Aquest article explora la influència de l’aferrament en l’ús que els joves fan del mòbil i de les xarxes socials. Des de petits, establim vincles amb les persones que ens envolten, i anem conformant la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. L’anomenat estil d’aferrament és la manera predominant de vincular-nos afectivament amb els altres, i aquest aferrament pot ser segur o insegur. L’aferrament segur es caracteritza per una relació de confiança i estable amb els altres, mentre que l’aferrament insegur ve determinat per la por a ser rebutjats o abandonats per part d’altres. Aquesta por es manifestarà com a una inclinació a evitar els vincles si es busca protegir-se de relacions que puguin fer mal; per això, s’evita establir lligams afectius. En l’estil per evitació rebutjant d’aferrament, s’adopta una actitud d’autosuficiència i es rebutja completament la interacció amb els altres. Finalment, quan es busca excessivament l’afecte i l’aprovació d’altres persones, es genera l’aferrament que s’ha anomenat ansiós.

En l’estudi dut a terme es va explorar la relació entre l’aferrament i el temps d’ús del mòbil. També, la intensitat amb què els joves empren el mòbil per a dues activitats que es poden considerar diferents en l’àmbit relacional: comunicar-se o evadir-se. Per últim, es va posar en relació tot això amb la satisfacció relacional dels joves, tant amb els seus familiars com amb els amics propers. Gairebé la meitat (el 47%) dels 1.200 joves enquestats en l’estudi, d’entre 18 i 24 anys, van manifestar un aferrament segur. Entre els altres, prevalia l’aferrament per evitació temorós (22%), seguit de l’aferrament per evitació rebutjant (16%) i de l’ansiós (15%). Les dones presentaven un estil segur d’aferrament amb més freqüència que els homes. No obstant això, quan desenvolupen algun tipus d’aferrament insegur, sol ser un tipus d’aferrament per evitació temorós. D’altra banda, els estils d’aferrament per evitació rebutjant i ansiós són més comuns entre els homes.

Entre els joves espanyols, el mòbil es fa servir, majoritàriament, per comunicar-se amb els altres. Tot i això, prop de la meitat dels enquestats reconeix que utilitza el mòbil bastant o molt per evadir-se de realitats que els incomoden. Determinades motivacions en l’ús del mòbil són inherentment relacionals, és a dir, es persegueix la connexió amb altres persones. Per contra, el mòbil també es pot emprar com a instrument de desconnexió amb els altres o per evadir-se de la realitat.

Entre els joves es redueix lleument l’ús comunicatiu del mòbil, mentre que entre les joves aquest ús es manté força constant. Quelcom semblant és el que passa amb l’ús evasiu, però en aquest cas més dones que homes reconeixen la necessitat d’oblidar realitats que els incomoden mitjançant el mòbil.

La tendència general entre els 18 i els 24 anys és de disminució en l’ús de les xarxes socials, des de prop de tres hores al dia fins a dues hores i trenta minuts al dia. Això s’observa tant entre els joves amb aferrament segur com entre els que manifesten un aferrament insegur.

En general, els joves amb aferrament insegur dediquen una mica més de temps diari a les xarxes socials. De mitjana, la diferència és petita (de cinc minuts al dia), encara que potser és una mica més pronunciada en les edats associades a transicions: els 18 anys (transició entre la formació en una escola o institut i els estudis universitaris o l’accés a un lloc de treball) i a partir dels 22 anys (per a molts, quan finalitza l’etapa universitària). Als anys intermedis (20 i 21 anys), els temps són pràcticament els mateixos entre joves amb diferents estils d’aferrament.

Per tant, les diferències en el temps d’ús del mòbil entre joves amb aferrament segur i insegur no són substancials. Els motius pels quals recorren al mòbil són més rellevants que el temps d’ús dels dispositius.

Els estils d’aferrament insegur denoten certa dificultat per relacionar-se amb els altres. Per aquest motiu, no és sorprenent trobar diferències en la manera de fer servir la tecnologia, sobretot pel que fa als usos que acosten i connecten amb altres (comunicar o socialitzar) i els que impliquen distanciar-se d’altres o de la realitat (evadir-se).

En determinades edats, s’observa un distanciament notable entre joves d’aferrament segur i insegur, en relació amb l’ús del mòbil per comunicar-se o bé per evadir-se. Això passa, sobretot, entre els 18 i 20 anys. En aquesta franja d’edat, prop d’un 8% menys de joves amb aferrament insegur usen el mòbil sovint per comunicar-se, i prop del 5% el fan servir més per evadir-se.

