El 14 de març del 2020, el Govern espanyol va decretar el primer estat d’alarma causat per la pandèmia covid-19. El decret ordenava el confinament total amb severes mesures restrictives i es va mantenir durant més de  dos mesos. Després es va produir una desescalada progressiva de l’estat d’alarma i la presa posterior de diverses mesures més o menys restrictives segons el nombre de contagis i la pressió hospitalària. Aquest article mostra l’impacte de la pandèmia en un context en què totes aquestes mesures i la incertesa futura estan provocant greus conseqüències personals, familiars, socials, econòmiques i de salut física i mental.

L’impacte del brot de la covid-19 en la població general s’ha estudiat sobretot amb avaluacions durant la pandèmia, però quasi no existeixen estudis al món que permetin fer una comparació de referència sobre l’estat de salut física i mental de la mateixa mostra abans i durant el brot per avaluar-ne l’impacte real. Els estudis de Dinamarca (Sønderskov et al., 2020) i el Regne Unit (Pierce et al., 2020) mostren un empitjorament de la salut mental entre la població, sobretot entre els joves i les dones; i un augment de les desigualtats, sobretot per a les persones que viuen amb nens petits i les que treballen. 

A Espanya, els resultats dels estudis publicats provenen també principalment de dades transversals. Per tant, encara no sabem l’impacte real amb una avaluació abans i durant la pandèmia, cosa que no ens permet fer cap estimació acurada en la població adulta espanyola. Aquest estudi pretén conèixer les conseqüències socioeconòmiques i en la salut física i mental a Espanya durant els primers nou mesos des que es va decretar l’estat d’alarma. L’estudi s’ha realitzat en una població representativa adulta espanyola de 1.357 individus mitjançant una enquesta per internet abans de la pandèmia (desembre 2019) i durant la pandèmia, just un any després (desembre 2020).

La mostra conté un 54,7% de dones (amb una mitjana d’edat de 50 anys), un 54,4% de casats i un 72,4% amb parella des que va començar el primer estat d’alarma.  Del total, 517 persones (38,1%) es varen realitzar algun tipus de prova per saber si s’havien contagiat de la covid-19, dels quals 49 (9,5%) varen donar positiu, fet que correspon al 3,6% del total de la població. Els mesos en què hi va haver més casos positius varen ser l’octubre (26,8%) i el març (20%).

Un 20,9% dels enquestats informen que la seva salut general està una mica pitjor i un 2,1%, molt pitjor, en contraposició al 4,4% que informa que actualment és una mica millor i un 2,2%, molt millor que abans de la pandèmia. La població que ha tingut una evolució més negativa de la salut general és la dels que reporten que han tingut símptomes compatibles amb la covid-19 sense sotmetre’s a cap prova per confirmar el diagnòstic (52,2%) i, seguidament, la dels que sí que s’han sotmès a la prova i han estat diagnosticats de covid-19 (24,9%). Respecte a la salut física i mental específicament, el 8,4% de la mostra ha empitjorat en salut física, mentre que un 5,5% té un estat de salut mental pitjor que abans de la pandèmia.

L’enquesta també ens indica que un 3,7% ha començat a fumar des que va començar la pandèmia. Respecte a l’índex de massa corporal (IMC), una gran majoria (79,6%) de la mostra no ha tingut canvis substantius, encara que al voltant d’un 9,9% ha millorat qualitativament aquest índex i un 10,5% ha empitjorat. 

Els individus diagnosticats de covid-19 varen tenir una mitjana de 4,5 símptomes. Els símptomes més freqüents varen ser mal de cap (55,1%), dolors musculars (46,9%), tos (44,9%), febre (44,9%), pèrdua de l’olfacte i del gust (42,9%), i fatiga severa (40,8%). D’aquestes persones, 12,2% han estat hospitalitzades, de les quals un 10,2% ho va ser sense suport i un 2,04% amb suport per a la respiració.

