Publicador de continguts

Article

Factors de protecció i benestar davant el suïcidi juvenil

Què ajuda el jovent a afrontar el malestar emocional?

Arnau Carmona, Regina Vila Badia, Queralt Sales, Jordi Mestres, Ariadna Corbella, Alícia Colomer i Judith Usall, Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Projecte seleccionat en la convocatòria Social Research, 2023

Segons aquest estudi, dut a terme a Catalunya el 2024-2025 amb una mostra de 3.159 joves d’entre 16 i 22 anys, els indicadors relatius a les conductes suïcides d’aquest grup són molt preocupants: un 25,9% dels joves s’han autolesionat, un 30,6% han tingut ideacions suïcides i un 10,6% han intentat suïcidar-se. Aquestes xifres tan alarmants exigeixen dissenyar estratègies de promoció de la salut mental dels joves i polítiques públiques preventives. A aquest efecte, resulta clau identificar tant els factors de risc com els que protegeixen els joves i n’afavoreixen el benestar emocional.
Punts clau
  • 1
       Els resultats mostren que el suport social i la resiliència són els principals factors protectors, mentre que l’addicció a les xarxes socials produeix l’efecte contrari.
  • 2
       El suport social –entès com la percepció de comptar amb una xarxa de persones significatives que ofereixen ajuda emocional, pràctica i comunicativa– és significativament inferior en els joves amb ideacions suïcides (un 11% menys), sobretot en els que han intentat suïcidar-se (un 17% menys), en comparació amb el grup de control. En canvi, la diferència observada en el grup amb autolesions no és estadísticament significativa.
  • 3
       La resiliència –entesa com la capacitat per afrontar experiències difícils i adaptar-s’hi positivament– és significativament inferior en els joves amb ideacions suïcides (un 8% menys), i aquesta diferència s’accentua en els que han intentat suïcidar-se (un 11% menys), en comparació amb el grup de control. En canvi, la diferència observada en el grup de joves que s’autolesionen no és estadísticament significativa.
  • 4
       En comparació amb els joves que no han presentat mai conductes suïcides, s’observa un augment significatiu en l’ús problemàtic de les xarxes socials entre la resta de grups: d’un 6% en els joves que s’autolesionen, d’un 7% en els que presenten ideacions suïcides i d’un 8% en els que han fet un intent de suïcidi.
  • 5
       Per reduir el risc de conductes suïcides, és clau reforçar el suport social, la resiliència i l’ús saludable de les xarxes socials a l’escola, a casa i a la comunitat.
factores+proteccion+CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Benestar psicològic telèfons mòbils

Segons aquest estudi, basat en la recollida de dades a través del mòbil, els canvis emocionals sobtats poden ser indicis clars del nivell de benestar d’una persona.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.