Article

Les interaccions socials dels joves: cara a cara, entre amics i familiars, i poca presència del mòbil

Aurelio Fernández, Universidad de Navarra i Universidad de Gante; Charo Sádaba, Universidad de Navarra; Javier García-Manglano, Universidad de Navarra; Marieke Vanden Abeele, Universidad de Gante
Projecte seleccionat en la convocatòria Flash FS21 sobre Tecnologia i societat

Els éssers humans tenim una necessitat bàsica de pertànyer a un grup, i això ens fa establir relacions interpersonals que es generen i s’enforteixen mitjançant interaccions socials en la vida quotidiana. Aquestes interaccions varien entre elles, ja que interactuem amb múltiples persones, per mitjà de canals diferents i amb propòsits diversos. També varia l’esforç que requereix cada interacció i el grau amb què aquests intercanvis satisfan la necessitat de pertànyer a un grup, habitualment estudiat mitjançant la percepció de proximitat amb altres persones. En aquest article analitzem 12.421 interaccions socials de 257 adults joves (entre 18 i 25 anys) a Espanya per entendre com interactuen: amb qui, a través de quin mitjà, amb quin propòsit, quin esforç els requereix fer-ho i fins a quin punt cada interacció s’associa a la percepció de nivells alts de proximitat. Aquestes dades es van recollir durant quatre setmanes mitjançant una metodologia innovadora que permet d’analitzar fenòmens que varien molt sovint gràcies a l’ús d’una aplicació al mòbil.
Punts clau
  • 1
       Hi ha diferents menes d’interaccions: les més freqüents són les que busquen mantenir relacions (54%), seguides per les que busquen una finalitat pràctica (34%). Amb menys freqüència hi ha les interaccions per enfortir les relacions (9%) i, en darrer lloc, les negatives, les que busquen gestionar dificultats en la relació (3%).
  • 2
       El 67% de les interaccions socials dels adults joves espanyols s’estableixen cara a cara. Entre les mitjançades per la tecnologia, el 19% es fan per missatgeria, l’11% per trucada o videotrucada i només el 3% per les xarxes socials.
  • 3
       El 81% de les interaccions socials es fan amb amics o familiars, amb qui la familiaritat és més gran, el 16% amb simples coneguts i tan sols el 3% amb desconeguts totals.
  • 4
       Les interaccions socials per gestionar dificultats en una relació requereixen significativament més esforços que no pas altres menes d’interacció.
  • 5
       Mostrar afecte és la interacció que condueix a graus més alts de proximitat i que requereix menys esforç, i és per tant la més eficient en la ràtio entre la proximitat i l’esforç que es requereix.
  • 6
       En el 70% de les 8.289 interaccions cara a cara registrades, els adults joves no van fer servir el mòbil en absolut; en el cas de les interaccions de més qualitat, aquest percentatge puja al 80%.

En l’anàlisi de les interaccions socials té una importància especial el mitjà en què tenen lloc. Una mica més de dues terceres parts del total van ser cara a cara: 8.289 interaccions d’un total de 12.421. El mitjà més freqüent entre les interaccions mitjançades (el 19% del total) han estat les aplicacions de missatgeria (WhatsApp, iMessage, etc.). Les interaccions menys sovintejades són les que es van establir per mitjà de les xarxes socials, que van representar només el 3% del total.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències: Societat connectada, individus aïllats

Hiperconnectats i, alhora, més aïllats que mai? Aquest cicle de conferències debat sobre el paper de la tecnologia a les nostres relacions socials.

Activitat

Cicle de conferències: El biaix dels algoritmes

Els algoritmes, creats per ser usats en la intel·ligència artificial, també reprodueixen estereotipis i prejudicis. Reflexionem sobre això en aquest cicle de conferències.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre tecnologia i societat (FS21-1B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes que, mitjançant la realització d’una enquesta, permetin obtenir dades sobre tecnologia i societat a Espanya.

Entrevista

«La cultura pertany a les classes altes. Costa d’atreure-hi les famílies amb nivells d’educació més baixos»

Com es pot augmentar el consum cultural de les noves generacions i, especialment, el de les famílies amb nivells educatius més baixos? Françoise Benhamou hi aporta algunes claus en aquesta entrevista.

Entrevista

«Els nostres fills se saben espavilar perfectament a YouTube, però no tenen ni idea de com funciona una aspiradora»

José van Dijck reflexiona sobre com les grans plataformes d’internet determinen com ens comuniquem, comprem i ens comportem.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.