En els últims temps hem pogut observar una transformació dels models familiars en la societat. La incorporació en massa de la dona al mercat laboral ha estat un dels canvis més importants que han viscut les societats occidentals (Bianchi et al., 2000; Goldin, 2006). Les parelles en què tant l’home com la dona treballen han esdevingut la norma, mentre que les parelles en què només l’home treballa han disminuït. El nombre de parelles en què només treballa la dona o és qui aporta més ingressos a la llar també ha augmentat, sobretot durant la recessió econòmica. L’estudi d’aquestes parelles, conegudes en la terminologia anglosaxona com a female breadwinner (dona sustentadora) en contraposició al model tradicional de male breadwinner (home sustentador), en què l’home és el responsable principal de les tasques productives, és important perquè representen una nova distribució dels rols de gènere a la llar. Això s’aprecia especialment quan l’única persona que treballa és la dona (Vitali i Arpino, 2016; Bueno i Vidal-Coso, 2017).

Hi ha hagut una evolució dels diferents tipus de parella a Espanya segons la situació laboral de cada membre (gràfic 1). A diferència de la situació en altres països occidentals, on els anys noranta les parelles en què tots dos treballaven ja eren la majoria, a Espanya encara hi predominava el model en què només treballa l’home. Tot i així, la taxa d’ocupació femenina ha augmentat en les darreres dècades, com ho mostra el fet que al començament dels noranta les parelles en què tots dos membres estaven ocupats no arribaven a una quarta part del total, mentre que avui superen el 50%.

L’evolució de les parelles en què només treballa la dona mostra un augment significatiu a partir de l’inici de la recessió econòmica. El motiu principal d’aquest augment és el fet que la crisi financera va tenir un impacte més gran en les feines de predomini masculí, com ara les dels sectors industrials i de la construcció. Fins al 2008, les parelles en què només treballa la dona representaven aproximadament el 5% del total de parelles espanyoles, però a partir d’aleshores la xifra va començar a augmentar, fins que el primer trimestre del 2013 va assolir un màxim del 12,9%. A partir d’aquell any, la taxa ha anat minvant lleument i s’ha estabilitzat entorn del 10%.
 

Quines són les característiques de les parelles en què només treballa la dona? Com es reparteixen els rols de gènere a Espanya, entre els membres d’aquestes parelles? Per respondre aquestes preguntes comparem les parelles en dos moments del temps: primer el 2003, quan l’economia estava en expansió, i després el 2010, quan estava en recessió. Per mesurar la divisió de rols, fem servir, com a indicador, el repartiment de temps de cada membre de la parella. 

Quines diferències hi ha entre l’home i la dona en les parelles amb dona sustentadora pel que fa al temps que destinen a cada activitat? Respondre aquesta pregunta és clau per comprendre els rols de gènere en l’organització dels usos del temps en aquestes parelles.

El gràfic 2 mostra la diferència del temps dedicat per dones i homes a tres activitats: les feines de casa, el lleure i la cura personal. Aquestes diferències reflecteixen el temps mitjà que hi destina cadascú diàriament. La part superior de l'eix indica que les dones hi passen més temps que els homes, mentre que la part inferior indica el contrari.
 

La diferència més interessant l’observem en el temps destinat a les feines de casa. Al contrari del que passa en altres països, a Espanya no canvia el signe de la fractura de gènere pel que fa al temps ocupat per les feines de casa, de manera que les dones continuen destinant més temps que els homes a aquestes feines, fins i tot encara que siguin l’únic membre de la parella que treballa.

No obstant això, la diferència és menor que en la mostra per al conjunt de parelles i, a més, ha minvat en el període d’estudi. És a dir, en les parelles en què la dona es l’únic membre que treballa, el temps dedicat a les feines de la llar es reparteix més equitativament entre l’home i la dona que no pas en el conjunt de parelles. A més, en les parelles en què només treballa la dona, la bretxa de gènere s’ha anat reduint amb el pas dels anys.

El 2003, les dones de les parelles en què només treballa la dona van destinar 55 minuts més per dia a les feines de casa que no els homes, mentre que el 2010 van destinar-hi tan sols 13 minuts més. La reducció en la bretxa de gènere és semblant a la que observem per a totes les parelles.

Una altra activitat on també trobem una diferència significativa entre els tipus de parella és la del temps destinat a lleure. En les parelles en què només treballa la dona, les dones dediquen aproximadament 3 hores menys per dia que els homes a activitats de lleure, amb una reducció d’uns 20 minuts entre el 2003 i el 2010. És a dir, en les parelles en què només treballa ella, durant aquests set anys la dona ha reduït la diferència en temps de lleure respecte a l’home, però aquesta diferència continua sent significativa. En canvi, la bretxa de gènere és menys acusada en el conjunt de parelles: el 2010 els homes van gaudir de 45 minuts de lleure per dia més que les dones, sense canvis significatius respecte al 2003.

