Aquesta recerca analitza el suport actiu de les persones residents a Espanya a tres possibles polítiques per combatre el canvi climàtic:

1. La prohibició de l’ús de vehicles lleugers contaminants a partir del 2029;

2. un descompte del 10% en la factura de l’aigua a les llars que en redueixin el consum, i

3. un impost sobre el carboni, implementat mitjançant vuit dissenys alternatius.

El canvi climàtic ha esdevingut una preocupació important a tot el món. L’evidència recopilada per l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai (NASA) dels Estats Units revela que, actualment, l’escalfament global avança aproximadament deu vegades més ràpid que la taxa mitjana d’escalfament de l’època que va seguir la darrera glaciació.

A causa de la seva estructura econòmica i biodiversitat, Espanya és una regió especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. Els increments de la temperatura poden causar una reducció molt important dels recursos hídrics, l’acceleració de la desertificació de la major part del territori i la disminució de la productivitat de la pesca i del sector agrari. A més a més, l’increment previsible del nivell del mar, derivat d’aquests factors ambientals, podria comprometre algunes de les destinacions turístiques més populars de la península, com ara Marbella o Barcelona. Així doncs, amb aquest escenari a la vista, prendre mesures orientades a l’adaptació del país a les conseqüències del canvi climàtic hauria de ser una prioritat a tots els nivells.

No obstant això, si el pla estratègic davant d’un repte social d’aquesta magnitud ha de reeixir o no, depèn en última instància del suport que hi donin els ciutadans. El 78%  creuen que l’acció humana té una influència important en el canvi climàtic, i entorn del 90% creuen que aquest fenomen requereix un canvi en les nostres societats. Malgrat això, el suport a les polítiques específiques de canvi climàtic que pretenen modificar el comportament individual és significativament més baix.

Per exemple, només el 59% dels espanyols ha reduït el consum d’aigua i energia durant l’últim any. Per ampliar aquesta base de ciutadans compromesos amb la sostenibilitat –i, per tant, disposats a assumir canvis en el comportament o bé a donar suport a accions, encara que fer-ho els pugui afectar personalment– és essencial comprendre quins factors influeixen en el suport de la ciutadania a les polítiques de canvi climàtic. Només d’aquesta manera serà possible millorar el disseny d’aquestes accions i augmentar les seves possibilitats d’èxit.

Aquest estudi consta de dues parts. La primera analitza els cinc factors que, previsiblement, afecten el grau de suport dels ciutadans a les accions i polítiques destinades a combatre els efectes del canvi climàtic. Aquests factors són els següents:

1. L’eficàcia percebuda de la política o acció;

2. la responsabilitat individual autopercebuda per actuar contra el canvi climàtic;

3. la capacitat autopercebuda de la persona per a canviar el seu comportament;

4. la resistència al canvi, i

5. la llunyania amb què les persones perceben el canvi climàtic.

L’estudi se centra en el suport actiu (per exemple, votar en un referèndum a favor de la implementació d’una certa mesura ambiental) a dues polítiques que es podrien aplicar a escala estatal:

• Una mesura sobre els automòbils: la prohibició a Espanya, el 2029, de turismes que emetin CO2, i

• una acció política centrada en el consum d’aigua: l’aplicació d’un descompte de fins al 10% en la factura de l’aigua a les llars que en redueixin el consum almenys el 10% en comparació a l’any anterior.

Les dades es van analitzar fent servir un model estadístic que permet estimar els efectes causals específics de cadascun dels cinc factors d’interès (és a dir, aïllant l’efecte de cada factor, sense que es pugui confondre amb els efectes d’altres factors). A més, però, el model té en compte que els efectes poden ser diferents per a diverses classes de persones; en particular, aquelles que es veuen directament afectades per la introducció de la mesura analitzada (és a dir, en el nostre cas, les que tenen un vehicle afectat per la prohibició, o consumeixen una quantitat d’aigua per damunt de les necessitats reals, la qual cosa permetria reduir-ne el consum) en relació amb les que no ho estan. 

Cal esmentar, en primer lloc, que el nivell de suport a cadascuna de les polítiques analitzades és prou diferent: mentre que tan sols una tercera part dels enquestats dona un suport actiu a la mesura de prohibir els automòbils que emetin CO2 el 2029, en el cas de la mesura de l’aigua, la taxa de suport es multiplica per dos i arriba a dues terceres parts. Una primera conclusió, doncs, és que el suport dels ciutadans a les mesures contra el canvi climàtic depèn significativament del tipus de mesura proposada, al marge fins i tot de si afecta o no la persona interpel·lada.

A part d’aquesta primera consideració sobre l’impacte del tipus de mesura en el suport que li donarien els ciutadans, l’anàlisi dels cinc factors posa de relleu alguns elements interessats a l’hora de dissenyar polítiques públiques eficaces.

