Viure una vida llarga, saludable i feliç és, probablement, un dels somnis de la majoria de ciutadans. Indicadors bàsics de qualitat de vida com la longevitat, la salut i la felicitat interactuen entre si, però de manera diferent per a homes i dones de diversos llocs al llarg del cicle vital. Concretament, la felicitat és un dels indicadors d’avaluació de la vida que ens permet sintetitzar la qualitat de vida de les persones tal com es percep subjectivament. A part de l’estat de salut, la felicitat ve explicada per diversos factors com ara el fet de poder triar un determinat estil de vida, la feina, l’estat civil (si ens casem o aparellem i quan ho fem), els fills o l’entorn social, entre d’altres.

Per entendre com viuen els ciutadans d’una població i, en definitiva, per millorar-ne la qualitat de vida, cal combinar mesures objectives i subjectives per desenvolupar un indicador integrat sobre qualitat de vida. A diferència de les mesures objectives (per exemple, el nivell socioeconòmic, l’esperança de vida o l’estat de salut registrat), les mesures subjectives ens aporten apreciacions personals i contribueixen a entendre millor el nostre estat general de benestar, la qual cosa reflecteix fins a quin punt les necessitats vitals es troben satisfetes.

L’interès general de mesurar la qualitat de vida d’una població ha fet que en les últimes dècades, des de la mirada de la salut pública, es plantegés si la millora en la longevitat de les persones (millora de la supervivència) va acompanyada d’un deteriorament de la salut. Tot i això, actualment hi ha un interès especial a explorar no només la relació entre la supervivència i la salut de les persones, sinó la valoració subjectiva que fan de la seva vida. I aquí és quan entra en joc l’avaluació de la felicitat. Els anys de vida que un individu espera viure feliç és una nova manera de mesurar empíricament la vida útil de les persones amb un indicador subjectiu de qualitat de vida, ja que inclou quant de temps (la durada total) i quants anys d’aquests les persones viuen felices. De la mateixa manera que l’indicador sobre l’esperança de vida saludable, l’esperança de vida feliç sintetitza la qualitat de vida d’una població tot combinant dades sobre la durada de la vida i una mesura subjectiva de qualitat de vida.

L’evidència empírica mostra que als països desenvolupats l’esperança de vida és alta i continua augmentant (durant el segle XX, el ritme mitjà d’augment ha estat de tres mesos cada any). A escala global, els països que tenen ingressos baixos o mitjans registren reduccions de la mortalitat en edats més joves, mentre que als països d’ingressos alts, els guanys en l’esperança de vida venen explicats principalment per la disminució de les taxes de mortalitat entre la població d’edat avançada (Mathers et al., 2015). 

Un dels resultats que es repeteix més en la literatura científica és la longevitat més gran de les dones si la comparem amb la dels homes de la seva generació. La taula 1 mostra l’esperança de vida actual en néixer i a l’edat de 50 anys de cinc països europeus amb un nivell alt d’ingressos. L’esperança de vida mitjana en néixer per als homes oscil·la entre 78,1 anys a Alemanya i 80,6 anys a Itàlia i Suècia; mentre que per a les dones oscil·la entre els 83,0 anys a Alemanya i els 85,8 anys a Espanya. Els homes de 50 anys poden esperar viure de 29,9 a 32,2 anys més, i les dones de 34,2 a 36,7 anys. Les dones espanyoles i italianes tenen una esperança de vida relativament llarga en tots dos moments (en néixer i als 50 anys). Cal destacar que la vida més llarga als països del sud d’Europa per comparació als del nord reflecteix generalment les característiques dels països mediterranis; per exemple, un patró alimentari més sa (dieta mediterrània) o hàbits de vida més saludables quant al consum de tabac (fumar entre les dones d’edat avançada al sud d’Europa és menys freqüent que al nord del continent).

La magnitud de les diferències de gènere en l’esperança de vida en néixer i als 50 anys és substancial i varia entre països. Les diferències entre homes i dones oscil·len entre els 3 i els 6 anys en néixer i són lleugerament inferiors entre les persones de 50 anys (entre 2,8 i 5,1 anys, respectivament). Per tant, veiem que a tots els països les dones viuen més anys que els homes i les diferències de gènere es mantenen. Cal destacar, però, que la magnitud de les diferències de gènere en l’esperança de vida varia substancialment entre països quan desagreguem per l’estat de salut i/o l’estat socioeconòmic (nivell educatiu o categoria laboral). Per exemple, el gràfic 1 mostra l’esperança de vida i l’esperança de vida amb bona salut als 50 anys per a homes i dones, i hi observem precisament que les diferències de gènere en l’esperança de vida saludable són menys evidents. En aquest estudi, l’indicador GALI (per les sigles en anglès, «Global Activity Limitation Instrument») s’utilitza per definir la bona salut com a resposta a la pregunta: «Almenys, durant els últims 6 mesos, en quina mesura s’ha vist limitat a causa d’un problema de salut per fer les activitats que la gent fa habitualment?». Si els enquestats responen que no tenen cap limitació, es considera que tenen bona salut; en canvi, si indiquen que tenen alguna limitació (que pot ser greu o menys greu), es considera que tenen mala salut. 

