Aquest estudi ha analitzat les característiques dels visitants espanyols als museus, galeries i monuments històrics i arqueològics. Els resultats mostren que els ingressos de la llar (ajustats a les seves dimensions), el nivell educatiu i la categoria ocupacional són els determinants principals de la participació cultural. La relació entre participació cultural i nivell educatiu i d’ingressos és semblant a la d’altres grans països europeus, però més estreta que als països nòrdics. Aquesta relació, però, només és així per als visitants ocasionals. Entre els assidus, els ingressos i el nivell educatiu no juguen papers gaire diferents a Espanya i als altres països europeus. D’altra banda, la participació cultural és més intensa entre les dones i més moderada entre els extracomunitaris i les persones grans.
Aquestes dades ofereixen informació útil per als gestors culturals i artístics, urbanistes i professionals del màrqueting turístic i museístic, com també per a les persones i organitzacions que promouen la participació cultural dels grups desafavorits. I per a les galeries d’art i els museus privats, conèixer les característiques dels visitants és molt important a l’hora de fixar els preus i oferir promocions.
Des d’una perspectiva comparativa, la nostra segona conclusió principal és que la probabilitat que tinguin lloc visites a museus i monuments històrics a Espanya és més baixa que als països nòrdics i el Regne Unit, semblant a la d’Alemanya, França i els Països Baixos i més alta que la d’altres països del sud d’Europa. Aquestes diferències entre països continuen sent significatives quan tenim en compte les característiques individuals i de la llar. Una interpretació possible d’aquests resultats és que les diferències en la probabilitat de visitar llocs culturals als països europeus estan relacionades amb diferències nacionals en matèria de política cultural i en inversió pública per càpita destinada a incentivar les visites a museus i monuments històrics.
El fet que l’índex de participació cultural d’Espanya sigui més baix comparat amb el dels països nòrdics indica que encara no s’ha arribat a la saturació de la demanda de béns culturals, de manera que la qüestió és com estimular aquesta participació. Una via per fer-ho seria incrementar la despesa pública en serveis culturals. A Espanya, la despesa pública per càpita en cultura era de 135 euros el 2006, segons l’Enquesta de pressupostos familiars, i per tant inferior a la del grup de grans països europeus (font: Eurostat, 2010). A més a més, els darrers anys la despesa pública general en llocs culturals ha experimentat una caiguda remarcable, i ha passat de 384 milions d’euros el 2006 a 261 milions el 2014 (taula 2). La davallada en aquesta despesa pública té una estreta relació amb la caiguda de la despesa cultural privada. Entre el 2006 i el 2015, la participació cultural va baixar del 18 al 15% (taula 1).

Al contrari, alguns altres països europeus com ara Alemanya i els països nòrdics van augmentar la despesa en serveis culturals (font: Eurostat, 2015). Una de les prioritats dels responsables polítics d’aquests països, per tant, és augmentar el nivell de despesa pública en serveis culturals. Els preus d’entrada, d’altra banda, també influeixen en la participació cultural. A Europa hi ha grans diferències en aquests preus, des de les polítiques d’entrada gratuïta del Regne Unit i alguns països nòrdics fins a entrades molt cares a Itàlia i Grècia. A Espanya, els preus d’entrada dels museus principals (com ara el del Prado, a Madrid) es troben a la franja intermèdia. Així i tot, no és clar que una rebaixa dels preus d’entrada es tradueixi en una participació cultural més alta.