Concretament, les dades mostren que:

• L’efecte positiu més fort sobre el suport ciutadà a les mesures es dona quan les persones les consideren eficaces.

Efectivament, el factor més important és la percepció que té la gent de l’eficàcia de la mesura: com més alta és l’eficàcia percebuda, més alt és el suport actiu que rep.

Si bé aquest efecte és fins i tot superior quan els ciutadans no se senten directament afectats per la mesura, l’anàlisi suggereix que, fins i tot en els casos en què aquesta mesura comporti un canvi d’hàbits important, la lògica de l’eficàcia es manté: com més probable és, segons la percepció dels ciutadans, que la mesura assoleixi efectivament els objectius que persegueix (per exemple, reduir les emissions de CO2 o el consum d’aigua), més alt és el suport a la iniciativa.

• És més probable que les mesures rebin el suport de les persones que se senten responsables d’actuar contra el canvi climàtic.

Així, com més responsable se sent una persona i més compel·lida a actuar contra el canvi climàtic, més gran és el suport que dona a les polítiques orientades a combatre’l. Tanmateix, aquest efecte és petit en les dues mesures analitzades, tant si les persones es troben afectades directament per la mesura com si no ho estan.

• La capacitat que creuen que tenen les persones per canviar el seu comportament té un efecte positiu, però només en el nivell de suport que manifesten a la mesura sobre els automòbils.

Com podíem esperar, les persones que se senten més capaces de canviar els seus hàbits –amb la finalitat de complir amb les exigències derivades d’una mesura política concreta– acrediten un grau més alt de suport a la mesura, si bé, en aquest cas, només a la prohibició dels automòbils que emetin CO2 el 2029. Aquest efecte no es detecta en relació amb la mesura sobre l’aigua.

Una explicació possible d’aquesta divergència podria ser que la mesura sobre l’aigua té per objectiu ajustar un comportament (en aquest cas, el patró de consum d’aigua dels espanyols) a una situació futura (l’escassetat de recursos hídrics a causa del canvi climàtic). Aquestes polítiques d’ajust o adaptació són vistes, generalment, com una responsabilitat de les administracions públiques, les quals haurien d’adaptar les infraestructures del país a la nova situació, un procés en què els ciutadans s’involucrarien només d’una manera passiva. El resultat d’aquesta visió és que es minimitza el paper que té l’eficàcia personal en l’opinió de la gent a l’hora de decidir si dona suport o no a la iniciativa.

• El nivell de resistència dels individus a fer canvis en la seva vida és un factor que també afecta el seu suport a la mesura sobre els automòbils.

En canvi, la resistència de la gent a qualsevol mena de canvis no té cap efecte en el grau de suport que manifesten a la mesura sobre l’aigua. Aquest resultat es podria explicar pel fet que les polítiques d’adaptació, com hem vist a l’apartat anterior, s’associen en general amb esforços baixos a escala individual. A més a més, la mesura analitzada en aquest cas es basa en l’ús d’incentius; així, un «premi» (el descompte en la factura de l’aigua) compensa l’esforç individual que representa reduir-ne el consum.

Pel que fa a la mesura sobre els automòbils, les persones que més es resisteixen a qualsevol mena de canvis són lleugerament més proclius a donar-hi suport. Aquest resultat sorprenent es podria explicar perquè la gent percep una certa compensació entre l’exigència actual d’un canvi petit (renunciar al cotxe contaminant), enfront de l’exigència futura de canvis de més magnitud, derivats dels impactes severs del canvi climàtic a Espanya.

• La llunyania amb què els ciutadans perceben els efectes del canvi climàtic té efectes variats en el grau de suport a les mesures.

Contràriament al que podíem esperar, la llunyania amb què les persones perceben els efectes del canvi climàtic no té un efecte directe en el grau de suport a la mesura sobre els vehicles, i només un efecte lleugerament negatiu en la mesura sobre el consum d’aigua (és a dir, les persones que no creuen en els efectes perniciosos del canvi climàtic o que, tot i acceptar-los, pensen que no els afectaran personalment, donen un suport una mica més baix a la mesura de l’aigua).

D’altra banda, la llunyania amb què les persones perceben els efectes negatius del canvi climàtic afecta dos factors més: l’eficàcia percebuda de les mesures i el grau de responsabilitat percebuda d’actuar contra el canvi climàtic. Així, com més llunyans es veuen els efectes del canvi climàtic, més baixa és l’eficàcia percebuda de les mesures i més baix també el sentiment de responsabilitat individual.

