El 2015, la diferència entre el rendiment mitjà dels alumnes més i menys afavorits socioeconòmicament a Espanya va ser de 80 punts en totes tres competències: lectura (80), ciències i matemàtiques (82). Això equival a un endarreriment estimat de dos anys d’ensenyament (l’avanç registrat d’un any escolar representa 40 punts aproximadament a les proves).
Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes
educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar
les desigualtats?
Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat
com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat.
Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de
risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a
Catalunya.
Com es configura la desigualtat social a Espanya? El 33 % pertany a les
classes alta i mitjana alta; el 24 %, a les classes mitjana i mitjana
baixa, i el 43 %, a les classes baixa i molt baixa.
Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a
buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un
nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No
obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats
percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc
d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi
mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera
general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es
tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials
d’inclusió.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.