es refereixen al desenvolupament de la realització personal i el lideratge, i s’associen tradicionalment a la idea de masculinitat: ambició, competició, conflicte, emprenedoria, independència, lideratge, assumpció de risc i seguretat. En canvi, els últims vuit atributs estan orientats cap a la consideració del benestar dels altres i s’associen de manera típica a la idea de feminitat: afecte, amabilitat, comprensió, empatia, saber escoltar, preocupar-se pel que pensin els altres o pel seu benestar, i preocupar-se per l’aspecte físic (Trapnell i Paulhus, 2012).

El gràfic 1.1 mostra que per terme mitjà els homes s’identifiquen més que les dones amb els trets agèntics, especialment la competició, el risc i el lideratge, amb l’única excepció de la independència. En canvi, les dones s’identifiquen amb els atributs comunals, especialment l’empatia i la preocupació pel benestar dels altres. El gràfic 1.b mostra les mateixes diferències de gènere en la identificació amb els diversos trets de personalitat per grups d’edat i suggereix que les diferències són molt petites en el grup dels més joves (menys en l’empatia i el benestar dels altres), mentre que el grup entre 26 i 40 anys presenta diferències de gènere més rellevants. 

El gràfic 2 resumeix les respostes a la pregunta «En general, considereu que cada un d’aquests 16 trets de personalitat són més típics d’homes o de dones?», que podien variar entre «més típic d’homes», «més típic de dones» i «homes i dones per igual». En concret, les barres de la dreta indiquen el percentatge dels qui declaren que els vuit trets agèntics són més típics d’homes, mentre que les barres a l’esquerra indiquen el percentatge dels qui pensen que els vuit trets comunals són més típics de dones. El percentatge de respostes amb una visió tradicional dels trets típicament femenins a la societat és més gran que el dels masculins (vegeu percentatges corresponents a les barres a l’esquerra en comparació amb els de la dreta). Per exemple, fins a un 30% del total de participants declaren que escoltar els altres o tenir molta cura de la imatge física és un tret típic de dones. En canvi, de tots els trets percebuts com a típicament masculins, només en un (el risc) el percentatge de resposta supera amb escreix el 20%. Encara més, en el cas d’alguns trets masculins, com ara la independència, el lideratge o la seguretat, els percentatges de resposta baixen per sota del 10%. 

Els estereotips de gènere també es poden mesurar a partir de la percepció de la gent dels rols que homes i dones desenvolupen a la societat (Ellemers, 2018). Vam preguntar als participants del nostre estudi: «Algunes persones pensen que homes i dones tenen habilitats i talents diferents. En les situacions següents, qui creieu que està més ben preparat/ada per...?». Les respostes anaven des de «Més els homes sens dubte» a «Més les dones sens dubte», passant per «Una mica més els homes», «Homes i dones per igual» i «Una mica més les dones».

El gràfic 3 mostra les diferències entre homes i dones en el percentatge de participants que pensen que les dones estan més ben preparades per tenir cura de gent gran o familiars malalts, i cuidar els fills petits (és a dir, categories de resposta 4 i 5), i el percentatge de participants que pensen que els homes estan més ben preparats (és a dir, categories de resposta 1 i 2) per liderar equips de treball, ser portaveu d’un partit polític o posar en marxa una nova idea comercial (start-up). Els resultats són ambivalents. D’una banda, els percentatges generals de resposta per als rols associats tradicionalment als homes (com ara liderar equips o posar en marxa una nova idea comercial) són relativament baixos, i superen el 7% només en el cas del lideratge d’equips de treball, i això indica la superació de l’estereotip que les dones estan menys capacitades que els homes per desenvolupar aquesta mena de rols a la societat. Pel que fa a les diferències de gènere, no són rellevants.

D’altra banda, els percentatges generals de resposta en el cas dels rols associats tradicionalment a les dones (com tenir cura de gent gran o familiars malalts, o cuidar els fills petits) són més alts, ja que el 35% dels participants pensen que les dones estan més capacitades per a aquesta mena de tasques, i així confirmen l’estereotip que les dones tenen més habilitat per a les cures, i que els homes tenen una lleugera tendència més elevada a expressar aquesta opinió estereotipada sobre les cures.

Finalment, vam demanar als qui participaven en el nostre estudi que, en un total de 12 àmbits professionals, diguessin si consideraven que eren més adequats per al desenvolupament d’homes, de dones, o d’homes i dones per igual. El gràfic 4 mostra les diferències de gènere en el percentatge de participants que declaren que cada un dels 12 àmbits són més adequats per a les dones. 

Altre cop els resultats són ambivalents, ja que els percentatges dels qui declaren que els àmbits professionals són més adequats per a les dones no supera mai el 15% del total de participants. No obstant això, els percentatges més elevats es concentren en els sectors més feminitzats, com ara la sanitat, l’educació, l’art o les feines d’oficina. Pel que fa a les diferències de gènere, els homes solen mostrar visions una mica més estereotipades que les dones, especialment en el cas del sector sanitari, i presenten diferències estadísticament significatives amb les dones.

Els resultats de l’enquesta suggereixen la persistència d’estereotips de gènere a la nostra societat, sobretot pel que fa als trets de personalitat que s’atribueixen a homes i a dones, però amb alguns matisos importants. Els homes tendeixen a autoidentificar-se en major mesura amb trets com el lideratge i l’emprenedoria, i les dones amb trets com l’empatia i la comprensió, i es confirma així la teoria dels rols socials (Eagly i Wood, 2016). 

Quan es demana als participants que identifiquin cada tret com més típic d’homes o de dones a la societat, els estereotips aflorent amb més claredat, sobretot en el cas de les dones, que s’associen a qualitats com l’empatia, l’escolta o l’afecte. Encara que les idees convencionals de lideratge masculí sembla que estan en declivi entre les generacions més joves, als homes se’ls continua associant en major mesura que a les dones a funcions emprenedores. Però, potser, el resultat més clar és la vinculació de les dones amb tasques associades a les cures. Per acabar, els estereotips de gènere es mantenen en l’esfera professional, especialment en els àmbits més feminitzats (com la sanitat i l’educació).

Aquests resultats indiquen que, malgrat els avenços en la promoció de la igualtat entre homes i dones a Espanya, els estereotips de gènere continuen influint en les percepcions i decisions dels ciutadans, i això suggereix que encara queda camí per recórrer per interioritzar aquests progressos. Superar els estereotips de gènere tradicionals és, sens dubte, una assignatura pendent a la nostra societat.

EAGLY, A. i S.J. KARAU (2002): Role congruity theory of prejudice toward female leaders. Psychological Review 109-3.
 

EAGLY, A. i W. WOOD (2016): Social role theory of sex differences. The Wiley Blackwell Encyclopedia of Gender and Sexuality Studies, ed. Nancy A. Naples.

ELLEMERS, NAOMI (2018): Gender stereotypes. Annual Review of Psychology 69. 

TRAPNELL, PAUL D. i D.L. PAULHUS (2012): Agentic and communal values: Their scope and measurement. Journal of Personality Assessment 94 (1).