Publicador de continguts

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

José María León Pérez, Francisco Javier Cantero Sánchez, Míriam Benítez González i José María León Rubio, Grup de Recerca Cármides, Universitat de Sevilla; Alejandro Orgambídez Ramos, Grup de Recerca Cármides, Universitat de Màlaga
Projecte seleccionat en la Social Research Call, 2020 (LCF/PR/SR20/52550015)

L’assetjament psicològic és un dels principals riscos psicosocials per a la salut dels treballadors. Tanmateix, els mètodes emprats per detectar-lo plantegen alguns dubtes pel fet d’utilitzar uns criteris subjectius que poden falsejar involuntàriament la realitat. Per això, els investigadors i experts en aquest tema han fet nombrosos esforços per oferir uns criteris més objectius que permetin determinar amb més precisió si una persona està exposada a una situació d’assetjament en el seu lloc de treball. Aquest article descriu un mètode de detecció que permet establir amb rigor, basant-se en la classificació d’una sèrie de respostes a partir d’una escala d’ansietat generalitzada, la probabilitat o el risc de patir una situació d’assetjament psicològic i determinar-ne l’impacte negatiu en el benestar psicològic. Les dades d’un estudi dut a terme pel Grup Cármides indiquen que el risc de patir assetjament a la feina és elevat per a l’11,2% de la població, i que el malestar que ocasiona és rellevant tant per a la persona assetjada com per a l’organització en què treballa.
Punts clau
  • 1
       Aquest estudi aporta solucions a la polèmica existent sobre com detectar possibles casos d’assetjament psicològic a la feina i com determinar la prevalença d’aquest fenomen.
  • 2
       El mètode emprat permet establir tres grups de probabilitat de patir assetjament en el context laboral, o tres grups de risc diferent: alt, mitjà o baix.
  • 3
       L’11,2% d’una mostra integrada per 5.000 treballadors del territori espanyol presenta una probabilitat elevada de patir una situació d’assetjament en el seu lloc de treball.
  • 4
       Les persones que pateixen aquesta situació tenen gairebé cinc vegades més possibilitats de desenvolupar un trastorn d’ansietat generalitzada.
acosoPsicol%C3%B3gicoEnElTrabajoCAT_1.png

Per establir el risc d’assetjament, es van aplicar els punts de tall del Qüestionari de conductes negatives, en la seva versió curta (en anglès, S-NAQ ), calculats prèviament mitjançant una anàlisi de corbes ROC –en anglès, Receiver Operating Characteristic–, en una mostra representativa de treballadors de totes les províncies espanyoles integrada per 5.000 individus (42,8% homes; 56,6% dones, i 0,7% no identificats amb el gènere binari). D’aquesta mostra, 2.095 treballadors van participar, al cap de quatre mesos, en una prova de cribratge mitjançant una escala d’ansietat generalitzada (GAD-7 ), la qual inclou puntuacions normatives per establir els nivells d’ansietat. Un nivell d’ansietat alt implica que la persona experimenta una àmplia simptomatologia ansiosa que indica un possible trastorn d’ansietat generalitzada.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

L’impacte de les noves tecnologies en la desigualtat salarial a Espanya

L’automatització i la intel·ligència artificial han ampliat la bretxa salarial a Espanya, cosa que reforça la urgència d’adaptar la formació i les polítiques laborals a la transformació digital.

Article

Factors protecció i benestar davant suïcidi juvenil

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.