El 2015, la diferència entre el rendiment mitjà dels alumnes més i menys afavorits socioeconòmicament a Espanya va ser de 80 punts en totes tres competències: lectura (80), ciències i matemàtiques (82). Això equival a un endarreriment estimat de dos anys d’ensenyament (l’avanç registrat d’un any escolar representa 40 punts aproximadament a les proves).
Les famílies recorren a classes privades com a suport per a reptes
educatius específics. No obstant això, aquestes pràctiques podrien ampliar
les desigualtats?
Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat
com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat.
Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de
risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a
Catalunya.
Com es configura la desigualtat social a Espanya? El 33 % pertany a les
classes alta i mitjana alta; el 24 %, a les classes mitjana i mitjana
baixa, i el 43 %, a les classes baixa i molt baixa.
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a
Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social,
educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la
importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte
limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat
per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per
tenir més fills.
Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden
contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat
entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la
contractació femenina.