L’exposició primerenca a les substàncies tòxiques del tabac representa una amenaça significativa durant els primers anys de vida, fins al punt que pot afectar significativament el desenvolupament dels infants i repercutir en la seva salut a llarg termini. Tanmateix, a la Regió Europea ‒tal com la defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS)‒ la prevalença de tabaquisme continua sent elevada, fet que comporta una àmplia exposició dels infants a les substàncies tòxiques del fum del tabac, tant a casa com en llocs públics. L’aplicació, en les últimes dècades, de polítiques per a un entorn sense fum en els llocs públics i els centres de treball s’ha traduït en una exposició al fum del tabac (EFT) més baixa, i moltes llars ha optat per la prohibició voluntària de fumar dins de casa. Malgrat això, els infants no solament estan exposats al fum del tabac a casa, sinó també al de diversos espais a l’aire lliure, com ara les entrades de les escoles, els esdeveniments esportius, les terrasses de bars i restaurants i els cotxes particulars. 

L’objectiu dels investigadors multidisciplinaris del projecte ECHOES era examinar fins a quin punt els infants d’Espanya estan exposats al fum del tabac, a més d’explorar les possibles desigualtats socials subjacents a aquesta exposició. El projecte va comptar amb la participació de 390 nens i nenes d’entre 4 i 11 anys residents a la regió de Tarragona. La cohort presentava una distribució equilibrada entre gèneres i era representativa del nivell socioeconòmic espanyol, incloent-hi la renda de la llar i el nivell educatiu dels progenitors. Els objectius de l’estudi es van abordar recollint dades de les enquestes emplenades per les persones a càrrec dels infants sobre els seus hàbits diaris i informes de la seva exposició al fum del tabac, i també mitjançant una anàlisi dels marcadors d’exposició en una submostra de l’orina dels infants. Aquest enfocament exhaustiu va permetre determinar, d’una manera inequívoca, fins a quin punt els infants estan exposats al fum del tabac, a més d’avaluar la conscienciació dels progenitors envers aquesta qüestió. 

A Espanya, el grau d’exposició al fum del tabac (EFT) a què estan subjectes els infants continua sent una preocupació social i sanitària urgent. És alarmant comprovar que, segons les dades declarades, gairebé un de cada tres infants (31%) viu amb un adult fumador, fet que l’exposa a les substàncies tòxiques del tabac a casa. A més, dos de cada cinc progenitors fumadors van admetre que a casa fumen davant dels seus fills (12% de tots els participants). Això indica que la conscienciació dels progenitors fumadors envers els perills d’una exposició primerenca a les substàncies tòxiques del fum del tabac continua sent molt baixa, la qual cosa és preocupant. 

A més a més, el percentatge d’infants que, segons el que van declarar els seus progenitors, estan exposats al fum del tabac fora de casa és més elevat quan viuen amb fumadors (es va declarar que més d’un de cada tres infants que viuen amb progenitors que fumen també estan exposats al fum del tabac fora de casa), en comparació amb l’exposició declarada respecte dels infants que viuen amb progenitors que no fumen (es va declarar que al voltant d’un de cada deu nens està exposat al fum del tabac fora de casa). Tanmateix, segons les dades declarades, l’exposició global al fum del tabac ‒és a dir, a casa i fora de casa‒ afecta el 39% dels participants en l’estudi. Tenint en compte els riscos que comporta una EFT en els primers anys de vida, aquest percentatge no es pot ignorar. 

Es va trobar una correlació entre l’exposició declarada dels infants participants en l’estudi al fum del tabac i el nivell socioeconòmic dels seus progenitors. L’estudi va revelar una associació negativa entre aquesta exposició i tres factors socioeconòmics: viure amb tots dos progenitors, el seu nivell educatiu i la renda de la llar. Així, els que vivien amb tots dos progenitors tenien menys probabilitats d’estar exposats al fum del tabac (28% enfront del 44% dels que vivien amb un únic progenitor). Es va observar un patró semblant amb relació al nivell educatiu, atès que els que vivien amb progenitors que tenien un títol universitari estaven menys exposats al fum del tabac. En concret, el 56% dels participants els progenitors dels quals tenien un nivell educatiu inferior (educació primària incompleta, educació primària completa, o primer cicle d’ensenyament secundari) estaven exposats al fum del tabac, en comparació amb el 34% dels participants els progenitors dels quals tenien un nivell educatiu mitjà (educació secundària superior) i al 25% d’aquells els progenitors dels quals eren llicenciats universitaris. Es va observar una tendència similar respecte de la renda de la llar, de manera que es van declarar taxes d’exposició al fum del tabac més elevades en els infants de llars amb una renda inferior (32% i 41% per als grups d’ingressos de 1.000-2.000 euros i de 2.000 euros, respectivament), mentre que les taxes més baixes van correspondre als grups amb una renda de la llar superior (26% i 23% per als grups d’ingressos de 3.000-4.000 euros i de >4.000 euros, respectivament).