Com veiem al gràfic 1, el fet que la població dels països desenvolupats tingui una vida més llarga no vol dir necessàriament que visquin en condicions de bona salut. A més a més, no hi ha una clara evidència internacional sobre si aquests anys de vida addicionals es viuen amb nivells alts de felicitat.  

En general, els nivells alts de felicitat influeixen positivament en la longevitat, i les persones més felices viuen més anys (Koopmans et al., 2010). Ser feliç està associat amb nivells baixos de malalties cròniques, d’hipertensió i d’estrès. A més a més, el context i l’entorn també influeixen en la nostra felicitat. Per exemple, els individus que viuen en barris més verds i que perceben que el barri és més segur i funcional presenten nivells de felicitat més elevats. El capital social, mesurat directament a través del PIB per càpita i de la confiança social generalitzada en el context organitzatiu i indirectament a través de l’índex de percepció pública de la corrupció en els governs i les empreses, és un dels factors principals que ens ajuda a explicar per què alguns països són més feliços que altres (Bjørnskov, 2003). Dit això, i tal com indica l’últim World Report of Happiness (Helliwell et al., 2018), hi ha altres indicadors que contribueixen a explicar els diferents nivells de felicitat entre països: l’esperança de vida saludable, les relacions socials, la llibertat personal i la generositat monetària envers els més necessitats. 

El gràfic 2 mostra el rànquing de felicitat en sis països europeus a partir de les dades de l’enquesta internacional Gallup World Pollentre el 2015 i el 2017. Aquesta enquesta defineix la felicitat en demanar als entrevistats que avaluïn la qualitat de les seves vides en una escala del 0 al 10. Entre els països seleccionats, Suècia ocupa el primer lloc en el rànquing de felicitat, seguit d’Alemanya, França i Espanya, mentre que Itàlia ocupa la darrera posició. La diferència en la puntuació de l’escala de 0 a 10 entre Suècia i Itàlia és de quasi un punt i mig. A tots els països, el PIB per càpita, el suport social i l’esperança de vida saludable expliquen més del 50% de les puntuacions de felicitat. La percepció de la corrupció és una variable important a l’hora d’explicar les diferències de felicitat entre països, tot i que varia de manera substancial i és més rellevant per als ciutadans del centre i el nord d’Europa que no per als del sud. Tot i això, i tal com veiem al gràfic 2, hi ha factors addicionals de l’avaluació de la vida (l’epígraf «Altres») no analitzats aquí i que segurament ens ajudarien a entendre millor les diferències entre països.

Si volem aprofundir i entendre millor quina és la qualitat de vida de les persones, és necessari combinar indicadors de salut objectius (mortalitat) i subjectius (percepció de la satisfacció amb la vida) en diferents grups socials. 

Actualment disposem d’una gran quantitat de publicacions que expliquen les diferències en la supervivència i en l’esperança de vida saludable entre homes i dones, però el nombre d’estudis que analitzen les diferències de gènere en l’esperança de vida a partir de la utilització d’un indicador de benestar subjectiués molt menor. Solé-Auró et al. (2018), en la seva anàlisi, utilitzen dades de la quarta onada de l’Enquesta de salut, envelliment i jubilació europea (SHARE). La mostra total comprèn informació de 56.984 persones en 16 països europeus. La felicitat en la vida es mesura en una escala de 0 (poca satisfacció en la vida) a 10 (molta satisfacció). Es defineixen els alts nivells de felicitat agregant totes les respostes que obtenen una puntuació elevada (de 8 fins a 10 a l’escala). 

El gràfic 3 presenta l’esperança de vida total, l’esperança de vida amb bona salut i els anys de vida amb alts nivells de felicitat als 50 anys per a homes i dones. A part d’observar una supervivència més elevada de les dones en tots els casos, trobem que els països que tenen més esperança de vida no són aquells que viuen més anys amb felicitat. De fet, el nombre d’anys amb felicitat varia substancialment entre països i és revelador saber com es viuen aquests anys de vida addicionals pel que fa a la felicitat. En el cas de les dones espanyoles o franceses, observem que, tot i tenir una de les esperances de vida més altes, la proporció d’anys feliços és inferior a la resta de països. En canvi, els homes suecs tenen una esperança de vida de les més elevades, i una gran part d’aquests anys els viuen amb un alt nivell de felicitat. Com indiquen altres treballs, les diferències de gènere en salut i en felicitat no estan estretament relacionades. Per exemple, a Espanya, França i Itàlia, l’esperança de vida als 50 anys és elevada, però també són els països amb el nombre més alt d’anys viscuts amb baixos nivells de felicitat. 