Considerant la mostra global, s’observa que, en general, la població presenta més dificultats per realitzar les activitats de la vida diària per les condicions de salut. Aquestes dificultats es concreten afirmant que han de fer un esforç més gran, presenten més molèsties o dolor, es noten més lents o maldestres, o canvien la manera de realitzar una determinada activitat a causa d’aquests problemes de salut.

No totes les dimensions de la salut mental s’han comportat de la mateixa manera des de l’inici de l’estat d’alarma. D’acord amb el total de la mostra, la depressió ha augmentat del 5,7% al 8,8%, l’ansietat de l’11,6% al 17,8% i els pensaments de mort del 22,9% al 28,5%. En canvi, la ideació i la conducta suïcida quasi s’han reduït a la meitat. La ideació suïcida ha disminuït de l’11,3% al 6,7%, els plans de suïcidi de l’1,4% al 0,7% i els intents de suïcidi del 0,7% al 0,4%.

Si avaluem les persones que no presentaven cap problema de salut mental el desembre de 2019, durant la pandèmia un 5,1% han tingut un primer episodi de depressió, un 9,9% un primer episodi d’ansietat i un 19,8%, pensaments freqüents en la mort (la pròpia, la d’altres o la mort en general) que abans de la pandèmia no tenien. Respecte a la ideació i conducta suïcida, un 2,0% varen tenir un episodi d’ideació suïcida i un 0,2%, de plans de suïcidi. 

Comparant aquelles persones que han donat positiu o han tingut símptomes relacionats amb el contagi de la covid-19 amb aquelles que no han tingut símptomes relacionats o han donat negatiu, observem que els primers han tingut un major nombre de nous episodis de depressió (16,4% contra 3,5%), ansietat (13,3% contra 9,2%), pensaments de mort (27,5% contra 18,8%) i ideació suïcida (5,4% contra 1,5%), i una mitjana de símptomes d’estrès posttraumàtic molt més elevada (mitjana de símptomes, 20,5 contra 12,5). 

Finalment, les dades mostren que els subgrups poblacionals menys susceptibles de tenir un problema de salut mental des del confinament han estat els homes, els més grans de 40 anys, els qui estan casats o tenen parella de fet, i els qui treballen, realitzen les tasques de la llar o estan jubilats. S’observa que la resiliència, entesa com disposar de millors competències personals i un control més gran, tenir confiança en un mateix, ser tolerant als efectes negatius i als canvis, tenir fortalesa enfront l’estrès i presentar relacions segures, ens protegeix de tenir problemes de salut mental durant la pandèmia. 

Respecte a la violència per part de la parella, s’observa que, de les 1.017 persones (75% de la mostra) que tenen o han tingut parella des de l’estat d’alarma, un 8,6% li han tingut por i un 3,6% han patit alguna forma d’agressió per part seva. Les conductes violentes més comunes des de l’estat d’alarma han estat culpabilitzar la víctima de la conducta violenta de l’agressor (2,3%) i rebre algun tipus d’insult (1,6%).

Quant a les relacions socials durant la pandèmia, un 62,7% de la mostra ha estat bastant o molt preocupat per la possibilitat d’haver-se infectat i a un 87,8% l’ha preocupat molt o bastant haver infectat altres persones (estigui o no infectat); a un 54,1% l’ha preocupat no poder ajudar els seus éssers estimats; a un 50% li ha provocat problemes estar aïllat socialment; un 25,5% ha augmentat bastant o molt les discussions amb els éssers estimats i un 21,5% ha estat bastant o molt preocupat pels problemes econòmics associats.

Pel que fa als aspectes laborals, des que va començar el confinament un 3,1% ha passat de treballar (o treballar i estudiar) a estar a l’atur, un 2,6% ha perdut la feina de forma permanent i a un 1,2% de treballadors se’ls ha fet un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Entre ells, a un 56% l’empresa no els va pagar el 30% que els corresponia i un 41,1% ja fa més de 6 mesos que estan en aquesta situació.

