Article

El repartiment de les feines de casa en les parelles en què només treballa la dona

Joan Garcia Román, Centre d’Estudis Demogràfics (UAB); Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d'Inclusió Social

El nombre de parelles en què només treballa la dona ha augmentat considerablement durant les últimes dècades. Aquesta mena de parelles implica una nova –i poc freqüent– distribució dels rols de gènere a la llar. El sou de la dona representa l’ingrés únic o principal, de manera que això hauria d’afectar també la distribució de les feines de casa
Punts clau
  • 1
       A Espanya, les parelles en què només treballa la dona són relativament recents, i en molt bona part són la conseqüència de la destrucció d’ocupació que va afectar més els sectors de predomini masculí durant la recessió econòmica.
  • 2
       Les característiques d’aquestes parelles han canviat des del 2003: ara són més joves, és més probable que tinguin fills i que cohabitin; també hi ha més parelles en què la dona té un nivell educatiu més alt.
  • 3
       Les famílies en què només treballa la dona són més igualitàries que les altres. Això es reflecteix en un repartiment més equitatiu de les feines de casa entre homes i dones.
  • 4
       No obstant això, a Espanya no hi ha hagut un canvi substancial en la bretxa de gènere en les feines de casa, que encara recauen majoritàriament en la dona, fins i tot quan és l’únic membre de la parella que té una feina remunerada.
Bretxa de gènere per activitat (minuts per dia), Espanya.
Bretxa de gènere per activitat (minuts per dia), Espanya.

El gràfic mostra com ha evolucionat, entre 2003 i 2010, la diferència del temps (en minuts) dedicat a cada tasca segons el gènere. La xifra, per tant, vol dir el valor d'aquesta diferència.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.