Les conductes suïcides en adolescents i adults joves constitueixen un problema global de salut pública (Organització Mundial de la Salut, 2025). Com que el suïcidi és una de les principals causes de mort en aquest col·lectiu, cal comprendre millor els factors protectors i de vulnerabilitat durant aquesta etapa del desenvolupament (Busby et al., 2023; Jaycox et al., 2024).
 
Generalment, les conductes suïcides no sorgeixen de manera sobtada, sinó que evolucionen en un continu des de la ideació fins a l’intent de suïcidi. Tot i que la recerca ha identificat múltiples factors associats (per exemple, depressió, ansietat o victimització) (Ati et al., 2021; Carbone i Casement, 2023), encara són pocs els estudis que els analitzen de manera conjunta. 

Paral·lelament, diversos factors protectors poden prevenir el desenvolupament d’aquestes conductes. El suport social, la resiliència i la satisfacció vital s’han vinculat a una prevalença més baixa de conductes suïcides en els joves (Ati et al., 2021; Randall et al., 2014). En aquest context, l’objectiu d’aquest estudi és examinar els factors de risc de les conductes suïcides (ideació i intents) en una mostra de 3.159 estudiants d’entre 16 i 22 anys de secundària, formació professional i universitats de Catalunya.
 

 A Europa, s’estima que la prevalença de la ideació suïcida al llarg de la vida és del 9,0%; la dels intents, del 2,9% (Castillejos et al., 2020), i la de les autolesions en adolescents, del 27,6%. En la nostra mostra, un 30,6% dels enquestats ha manifestat haver tingut ideacions alguna vegada a la vida; un 10,6%, intents, i un 25,9%, autolesions. Aquesta prevalença, superior a la mitjana europea calculada fa uns anys, podria ser deguda a l’impacte de la COVID-19 en aquest col·lectiu (Aragonès et al., 2026). A la figura 1 s’observa una disparitat de gènere significativa: les noies presenten taxes molt més elevades, que arriben a duplicar les dels nois en els intents i les autolesions.

 El trauma infantil i els esdeveniments vitals estressants s’han presentat com a determinants clau de la vulnerabilitat suïcida (figura 2). Hem trobat una associació significativa entre ambdós factors i l’agreujament de l’espectre suïcida (p < .001), en línia amb resultats d’estudis internacionals (Angelakis et al., 2019; Liu i Miller, 2014). Tal com es mostra a la figura 2, el trauma augmenta amb la gravetat clínica. L’abús emocional presenta la vinculació més estreta (χ²(2) = 646.6, p < .001, V = ,47), amb un percentatge que se sextuplica en el grup amb intents (68,3%) respecte al de control (10,7%). S’observa un patró similar en l’abús sexual, que és gairebé sis vegades superior en el grup amb intents (6,8% vs. 37,9%; V = ,30). Aquest augment és encara més extrem en el cas de l’abús físic, en què la prevalença es multiplica per set (4,2% vs. 29,1%; V = ,28), mentre que en el cas de la negligència emocional es quadruplica (9,9% vs. 44,5%; V = ,30) i en el de la física es triplica (12,7% vs. 39,0%; V = ,22). Aquestes dades suggereixen que l’exposició acumulada i la gravetat del trauma són factors determinants en la transició cap a l’intent de suïcidi.

L’exposició a esdeveniments vitals estressants segueix un patró de risc idèntic al del trauma infantil (figura 2). L’assetjament escolar (bullying) destaca com l’esdeveniment amb l’efecte més elevat (χ² (2) = 309.3, p < .001, V = ,33): la prevalença es triplica en passar del grup de control al grup amb intents (23,0% vs. 68,1%), i en el ciberassetjament es quadruplica (6,9% vs. 30,3%; V = ,24). En l’entorn familiar, l’agressió sexual per part d’un parent sextuplica la prevalença (4,4% vs. 26,3%; V = ,25); l’existència d’addiccions en familiars de primer grau la triplica (9,3% vs. 30,7%; V = ,22), i la separació dels progenitors la duplica (26,7% vs. 47,5%; V = ,16). Finalment, les dificultats econòmiques la tripliquen (14,7% vs. 41,6%; V = ,24).

 Tal com es mostra a la figura 3, les addiccions digitals es vinculen a les conductes suïcides. L’ús problemàtic de les xarxes socials mostra una associació lineal i progressiva (χ²(2) = 40.0, p < .001, V = .11), i la prevalença es triplica del grup de control al grup amb intents (2,8% vs. 9,8%). Aquestes dades s’alineen amb el marc teòric de Nesi et al. (2021), que fa èmfasi en el fet que hi ha una relació, però es desconeix si és de causalitat.

L’ús problemàtic de la pornografia presenta una relació significativa, però amb un efecte inferior (χ²(2) = 8.97, p = .011; V = .08). La prevalença de les conductes suïcides és superior en joves amb risc clínic (21,4% pel que fa a ideació i 17,4% pel que fa a intents) que en els del grup de control (14,6%). El fet que assoleixi el màxim en la fase d’ideació reforça la hipòtesi que l’ús problemàtic de la pornografia actua com a marcador de malestar intern abans de la transició a l’acte (Altin et al., 2024).