Finalment, en les parelles amb dona sustentadora les dones dediquen menys temps a la cura personal que les seves parelles. No obstant això, la bretxa de gènere ha minvat. Si tenim en compte el conjunt de les parelles, la diferència s’acosta al zero i s’ha mantingut molt estable.

Sembla, doncs, que el temps de més que les dones de les parelles en què només treballa la dona dediquen a les feines de casa i a la feina remunerada va en detriment del temps que dediquen al lleure i a la cura personal.

Com hem vist a l’apartat anterior, les diferències de gènere en el repartiment del temps es mantenen vigents entre les parelles espanyoles, com també –tot i que en una mesura menor– en aquelles parelles en què el repartiment de rols en el mercat laboral podria fer preveure una distribució més igualitària, com són les parelles de dona sustentadora. Però, què passa als altres països europeus? El gràfic 3 mostra les diferències de gènere en feines de casa per a Itàlia (que, com vèiem al gràfic 1, ha tingut una incorporació massiva de la dona al mercat laboral semblant a l’espanyola), França i el Regne Unit (països on la incorporació generalitzada de la dona al mercat de treball es va produir abans).

Podem observar que per al conjunt de parelles la diferència és positiva en tots els països, és a dir, que les dones dediquen més temps a les feines de casa. Hi ha diferències importants entre els països: al Regne Unit i França les diferències estan lleugerament per sobre de l’hora, mentre que a Itàlia arriben a les 3 hores.

Pel que fa a les parelles en què només treballa la dona, hi observem dues pautes diferents. Per una banda, a Espanya i a Itàlia la dona continua sent qui més temps dedica a les feines de casa. La diferència és especialment significativa a Itàlia (més d’una hora). Per l’altra, a França i al Regne Unit hi ha una inversió de la situació i els homes hi dediquen més temps que les seves parelles.

Així doncs, comparada amb altres països europeus, Espanya encara és lluny de la igualtat, ja que en alguns països les parelles en que només treballa la dona han arribat a invertir les diferències en les feines de casa. Tot i així, la situació és millor que a Itàlia, on les desigualtats de gènere continuen sent considerables i on les parelles de dona sustentadora presenten encara importants desigualtats en el repartiment de les tasques de la llar.

Les característiques principals de les parelles en què només treballa la dona s’han estimat en els dos moments d’observació (gràfic 4). Les xifres revelen que aquestes característiques han canviat de manera significativa a Espanya en el període de set anys entre 2003 i 2010. La proporció de parelles amb dona sustentadora ha augmentat considerablement en aquest temps (ha passat del 5% al 10,7%), la qual cosa n’ha fet variar les característiques.
 

Durant la recessió econòmica les parelles en què només treballa la dona van passar a ser més joves a Espanya. Entre el 2003 i el 2010, l’edat mitjana de cadascun dels membres d’aquestes parelles va minvar quasi en cinc anys. Com a resultat, el 2010 eren lleument més joves que el conjunt de parelles, mentre que el 2003 eren significativament més grans.

Un altre canvi remarcable en les característiques de les parelles espanyoles en què només treballa la dona (gràfic 4) és l’augment del nombre de parelles que cohabiten (no estan casades) i que tenen fills. La proporció de parelles amb dona sustentadora que cohabiten ha passat del 7,2% el 2003 al 16,7% el 2010, cosa que implica un augment considerable. La proporció de parelles que cohabiten en el conjunt de la població també ha augmentat, però l’increment ha estat menor. Aquesta dada és en bona part una conseqüència del rejoveniment observat, ja que les parelles més joves tenen més propensió a la cohabitació.

D’altra banda, les parelles amb dona sustentadora tenen menys fills per comparació al conjunt de parelles tant el 2003 com el 2010, però així i tot les parelles amb fills en què només treballa la dona van augmentar més de 10 punts en aquest període, mentre que l’augment per al conjunt de la població va ser de només 3,6 punts. De fet, la proporció de parelles amb dona sustentadora i fills va arribar a més del 50% el 2010. Hem de tenir en compte que la presència de fills a la llar afecta molt significativament la divisió de rols a la parella. Així, les parelles sense fills solen mostrar un comportament més igualitari de tasques, mentre que l’arribada de descendència sol ser el detonant del creixement de les diferències en el repartiment del temps (Ajenjo i García Román, 2014).

