Des de la crisi iniciada l’any 2008, sobretot a partir de la reforma laboral del 2012, les condicions laborals dels joves de menys de 30 anys han empitjorat respecte de les que van haver d’afrontar les generacions anteriors a la mateixa edat. Els salaris dels joves d’avui dia han baixat més que els dels seus antecessors, i també ha minvat la seva presència al mercat laboral, la qual cosa perjudica de manera greu l’estabilitat dels seus projectes de vida. Concretament, el percentatge de persones de menys de 30 anys afiliades al Règim General de la Seguretat Social sobre el total d’afiliats va disminuir del 18,6%, l’any 2008, al 12,5%, l’any 2019. D’altra banda, la xifra del nombre de contractes per afiliat en el cas dels joves de menys de 30 anys va passar de 2, el 2008, a 3,3, el 2019. 

La taxa d’atur entre la població de menys de 30 anys va augmentar des del 2008 fins al 2013, any en què va assolir el valor màxim, 42,4%. A partir d’aleshores, va començar a decréixer fins a arribar, l’any 2019, al 23,8%, valor que encara està per sobre de la xifra del 2008. La taxa d’atur dels joves amb un nivell d’estudis inferior al de l’educació secundària obligatòria és especialment preocupant, atès que el 2019 va ser del 34,3%. Un altre element que caracteritza la precarietat juvenil és l’elevada taxa de temporalitat dels contractes, que l’any 2019 va assolir la xifra del 56%, més elevada que la que hi havia el 2008, a l’inici de l’anterior crisi. També és alarmant l’augment del percentatge de contractes amb jornada de treball a temps parcial involuntària, que l’any 2019 va arribar al 53,4%.

L’educació superior acostuma a facilitar l’accés a feines més ben remunerades i amb més expectatives de futures millores laborals. No obstant això, el 2018, el 50% dels titulats universitaris de 20 a 30 anys que tenien feina no arribaven ni a ser mileuristes. La comparativa de dades de les mostres del 2012 i el 2018 indica que la durada mitjana dels contractes de titulats universitaris ha disminuït fins a una mitjana de deu mesos el 2018.

La bretxa salarial per sexe es perpetua en el transcurs dels anys, ja que les dones continuen tenint salaris més baixos que els homes. El 2018, la diferència salarial se situava en el 17%. Entre els anys 2008 i 2019, el nombre de contractes indefinits formalitzats per dones de menys de 30 anys va minvar un 22% i, alhora, el pes de la contractació temporal d’aquest col•lectiu sobre el total va passar del 88,4% al 91,5%. D’altra banda, al llarg del període analitzat, les dones joves de nacionalitats no europees van percebre salaris més baixos i els seus contractes van durar menys que els de les dones espanyoles. El 2018, el salari mitjà de les dones de menys de 30 anys de nacionalitats no europees va ser un 29,3% més baix que el de les dones de nacionalitat espanyola i el 50% van cotitzar menys de sis mesos.

La precarietat laboral juvenil es va intensificar a partir de la crisi iniciada l’any 2008, sobretot amb l’aprovació de la reforma laboral iniciada el 2012, que va incidir tant en l’accés a l’ocupació com en les modalitats de contractació destinades als joves. S’ha consolidat un model d’ocupació juvenil basat en la temporalitat, la parcialitat involuntària i els salaris baixos, que s’aguditza en el cas de les persones joves de nacionalitat no europea, les que no han acabat els estudis secundaris i, en particular, les dones joves. 

Davant d’això, caldria assolir un marc de relacions laborals nou que recuperi el principi d’estabilitat en l’ocupació, redueixi l’ús de models de contractes temporals i vetlli per la qualitat de les ofertes de feina. D’altra banda, també es planteja la necessitat que les polítiques juvenils que s’impulsen tinguin en compte l’heterogeneïtat del col·lectiu de joves i adquireixin un lloc central en el conjunt de les polítiques públiques i en la consecució de l’estat del benestar futur de la societat. 

CABASÉS, M. À., A. PARDELL i A. SERÉS (2017): «El modelo de empleo juvenil en España (2013-2016)», Política y Sociedad, 54(3), 733-755.

GONZÁLEZ, S. (2013): «Juventud, desempleo y precariedad laboral. La red como espacio para la construcción de alternativas», Revista de Estudios de Juventud, 103, 161-180.

ÚBEDA, M., M. À. CABASÉS i A. PARDELL (2020): «Empleos de calidad para las personas jóvenes: una inversión de presente y de futuro», Cuadernos de Relaciones Laborales, 38(1), 39-57.

ÚBEDA, M., M. À. CABASÉS, M. SABATÉ i T. STRECKER (2020): «The Deterioration of the Spanish Youth Labour Market (1985–2015): An Interdisciplinary Case Study», YOUNG.

VERD, J. M., O. BARRANCO i M. BOLÍBAR (2019): «Youth unemployment and employment trajectories in Spain during the Great Recession: what are the determinants?», Journal for Labour Market Research, 53(4).