En les últimes dècades, España ha experimentat una reducció de la precipitació mitjana, així com un augment, en comparació amb altres països de la Unió Europea, tant de les temperatures mitjanes com de la freqüència de les onades de calor. A més a més, a moltes de les zones rurals del país, les poblacions han disminuït i els petits agricultors han perdut capacitat de negociació en el comerç mundial, per bé que Espanya és un dels països amb el percentatge més alt del PIB agrícola de la Unió Europea. Tots aquests canvis provoquen vulnerabilitat, que es pot definir com el grau en què una zona és susceptible d’experimentar una sèrie d’efectes adversos ‒com els generats pel canvi climàtic, la despoblació i/o la globalització‒ i no és capaç de fer-hi front. 

En aquest estudi, els autors han elaborat un índex socioambiental de vulnerabilitat al canvi climàtic, a la despoblació i a la globalització del comerç agrícola emprant dades de 27 variables socials i mediambientals ‒com el creixement de la població, el nombre d’empreses, la variació en la precipitació mitjana, i el risc d’incendis‒, les quals els han permès caracteritzar els més de 8.000 municipis i 344 comarques que hi ha a Espanya. 

La distribució de la vulnerabilitat no és homogènia en totes les zones rurals espanyoles. Les comarques més vulnerables estan situades a Castella i Lleó (en aquesta comunitat autònoma, el 77% de les comarques tenen alta vulnerabilitat comparades amb la resta d'Espanya), a Navarra (43%) i a Castella-la Manxa (34%). A més a més, és important assenyalar que les comarques amb una alta vulnerabilitat també són força heterogènies, la qual cosa vol dir que inclouen tant municipis amb una alta vulnerabilitat com municipis amb una vulnerabilitat baixa. Això no passa a les comarques amb una vulnerabilitat baixa, (tots els seus municipis tendeixen a presentar una vulnerabilitat baixa). 

La vulnerabilitat al canvi climàtic està molt present, sobretot, a Cantàbria i a Castella i Lleó (més de la meitat de les comarques afectades), seguides de Galícia, Astúries i Castella-la Manxa. Les manifestacions principals d’aquesta vulnerabilitat són un augment de la temperatura mitjana i una disminució de la precipitació mitjana, una dependència de l’agricultura de secà, i dèficits en la disponibilitat de recursos hídrics en quantitats suficients i de bona qualitat. Aquestes comunitats autònomes no són necessàriament les més càlides d’Espanya, sinó aquelles en què les temperatures mitjanes i la precipitació mitjana han augmentat més i han disminuït més, respectivament. 

La vulnerabilitat a la despoblació és especialment significativa a Castella i Lleó i a Cantàbria (més de la meitat de les comarques àltament afectades), seguides d’Aragó, La Rioja i Castella-la Manxa. Aquesta vulnerabilitat s’explica, sobretot, per l’envelliment de la població, la taxa negativa de creixement natural de la població, la deficient connectivitat viària dels municipis i l’escassa diversificació de l’economia local.

La vulnerabilitat a la globalització del comerç agrícola està present, sobretot, a Castella i Lleó i a Navarra, seguides de Castella-la Manxa i Aragó. Això s’explica, en especial, per les pèrdues econòmiques provocades per la disminució dels preus pagats als productors pels seus productes agrícoles i, en menor grau, per la competència que suposen els productes importats i per la dependència de l’agricultura minifundista de secà.

Totes les zones es veuen afectades pel canvi climàtic, la despoblació i la globalització, però algunes més que d’altres. Un examen detallat de com es manifesten i es combinen aquestes tres amenaces mostra quatre clústers de zones rurals. 

• «L’Espanya buidada i marginalitzada econòmicament» és la més vulnerable de les quatre «Espanyes». Comprèn 2.858 municipis, situats principalment en el centre del nord d’Espanya (en especial, a les regions de Castella i Lleó i una part d’Aragó) i representa el 21% del territori espanyol. En comparació amb les altres tres «Espanyes», aquestes zones són les més afectades per la despoblació: presenten el descens més important en la taxa de creixement natural de la població, la proporció més elevada de persones grans per cada persona jove, i la proporció més alta de nuclis de població petits (menys de 500 habitants). Des d’un punt de vista socioeconòmic, aquests territoris són els més afectats per les pèrdues econòmiques provocades per la disminució dels preus pagats als productors pels seus productes agrícoles i per la competència que suposen els productes importats, tenen la menor presència d’empreses registrades i unes infraestructures socials i viàries deficients.