Aquests resultats suggereixen la presència de desigualtats socials en l’accés dels infants a un aire net; és a dir, les llars socioeconòmicament estables tenen més probabilitats que els nens que hi viuen estiguin menys exposats a les substàncies tòxiques del fum del tabac. 

L’exposició al fum del tabac (EFT) va més enllà de la inhalació directa del fum durant la combustió dels cigarrets, atès que les substàncies tòxiques i les partícules del tabac es poden adherir a diferents superfícies de la llar ‒com ara la pols, les cortines, els mobles i la roba dels progenitors‒, i quedar-s’hi durant mesos. Aquesta nova via d’exposició a les substàncies tòxiques del tabac, que sovint es passa per alt, es coneix com a fum de tercera mà (FTM). És freqüent tant en entorns exteriors com interiors i té un impacte especialment significatiu en els infants de menys de 5 anys. 

Per avaluar l’abast de l’EFT durant els primers anys de vida, els autors de l’estudi van examinar la presència de biomarcadors urinaris d’exposició al fum del tabac en els participants de 4 anys (n = 149). És important recalcar que van detectar aquests biomarcadors en el 90% de les mostres d’orina dels infants de 4 anys. Aquests resultats contrasten d’una manera substancial amb l’EFT declarada pels progenitors dels infants, ja que, segons el que es va declarar, solament el 35% d’ells vivien amb fumadors. A més a més, el 30% dels nens que a casa no estaven exposats al fum del tabac (segons els qüestionaris emplenats pels progenitors) presentaven una concentració relativa de biomarcadors d’EFT superior a la mitjana dels que vivien amb fumadors. Això indica que fora de casa seva s’està produint una EFT significativa. Aquests resultats subratllen tant una subestimació notable de l’exposició a les substàncies tòxiques del tabac durant els primers anys de vida com de la presència generalitzada d’aquestes substàncies en el medi ambient. 

Per investigar les possibles desigualtats socials en l’exposició al fum del tabac (EFT) durant els primers anys de vida, els investigadors van examinar la correlació entre els biomarcadors urinaris d’EFT en els participants de 4 anys i diversos paràmetres sociodemogràfics. L’estudi va revelar una correlació negativa amb el nivell educatiu dels progenitors, de manera que uns nivells baixos i mitjans es van associar amb concentracions més elevades de biomarcadors urinaris d’EFT. Aquest patró va persistir en analitzar per separat el nivell educatiu dels pares i les mares. Els infants que vivien amb progenitors amb un nivell educatiu alt (tenien un títol universitari) van mostrar una EFT més baixa, amb concentracions al voltant d’un 40% i un 60% més baixes associades amb l’educació de la mare i la del pare, respectivament. 

Aquest estudi posa en relleu l’àmplia exposició dels infants al fum del tabac i subratlla la necessitat d’augmentar la conscienciació dels progenitors envers aquesta qüestió. Es va apreciar un escepticisme més accentuat en els progenitors, sobretot en el cas dels fumadors, la qual cosa vol dir que un de cada tres infants està exposat al fum del tabac fora de casa. L’estudi també posa de manifest les desigualtats socials en matèria d’EFT durant els primers anys de vida, atès que un nivell educatiu més baix dels progenitors s’associa amb biomarcadors urinaris d’EFT més alts en els fills. Aquests resultats recalquen la necessitat de donar una nova orientació a les polítiques que impulsen entorns sense fum per tal de prevenir i reduir el consum de tabac, i alhora subratllen la importància d’augmentar la conscienciació general envers la ubiqüitat de les substàncies tòxiques del fum de tabac, sobretot entre les persones que fumen. 

CONTINENTE, X., E. HENDERSON, L. LÓPEZ-GONZÁLEZ, et al. (2023): «Exposure to secondhand and thirdhand smoke in private vehicles: Measurements in air and dust samples», Environmental Research, 235, 116681.

JACOB, P., N. L. BENOWITZ, H. DESTAILLATS, et al. (2017): «Thirdhand Smoke: New Evidence, Challenges, and Future Directions», Chemical Research in Toxicology, 30, 270-294.

RAMÍREZ, N., M. Z. ÖZEL, A. C. LEWIS, et al. (2014): «Exposure to nitrosamines in thirdhand tobacco smoke increases cancer risk in non-smokers», Environment International, 71, 139-147.     

TACKSHS PROJECT INVESTIGATORS, E. HENDERSON, A. LUGO, et al. (2021): «Secondhand smoke presence in outdoor areas in 12 European countries», Environmental Research, 195.  

WILLEMSEN, M. C., U. MONS, i E. FERNÁNDEZ (2022): «Tobacco control in Europe: progress and key challenges», Tobacco Control, 31, 160-163.