En definitiva, encara que l’efecte directe de la llunyania amb què es perceben els efectes negatius del canvi climàtic sigui nul o baix, hi ha dos efectes indirectes que intervenen en l’equació: l’eficàcia percebuda de la mesura i la responsabilitat personal davant el canvi climàtic. D’aquesta manera, l’efecte causal global d’aquest factor en el grau de suport a les mesures és considerable i la seva importància no pot ser rebutjada.

La segona part d’aquest estudi analitza fins a quin punt les persones estarien disposades a donar suport a una política en virtut de la qual es gravés l’emissió de CO2.

Per a això es va plantejar als enquestats un escenari hipotètic en què es convocava un referèndum per sotmetre al judici dels ciutadans la implementació d’un impost vinculat a l’emissió del gas.

A aquest efecte, es va fer un experiment per comprovar fins a quin punt la redacció de la pregunta condicionava la resposta (per exemple, en un cas s’usava el terme impost i, en l’altre, el terme preu). També es va posar a prova si el fet que els diners recaptats amb aquest impost es destinessin a usos diversos tenia, en cada cas, un efecte igualment divers sobre la percepció del caràcter just de la taxa, de la seva efectivitat i sobre el nivell de suport a la mesura per part de la persona enquestada.

Així, es van plantejar quatre escenaris, un en el que no s’informava sobre l’ús dels fons recaptats amb la mesura, un altre que plantejava que els fons recaptats amb la mesura es destinarien a engegar i mantenir programes de conservació mediambiental, un altre en què, a més de les anteriors mesures, es distribuirien subvencions públiques per ajudar les famílies amb menys recursos a afrontar aquesta despesa, i, finalment, un en què els fons es farien servir per reduir altres impostos.

Els resultats obtinguts assenyalen que els espanyols donarien més suport a un eventual impost sobre les emissions de CO2 amb dues condicions: que la mesura tingués un caràcter social, és a dir, que afectés de manera diferent als ciutadans segons el seu nivell socioeconòmic, i que es combinés amb la possibilitat de reduir altres impostos de caràcter general. En canvi, el fet que els fons servissin per implementar polítiques mediambientals no va tenir efecte en cap sentit, dada que va en contra de resultats d’estudis similars realitzats a altres països.

Així mateix, l’estudi no va obtenir evidència que el fet d’anomenar «preu» o «impost» al gravamen proposat tingués cap efecte distintiu en el nivell de suport de la ciutadania a la mesura.

En resum, aquest estudi indica que, mentre la paraula utilitzada per denominar el gravamen al CO2 no té impacte en l'opinió favorable o desfavorable dels ciutadans, definir la destinació dels fons recaptats si que té un impacte positiu, i més en concret si els fons recaptats es fan servir per reduir altres impostos.

Els resultats mostren que el factor més important per explicar el suport a les polítiques estudiades és el fet que els ciutadans percebin que són eficaces. Es poden considerar com a secundaris els altres factors, és a dir, la percepció sobre la responsabilitat pròpia a l’hora d’actuar contra el canvi climàtic, la percepció sobre la capacitat de canviar el propi comportament, la resistència a qualsevol mena de canvi i la llunyania amb què les persones perceben el canvi climàtic. L’efecte que puguin tenir, en tot cas, varia segons la política estudiada.

Així mateix, els resultats obtinguts a la segona part de la recerca, relativa a la introducció d’un impost sobre les emissions de CO2, suggereixen que l’ús donat als fons recaptats mitjançant aquest gravamen és un factor important en el suport ciutadà, de manera que l’hem de tenir en compte en qualsevol debat que posi sobre la taula aquesta mena de mesura.

Així doncs, les persones que estan al capdavant del disseny i l’execució de les polítiques públiques, abans que res, s’haurien de centrar a comunicar amb èxit l’eficàcia esperada de les mesures proposades. I com que les persones tenen raons diverses per donar suport a una mesura –raons que depenen, a més a més, de si es veuen afectades o no per aquesta mesura–, els administradors públics haurien de definir el seu públic objectiu amb precisió i dissenyar estratègies per activar el suport de tothom, tant dels individus directament afectats com dels no afectats.

Finalment, per tal d’invertir millor els recursos disponibles i maximitzar el suport del públic, els administradors públics haurien d’adaptar l’estratègia a les característiques específiques de cada mesura que calgui implementar.

El País (2019): «El 59% de los españoles pide medidas “muy urgentes” contra el calentamiento», El País, 8 de diciembre de 2019.

IPPC (2018): Global warming of 1.5°C. An IPCC Special Report on the impacts of global warming of 1.5°C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty ​​​.

MORENO RODRÍGUEZ, J.M. (coord.) (2005): Evaluación preliminar de los impactos en España por efecto del cambio climático (Madrid: Ministerio de Medio Ambiente).

NASA (2019): Climate change: how do we know?