• «L’Espanya que resisteix econòmicament, però s’asseca» és el segon grup més vulnerable i comprèn 1.112 municipis distribuïts principalment a les cadenes muntanyenques i al perímetre del primer grup (13% d’Espanya). Aquest grup és semblant al primer, perquè també presenta una proporció elevada de nuclis de població petits, una disminució en el creixement natural de la població i una infraestructura viària deficient. No obstant això, atès que també experimenta la disminució més important en la precipitació mitjana anual i presenta una alta dependència dels cultius de secà, és el grup més vulnerable a l’escassetat d’aigua. Tanmateix, és el que té la proporció més elevada de zones protegides i el nombre més gran d’empreses registrades. En principi, els autors relacionen aquests dos aspectes amb una indústria turística pròspera. 

• «L’Espanya erosionada» està representada per 3.198 municipis repartits per tot el territori espanyol (54%), situats principalment a les regions de Galícia i Astúries i al centre i el sud del país. Aquest grup és el segon menys vulnerable dels quatre. D’acord amb els mesuraments de l’estudi, no presenta problemes socioeconòmics greus, però és el més afectat pels incendis forestals i l’erosió del sòl. 

• «L’Espanya exportadora» solament engloba 595 municipis (5% del territori espanyol), situats majoritàriament en enclavaments a prop de les zones costaneres i de les grans ciutats. Es tracta del grup menys vulnerable. La principal font de vulnerabilitat està relacionada amb l’exposició a la globalització del comerç agrícola: atès que és el que depèn més de les exportacions agrícoles, es veu afectat per la dinàmica dels mercats agrícoles mundials. És important destacar que també és el que depèn més de l’agricultura de regadiu i el que presenta la proporció més baixa de zones protegides. 

El «cinturó de vulnerabilitat» identificat en aquesta recerca coincideix en gran part amb allò que els mitjans de comunicació han anomenat l’Espanya buidada. Ara bé, aquest article demostra l’existència d’unes «altres Espanyes» que, si bé no són tan vulnerables, també convé seguir de prop i ajudar mitjançant polítiques de desenvolupament rural específiques. Ara com ara, la major part dels fons destinats al desenvolupament rural (és a dir, els que s'inscriuen en la Política Agraria Comuna) es basen en avaluacions d’àmbit comarcal i provincial. No obstant això, els resultats d’aquesta recerca mostren clarament que l’estudi de la vulnerabilitat a escala comarcal pot amagar importants heterogeneïtats a escala municipal en comarques altament vulnerables. Per tant, cal que els fons també s’adaptin als diagnòstics a escala municipal. 

A més a més, alguns territoris es veuen més afectats que uns altres pel canvi climàtic, despoblació i globalització. És en els territoris més vulnerables a diverses d'aquestes amenaces, on les polítiques de desenvolupament rural més integrades des d’un punt de vista socioambiental són més necessàries.

Una altra conclusió important és que les zones rurals més afectades per la despoblació i la globalització també solen experimentar dèficits en uns recursos que els permetrien d’adaptar-s’hi. Això té a veure amb un problema ben conegut en l’àmbit de la política de desenvolupament rural que encara no s’ha resolt. Com més població perden les zones rurals, menys incentius tenen els governs per invertir en escoles, habitatges o carreteres, i això, al seu torn, fa que la gent no tingui ganes de viure-hi. Les inversions públiques en logística podrien contribuir al desenvolupament d’empreses de transformació de productes alimentaris i, en última instància, millorar la vulnerabilitat davant els mercats mundials, però aquestes inversions són més arriscades des del punt de vista de la rendibilitat a les zones rurals remotes que a les zones més ben connectades o urbanes. Segons el que han suggerit estudis de recerca anteriors, els col·lectius locals podrien ser una solució a aquest problema, perquè, a més de conèixer bé les característiques i necessitats de cada territori, també són capaços de mobilitzar la massa crítica necessària perquè aquestes innovacions prosperin. 

ADGER, W. N. (2006): «Vulnerability», Global Environmental Change, 16(3), 268-281. 

APOSTOLOPOULOU, E., et al. (2022): «Radical social innovations and the spatialities of grassroots activism: navigating pathways for tackling inequality and reinventing the commons», Journal of Political Ecology, 29, 143-188. 

GONZÁLEZ DE MOLINA, M., et al. (2019): Historia de la agricultura española desde una perspectiva biofísica, 1900-2010, Gobierno de España, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

IPCC. (2021). Climate Change 2021: The Physical Science Basis.  

PINILLA, V., i SAEZ, L. A. (2021): «What Do Public Policies Teach Us About Rural Depopulation: The Case Study of Spain», European Countryside, 13(2), 330-351. 

*Globalització entesa com la consolidació d'un sistema de producció i consum alimentari dominant per empreses multinacionals, mercats i preus globals, i basada en la producció intensiva i altament mecanitzada de productes d'exportació, i la cerca de rendibilitat a curt termini, entre altres característiques.