En l’estudi dut a terme, en què es basa aquest article, la mitjana de satisfacció dels joves amb aferrament segur, entre els 18 i 24 anys, és de 7,5 punts sobre una escala de 10. Els joves amb aferrament insegur presenten una satisfacció relacional una mica inferior, de 7,1 punts sobre 10. Però les diferències són més grans quan es considera com empren el mòbil.

Entre els joves amb aferrament segur, els que comuniquen molt tenen nivells alts i estables de satisfacció relacional (per sobre de 7,5 punts sobre una escala de 10), independentment que també s’evadeixin o no. Els que no comuniquen ni evadeixen poden ser joves que fan servir poc el mòbil en general, per la qual cosa el seu aferrament segur els manté amb una satisfacció acceptable.

Per contra, entre els joves amb aferrament insegur, les línies de tendència són gairebé paral·leles: comunicar-se molt (línies grisa fosca i blava) és important per a ells. La satisfacció és més gran si empren el mòbil per comunicar-se i no evadir-se. Si s’evadeixen i no es comuniquen, la seva satisfacció relacional és baixa, encara que sembla que amb el pas del temps van aconseguint més satisfacció.

Aquest article ha presentat petites diferències quantitatives entre l’estil d’aferrament prevalent entre els joves i la seva manera de fer servir el mòbil. D’una banda, s’ha observat que les diferències principals no es donen quant al temps d’ús: encara que els joves amb aferrament insegur passen més temps al dia en xarxes socials que els que tenen un aferrament segur, la diferència no és mai més gran de deu minuts al dia, amb una diferència mitjana de cinc minuts al dia (entre els 18 i els 24 anys). D’altra banda, les diferències quant a la manera de fer servir el mòbil són més grans. Un aferrament segur està relacionat amb un ús més comunicatiu del mòbil. Així, els motius pels quals els joves fan servir el mòbil i els tipus d’aferrament s’han associat amb la satisfacció relacional d’aquests joves amb els seus familiars i amics. Les relacions són igual de satisfactòries entre els que tenen un aferrament segur i els que tenen un aferrament insegur si aquests últims empren el mòbil per comunicar-se i no per evadir-se. És a dir, l’ús del mòbil per comunicar-se amb els altres s’associa amb una satisfacció més gran en les relacions personals. Els resultats de l’estudi apunten que, més que l’evasió, és la manca de comunicació la que es relaciona amb pitjors nivells de satisfacció.

L’estudi dut a terme es basa en enquestes telefòniques de 15 minuts, realitzades a un conjunt representatiu de joves espanyols d’entre 18 i 24 anys, els anys 2020, 2021 i 2022. Les dades presentades en aquest article reflecteixen associacions no causals entre els aspectes analitzats. És a dir: encara que, per exemple, un ús evasiu del mòbil pot dur a una satisfacció menor amb les relacions personals, el deteriorament d’aquestes relacions també pot ser la causa (i no la conseqüència) d’un ús més evasiu del mòbil. És més, tots dos efectes poden coexistir i realimentar-se. Finalment, cal recordar que la primera onada de recollida de dades va tenir lloc l’any 2020, coincidint amb l’inici de la pandèmia generada per la covid-19. Alguns dels efectes observats en anys successius poden atribuir-se, parcialment, a la millora en les condicions vitals dels enquestats: la fi del confinament i de les restriccions de moviment, la seguretat sanitària més gran que van proporcionar les vacunes, etc. Això, encara que hagi afectat tota la societat en conjunt, no es pot descartar ni ignorar en interpretar els resultats de l’estudi.

AINSWORTH, M. D. S., i J. BOWLBY  (1991): «An Ethological Approach to Personality Development», American Psychologist, 46(4).

BARTHOLOMEW, K., i L. M. HOROWITZ (1991): «Attachment styles among young adults: a test of a four-category model», Journal of Personality and Social Psychology, 61(2).

CACIOPPO, M., et al. (2019): «Do Attachment Styles and Family Functioning Predict Adolescents’ Problematic Internet Use? A Relative Weight Analysis», Journal of Child and Family Studies, 28(5).

D’ARIENZO, M. C., V. BOURSIER i M. D. GRIFFITHS (2019): «Addiction to Social Media and Attachment Styles: A Systematic Literature Review», International Journal of Mental Health and Addiction, 17(4).

OH, H. J., E. OZKAYA i R. LAROSE (2014): «How does online social networking enhance life satisfaction? The relationships among online supportive interaction, affect, perceived social support, sense of community, and life satisfaction», Computers in Human Behavior, 30.