La distribució de les parelles pel nivell educatiu també presenta diferències significatives entre aquelles en què només treballa la dona i el conjunt, com també diferències en el temps. En les parelles amb dona sustentadora, la proporció de dones amb un nivell educatiu més alt que l’home és més elevada. Aquesta diferència ha augmentat significativament en el període d’anàlisi (d’una cinquena part el 2003 han passat a gairebé una tercera part el 2010). En canvi, la proporció de parelles en què l’home té un nivell educatiu més alt ha minvat, com també ho ha fet la proporció de parelles en què tots dos membres tenen el mateix nivell educatiu. En general, el creixement de la població amb estudis superiors ha estat més gran entre la població femenina, de manera que és més probable que la dona tingui un nivell educatiu més alt. En les parelles en què només treballa la dona, l’home que ara no té feina treballava en els sectors més afectats per la crisi (construcció, indústria), on el nivell educatiu que es requereix és més baix.
 

La piràmide de població de les parelles en què només treballa la dona mostra la distribució de la població per grups d’edat i sexe; així s’entenen millor els canvis en les edats mitjanes (gràfic 5). El gràfic mostra que el 2003 una elevada proporció de les parelles amb dona sustentadora es concentrava al capdamunt de la piràmide, ja que eren parelles en què l’home ja estava jubilat i la dona encara no.

El 2010, en canvi, hi havia una proporció més elevada en el grup de menors de 45 anys. Si tenim en compte que, segons la definició que s’ha adoptat en aquest estudi, aquestes parelles es componen per una dona ocupada i un home no ocupat, es pot concloure que el motiu de l’augment de les parelles en què només treballa la dona està relacionat amb un creixement de la desocupació masculina i pel fet que la crisi va afectar en un primer moment les ocupacions més masculinitzades.

Les dades sobre com reparteixen el seu temps les parelles ens han permès d’analitzar les llars en què només treballa la dona a Espanya, i també explorar possibles tendències temporals en comparar les dades d’enquestes del 2003 i el 2010. Així mateix s’han comparat les famílies amb dona sustentadora i altres tipus de famílies.

A diferència d’altres països en què la proporció de parelles en què només treballa la dona s’ha mantingut estable en les últimes dècades, a Espanya són una relativa novetat, i en una elevada proporció són el resultat de la destrucció d’ocupació més intensa que ha afectat els sectors laborals de predomini masculí durant la recessió econòmica. Tradicionalment, les parelles espanyoles en què només treballava la dona eren sobretot el resultat d’un home jubilat i una dona encara en el mercat laboral, però més recentment aquestes parelles tendeixen a ser més joves i s’han vist afectades per un impacte més elevat de l’atur en feines de predomini masculí. El 2010, les parelles espanyoles amb dona sustentadora eren més joves i amb més probabilitats de cohabitar i tenir fills, i amb una proporció més alta de dones amb un nivell educatiu superior al de les seves parelles que no pas el 2003.

L’anàlisi de la distribució del temps mostra que les parelles en què només treballa la dona són més igualitàries que els altres tipus de parelles, com ho reflecteixen les menors diferències de gènere a l’hora de fer les feines de casa (els homes s’hi impliquen més). Així i tot, és interessant d’observar que aquesta tendència, a Espanya, difereix de la que observem en altres països com ara França o el Regne Unit, on l’home dedica més temps a les feines de casa quan està a l’atur o jubilat i la seva parella treballa. A Espanya es manté el signe de la bretxa de gènere en el temps dedicat a les feines de casa, i les dones continuen destinant-hi més hores fins i tot quan són l’únic membre de la parella que treballa. Sembla que les parelles amb dona sustentadora tenen un significat diferent a Espanya: si ets dona i ets l’única que treballa de la família, continuaràs tenint la doble jornada, tant dins com fora de casa.

A l’hora d’explicar el repartiment de rols a la llar, les parelles espanyoles en què només treballa la dona sembla que s’ajustin més a la perspectiva de la socialització de gèneres. Segons aquesta perspectiva, les feines de casa són un camp simbòlic en què els homes i les dones actuen d’acord amb les expectatives, sobre la base de la seva identitat de gènere. Per tant, encara que els rols de gènere en l’esfera productiva s’hagin bescanviat, les dones continuen fent més feines de casa del que caldria esperar (West i Zimmermann, 1987). D’una manera semblant, quan es trenca el model tradicional de la família d’home sustentador, hi ha un efecte neutralitzador de la desviació de gènere, i els marits que esdevenen més dependents en matèria d’ingressos miren de reforçar les seves expectatives de gènere dedicant encara menys temps a les feines de casa (Brines, 1994). En la societat espanyola, les normes de gènere tradicionals semblen més arrelades que en altres societats, i el paper de la dona com a responsable principal de les feines de casa continua tenint molta força (Sevilla Sanz, 2010).

