Publicador de continguts

Article

Invertim o apostem? Relació entre l’addicció al joc i les inversions

Ainhoa Coloma-Carmona i José Luis Carballo, Centro de Psicología Aplicada, Universitat Miguel Hernández d’Elx; Fernando Miró-Llinares i Jesús C. Aguerri, Cente CRÍMINA, Universitat Miguel Hernández d’Elx
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre tecnologia i societat (FS21-1B)

La inclusió de mecàniques importades del joc d’atzar en el sector dels videojocs i les inversions pot contribuir a desenvolupar conductes addictives. Les apostes en videojocs i la inversió a curt termini en actius financers, o 'trading', sembla que tenen un potencial addictiu important Els resultats de l’estudi en el qual es basa aquest article revelen que el 13% dels espanyols han fet 'trading' d’actius financers en el darrer any, i el 2,8% han apostat en videojocs o plataformes de 'streaming'. El perfil més habitual de l’inversor és el d’un home de 39 anys, amb estudis superiors i inversor no professional. D’altra banda, els que aposten en videojocs o plataformes de 'streaming' són majoritàriament estudiants de menys de 25 anys. Hi ha una relació estreta entre el joc patològic, les apostes en videojocs i el 'trading'. Gairebé el 85% de les persones que complien criteris de joc patològic havien invertit en el darrer any, i el 12,7% d’aquells que feien trading van afirmar que ho continuaven fent, malgrat que havien experimentat conseqüències negatives en el seu benestar. Igualment, en aquests inversors amb conductes de risc també es va detectar una tendència per les apostes, tant en els formats tradicionals com en els videojocs. No obstant això, la percepció sobre el risc que tenen aquestes conductes és especialment baixa en aquells que inverteixen i, a més, aposten.
Punts clau
  • 1
       Cinc de cada cent joves menors de 26 anys han participat en jocs d’atzar o en plataformes de 'streaming'.
  • 2
       El 13% dels espanyols han invertit en el darrer any, dels quals la majoria ho han fet en criptomonedes o a la borsa de valors.
  • 3
       El perfil de l’inversor és el d’un home d’uns 39 anys, amb estudis universitaris i ingressos per sobre dels dos mil euros. La majoria d’aquests inversors són aficionats.
  • 4
       En canvi, els usuaris dels nous formats d’apostes són principalment estudiants que aposten de manera setmanal en competicions de videojocs i en loot boxes o caixes de botí.
  • 5
       Només la meitat de les persones que fan 'trading' i aposten en videojocs creuen que invertir i apostar cada setmana són conductes de risc.
  • 6
       Hi ha una relació estreta entre el joc problemàtic o les apostes en videojocs i el 'trading' patològic.
invertimosOApostamosCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

Factors protecció i benestar davant suïcidi juvenil

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Benestar psicològic telèfons mòbils

Segons aquest estudi, basat en la recollida de dades a través del mòbil, els canvis emocionals sobtats poden ser indicis clars del nivell de benestar d’una persona.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.