 L’anàlisi de les dades evidencia que tots els factors avaluats es deterioren de manera esglaonada a mesura que avança la gravetat clínica (p < .001). La variable més sensible a aquest deteriorament és la satisfacció vital, la qual presenta una mida de l’efecte moderada-alta (ω² = 0.119) i una reducció de la puntuació mitjana del 30,4% entre el grup de control i el grup amb intents. En segon lloc, el suport social percebut (ω² = 0.066) mostra un deteriorament del 18,8%. Finalment, la resiliència, malgrat que registra la grandària de l’efecte més petita de totes tres variables (ω² = 0.052), experimenta una pèrdua notable del 24,5%.

Les troballes d’aquest estudi amplien la comprensió de les conductes suïcides en la població estudiantil de Catalunya. En primer lloc, evidencien una clara disparitat de sexe en la conducta suïcida, ja que l’afectació en les noies duplica la dels nois en intents i autolesions, cosa que exigeix una perspectiva de gènere transversal en els protocols de detecció i intervenció. En segon lloc, els resultats confirmen que el trauma infantil i els esdeveniments vitals estressants operen com a determinants crítics en l’agreujament de la simptomatologia. En tercer lloc, es mostren patrons digitals diferenciats: mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials es vincula a la transició a l’acte com a mecanisme d’afrontament, l’ús problemàtic de la pornografia actua principalment com un marcador de malestar intern en la fase d’ideació.
 
Aquesta acumulació de riscos convergeix amb una erosió progressiva i significativa de la satisfacció vital, la resiliència i el suport social a mesura que augmenta la gravetat clínica. Per tant, les estratègies preventives no s’han de limitar a la mitigació de l’estrès, sinó que han de prioritzar la promoció del benestar i l’enfortiment de les xarxes de suport. En definitiva, les troballes posen de manifest la necessitat de desenvolupar polítiques públiques que garanteixin una acció coordinada entre els sistemes sanitari i educatiu per a un abordatge integral de la salut mental de la població jove.

ALTIN, M.; D. DE LEO; N. TRIBBIA; L. RONCONI, i S. CIPOLLETTA (2024). «Problematic pornography use, mental health, and suicidality among young adults». A: International Journal of Environmental Research and Public Health, 21(9), 1.228.

ANGELAKIS, I.; E. L. GILLESPIE, i M. PANAGIOTI (2019). «Childhood maltreatment and adult suicidality: a comprehensive systematic review with meta-analysis». A: Psychological Medicine, 49(7), 1.057-1.078.

ARAGONÈS, E.; A. LOZANO-SÁNCHEZ; T. LÓPEZ-JIMÉNEZ; M. BENNETT; S. EVANGELIDOU; E. FRANCISCO, i C. JACQUES-AVIÑÓ (2025). «Incidence trends and clinical management of self-harm in adolescents and young adults in Catalonia: primary care cohort study (2013-2022)». A: European Child & Adolescent Psychiatry, 1-12.

ATI, N. A. L.; M. D. PARASWATI, i H. D. WINDARWATI (2021). «What are the risk factors and protective factors of suicidal behavior in adolescents? A systematic review». A: Journal of Child and Adolescent Psychiatric Nursing: Official Publication of the Association of Child and Adolescent Psychiatric Nurses, Inc, 34(1), 7-18.

BENTON, T. D.; E. MUHRER; J. D. JONES, i J. LEWIS (2021). «Dysregulation and Suicide in Children and Adolescents». A: Child and Adolescent Psychiatric Clinics of North America, 30(2), 389-399.

BUSBY, J.; P. J. BATTERHAM; S. M. MCCALLUM; A. WERNER-SEIDLER, i A. L. CALEAR (2023). «Specific anxiety and depression symptoms are risk factors for the onset of suicidal ideation and suicide attempts in youth». A: Journal of Affective Disorders, 327, 299-305.

CARBONE, J. T., i M. D. CASEMENT (2023). «Sleep disorders and relative risk of suicidal ideation and suicide attempts in youth presenting to emergency departments». A: Sleep Health, 9(4), 537-543.

CASTILLEJOS, M. C.; P. HUERTAS; P. MARTIN, i B. MORENO KUESTNER (2021). «Prevalence of suicidality in the European general population: a systematic review and meta-analysis». A: Archives of Suicide Research, 25(4), 810-828.

JAYCOX, L. H.; E. R. MURPHY; J. L. ZEHR; J. L. PEARSON, i S. AVENEVOLI (2024). «Social Media and Suicide Risk in Youth». A: JAMA Network Open, 7(10), e2441499. 

LIU, R. T., e I. MILLER (2014). «Life events and suicidal ideation and behavior: A systematic review». A: Clinical Psychology Review, 34(3), 181-192.

NESI, J.; T. A. BURKE; A. H. BETTIS; A. Y. KUDINOVA; E. C. THOMPSON; H. A. MACPHERSON, i R. T. LIU (2021). «Social media use and self-injurious thoughts and behaviors: A systematic review and meta-analysis». A: Clinical Psychology Review, 87, 102038.

Organització Mundial de la Salut (2025). Suicide worldwide in 2021: Global health estimates.

RANDALL, J. R.; D. DOKU; M. L. WILSON, i K. PELTZER (2014). «Suicidal behaviour and related risk factors among school-aged youth in the Republic of Benin». A: PloS One, 9(2), e88233.

SHAO, C.; X. WANG; Q. MA; Y. ZHAO, i X. YUN (2021). «Analysis of risk factors of non-suicidal self-harm behavior in adolescents with depression». A: Annals of Palliative Medicine, 10(9), 9.607-9.613.