En el futur, podem esperar que una proporció més alta dels homes en parelles en què només treballa la dona acabin trobant feina, també. La inestabilitat i precarietat del mercat laboral espanyol fa difícil mantenir una família amb només un sou. En aquest context, les famílies en què només treballa una persona (sigui l’home o la dona) no són sostenibles. Tenint en compte les contradiccions d’una distribució de rols de gènere en les feines de casa en un context en què la divisió de la feina remunerada és desigual (quan només la dona treballa), no podem ser gaire optimistes davant la futura distribució d’aquests rols quan aquestes parelles tornin a tenir feina remunerada tots dos. Tornar a la situació d’una parella i dos sous podria implicar un augment de la bretxa de gènere en les feines de casa quan l’home es reintegra al mercat laboral i la seva disponibilitat temporal disminueix.

Les dades que s’han fet servir provenen de l’Enquesta de l’ús del temps realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La informació s’obté a través d’un diari en què els enquestats anoten totes les activitats que fan al llarg d’un període de 24 hores. A més a més d’aquestes activitats, també proporcionen informació sociodemogràfica sobre ells mateixos i la seva família. L’enquesta no té periodicitat definida, i fins ara se n’han fet dues edicions: 2002-2003 i 2009-2010 (per simplificar, indiquem 2003 i 2010). La mostra del 2003 la componien 46.774 individus que vivien en 20.603 llars. La del 2010 constava de 25.895 individus que vivien en 9.541 llars.

L’estudi ha considerat només les parelles heterosexuals en què tots dos membres tenen entre 15 i 64 anys. L’anàlisi combina la informació sociodemogràfica i les dades obtingudes amb els diaris. Les característiques que inclou l’anàlisi estan en sintonia amb el que altres estudis previs consideraven com factors determinants a l’hora d’explicar les diferències en el repartiment de temps (Ajenjo i García Román, 2014). Aquestes característiques són: situació laboral, nivell educatiu, edat, tipus d’unió (matrimoni o cohabitació) i fills.

El tipus de parella segons la situació laboral considera quin membre de la parella està ocupat. Els individus ocupats poden treballar a temps complet o parcial, mentre que els individus no ocupats poden estar a l’atur o bé fora de la població activa. Aquesta variable ens serveix per definir, en aquest estudi, les parelles amb dona sustentadora com aquelles en què només treballa la dona.

A partir del diari de 24 hores s’ha calculat el temps invertit en deu tipus d’activitats (feines de casa, el lleure i la cura personal, atenció a altres persones, àpats, anar a comprar, estudis, transport per anar a la feina, altres). La suma de totes les activitats per a cada persona és de 1.440 minuts (24 hores). En aquest estudi només recollim els resultats per a les feines de casa, el lleure i la cura personal, activitats en què trobem més diferències en el temps invertit per homes i dones.

AJENJO, M., i J. GARCÍA ROMÁN (2014): «Cambios en el uso del tiempo de las parejas. ¿Estamos en el camino hacia una mayor igualdad?», Revista Internacional de Sociología, 72(2).

BIANCHI, S.M., M. MILKIE, L. SAYER, i J. ROBINSON (2000): «Is anyone doing the housework? Trends in the gender division of household labor», Social Forces, 79(1).

BRINES, J. (1994): «Economic dependency, gender, and the division of labor at home», The American Journal of Sociology, 100(3).

BUENO, X., i E. VIDAL-COSO (2017): «Households economically headed by women in times of expansion and crisis: the case of Latin American migrants in Spain», Revista de Historiografía, 26.

GARCÍA ROMÁN, J. (2017): «The division of gender roles in female breadwinner couples in the United States and Spain», Papers de Demografia, 457.

GOLDIN, C. (2006): «The quiet revolution that transformed women’s employment, education and family», American Economic Review, 96.

SEVILLA-SANZ, A. (2010): «Household division of labor and cross-country differences in household formation rates», Journal of Population Economics, 23(1).

VITALI, A., i B. ARPINO (2016): «Who brings home the bacon? The influence of context on partners’ contributions to the household income», Demographic Research, 35(41).

WEST, C., i D.H. ZIMMERMANN (1987): «Doing gender», Gender & Society, 1(2).