Article

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo- García, Universitat Complutense de Madrid;

Molts pares treballadors són usuaris potencials de les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar de les organitzacions o empreses on treballen, però no en fan ús. Una de les barreres amb què topen és la manca de sensibilitat de les empreses en aquesta matèria.
Punts clau
  • 1
       El 37,7% de les mares van sol·licitar una reducció de jornada o treballar a temps parcial en reincorporar-se a la feina després de tenir un fill, mentre que els pares que van demanar el mateix només van ser el 4%.
  • 2
       El 54,4% dels pares enquestats opinaven que a les seves empreses «es considera més natural que una mare demani una mesura de conciliació que no pas que ho faci un pare».
  • 3
       Encara que les mesures de conciliació estan disponibles, a la pràctica molts pares (homes) tenen la percepció que la seva capacitat per fer-ne ús lliurement es troba limitada.
  • 4
       Els pares que tenen la sensació que treballen en una empresa que dona suport a la conciliació, en general, i a la conciliació dels pares, en particular, experimenten una sensació menor de conflicte entre la feina i la família.
En reincorporar-se a la feina després de la baixa parental, els homes que fan ús de les mesures de conciliació són ben pocs, per comparació a les dones
En reincorporar-se a la feina després de la baixa parental, els homes que fan ús de les mesures de conciliació són ben pocs, per comparació a les dones

Després del naixement o adopció, les mares van estar una mitjana de 162,7 dies de baixa per tenir cura del nadó, mentre que els pares hi van estar 16,8 dies. Així mateix, el 37,7% de les mares van demanar una reducció de jornada o bé treballar a temps parcial en reincorporar-se a la feina, mentre que els pares que van demanar el mateix només van ser el 4%. Les diferències en matèria de sol·licituds de flexibilitat horària i de canvis de torn també van ser importants.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.