El gràfic 4 mostra la proporció d’anys que resten d’esperança de vida amb alts nivells de felicitat a 50 anys per a homes i dones. Els homes tenen més anys d’esperança de vida amb felicitat que les dones, en tots els països. Per tant, per comparació als homes, les dones no només viuen més anys amb un estat de salut pitjor, sinó també amb menys felicitat. A Espanya, per exemple, els homes de 50 anys s’espera que visquin el 63% del temps restant d’esperança de vida amb alts nivells de felicitat; per a les dones, en canvi, aquest percentatge és del 57% (en valors absoluts la diferència seria d’un any i mig). Aquest resultat (les dones viuen més anys, però amb menys felicitat) es podria explicar per les diferències contextuals entre països, com ara la igualtat de gènere, les diferències socioeconòmiques (per exemple, l’educació: en alguns països les dones tenen un nivell educatiu inferior) i els nivells globals de participació en el mercat laboral (també més baixos en el cas de les dones). 

Aquest estudi proporciona evidència empírica sobre un aspecte interessant i rellevant de la recerca en salut per a les societats avançades, on l’esperança de vida és alta i continua augmentant. En particular, revela la manera en què tant els homes com les dones viuen la vida en termes de felicitat en diferents països de la Unió Europea (Solé-Auró et al., 2018). Les dones, per comparació als homes, no només tenen una longevitat més gran, sinó que viuen més anys en un estat de menys felicitat. A més a més, hem vist que els països amb l’esperança de vida més alta no són necessàriament els països amb més felicitat, i, d’altra banda, que els països on les diferències de gènere en l’esperança de vida són grans (el cas d’Espanya i França), tampoc són els països que presenten diferències de gènere elevades en la percepció de felicitat (altres països com Alemanya i Suècia presenten diferències molt més grans). Els resultats de les diferències de gènere entre països es poden explicar per diferents factors individuals i contextuals.

Entre els factors individuals, en alguns països una major esperança de vida de les dones amb menys felicitat pot venir explicada per la pitjor salut de les dones. Però també és possible que les dones a edats més joves experimentin una doble càrrega: fer-se càrrec de la família i de la llar i, a edats més avançades, cuidar les parelles, que generalment són més grans, i/o els pares. En canvi, elles tenen menys probabilitats de ser cuidades a casa, ja que és més probable que visquin soles o que hagin perdut la parella. Per tant, en alguns països, la longevitat més gran de les dones, però viscuda en una proporció més alta d’anys amb menys felicitat, es podria explicar perquè tenen més problemes funcionals, dificultats per fer les activitats de la vida diària i també símptomes depressius, indicadors que generalment es dilaten en el temps si els comparem amb les malalties letals que pateixen els homes (Crimmins et al., 2011).

Entre els factors contextuals, les diferències entre països s’expliquen per la desigualtat de gènere, diferències salarials entre homes i dones, el suport social a edats avançades (disponibilitat de serveis a la llar o residencials), les diferències socioeconòmiques i la presència de les dones al mercat laboral (Van Oyen et al., 2010; Bambra et al., 2009). 

Aquest article ha estat adaptat a partir de l'estudi:

SOLÉ-AURÓ, A.,D. JASILIONIS, P. LI i A. OKSUZYAN (2018):«Do women in Europe live longer and happier lives than men?», European Journal of Public Health, 28(5).


Altres referències bibliogràfiques:

BJØRNSKOV, C. (2003): «The happy few: cross-country evidence on social capital and life satisfaction», KYLOS, 56(1).

BAMBRA, C., D.P. POPE, V. SWAMI, D.L. STAINSTREET, A.-J. ROSKAM, A.E. KUNST i A. SCOTT-SAMUEL(2009): «Gender, health inequalities and welfare state regimes: a cross-national study of thirteen European countries», Journal of Epidemiology and Community Health,63.

CRIMMINS, E.M., J.K. KIM i A. SOLÉ-AURÓ (2011): «Gender differences in health: results from SHARE, ELSA and HRS», The European Journal of Public Health, 21.

HELLIWELL, J.F., R. LAYARD i J. SACHS(2018): World Happiness Report 2018, Nueva York: Sustainable Development Solutions Network.

KOOPMANS, T.A., J.M. GELEIJNSE, F.G. ZITMAN i E.J.GILTAY (2010): «Effects of happiness and all-cause mortality during 15 years of follow-up: The Arnhem Elderly Study», Journal of Happiness Studies, 11(1).

MATHERS, C.D., G.A. STEVENS, T. BOERMA i R.A. WHITE (2015): «Causes of international increases in older age life expectancy», The Lancet, 385(9967).

VAN OYEN, H., B. COX, C. JAGGER, E. CAMBOIS, W. NUSSELDER, C. GILLES i J.-M. ROBINE (2010): «Gender gaps in life expectancy and expected years with activity limitations at age 50 in the European Union: associations with macro-level structural indicators», European Journal of Ageing, 7.