De les persones que rebien algun tipus d’ingrés, un 18,4% del total de la mostra ha tingut uns ingressos més baixos des que va començar l’estat d’alarma, un 16,9% tem que es redueixin les hores de feina i un 47,4% no s’ha pogut agafar sempre que ho ha necessitat una baixa laboral per malaltia. Finalment, un 10,2% dels que treballen ha hagut d’anar a treballar tenint símptomes compatibles amb el contagi de la covid-19.

El cost econòmic sanitari mitjà per a l’individu o per al sistema sanitari que suposa que una persona realitzi una visita a un professional o un servei sanitari o tingui una baixa laboral ha estat de 106,1€ al mes des de l’inici de la pandèmia. Els costs mitjans per persona amb un més gran impacte dins la composició del cost global han estat els ingressos hospitalaris, amb 207,9€, i les baixes laborals, amb 468,4€. Si ho extrapolem a la població adulta espanyola, s’estima un cost econòmic a tota Espanya de 37.239.846.377€.

Les altres partides incloses en l’avaluació duta a terme mitjançant enquesta són les visites al metge d’atenció primària (amb 59,2€ de cost mitjà), les visites a infermeria (14,9€), les visites a metges especialis-tes (129,9€) i els ingressos a l’UCI (48,5€). Finalment, la despesa personal privada en productes sanitaris com mascaretes o gel hidroalcohòlic ha estat de 26€. En aquesta avaluació no s’ha inclòs el cost econòmic dels fàrmacs prescrits i de vacunació.

Aquest estudi longitudinal mostra que durant la pandèmia hi ha hagut en la població espanyola un increment substantiu de nous casos de depressió i d’ansietat i, en general, una pitjor salut física i mental i una major dificultat per realitzar les activitats diàries deguda als problemes de salut. La pandèmia no ha afectat per igual la salut mental dels grups de població segons el sexe, l’edat, l’estat civil o la situació laboral. En l’àmbit laboral i econòmic, la pandèmia ha provocat més inestabilitat laboral i una pèrdua dels drets laborals. A més, un 3,6 % de persones han estat víctimes de violència per part de la seva parella. Finalment, s’estima que el cost econòmic sanitari mitjà al mes per persona ha estat de 106,1€. 

L’increment detectat dels problemes de salut físics i mentals mostra que és urgent i necessari establir polítiques de salut pública, d’incentius econòmics i de programes de protecció a les víctimes de la parella.

Com que les dades de l’estudi són autoreportades (entrevistes fetes amb una enquesta per internet), cal assenyalar que algunes poden tenir menys validesa que d’altres. Així per exemple,  l’estudi no va realitzar cap prova d’antígens per confirmar o descartar el diagnòstic aportat. En el cas de l’avaluació dels trastorns i problemes mentals, no la va poder fer cap professional amb coneixements i experiència. D’altra banda, no es van poder avaluar els costos de medicaments i de vacunació amb un càlcul econòmic independent.  

Article basat en dades procedents de l’estudi «Impacte longitudinal a nivell socioeconòmic i en la salut física i mental en la població adulta espanyola comparant el seu estat abans i durant la pandèmia de la covid-19», dut a terme per Pere Castellví Obiols, Andrea Miranda Mendizábal, Silvia Recoder Fernández, David Leiva Ureña, Rumen Manolov, Antonio Solanas Pérez, Nuria Matilla Santander, Marc Casajuana Clo-sas, Esther Calbo Sebastián i Carlos Garcia Forero (2021) amb una mostra representativa de 1.357 adults espanyols i dues avaluacions (desembre de 2019 / desembre de 2020). L’enquesta ha estat duta a terme amb el suport, en convocatòria competitiva, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. 

PIERCE, M., H. HOPE, T. FORD et al. (2020): «Mental health before and during the COVID-19 pandemic: a longitudinal probability sample survey of the UK population», The Lancet Psychiatry, 7(10). 

SØNDERSKOV, K.M., P.T. DINESEN, Z.I. SANTINI i S.D. ØSTERGAARD (2020): «The depressive state of Denmark during the COVID-19 pandemic», Acta Neuropsychiatrica, 32(4).