
Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)
Aquest article explora la necessitat d’integrar les anàlisis amb perspectiva de gènere i sexe en el procés de finançament, contingut i execució dels projectes de recerca i innovació. Tot i que cada vegada és més habitual que determinades disciplines —com ara la recerca biomèdica— incorporin la dimensió de sexe i gènere en els seus projectes, en general aquesta qüestió continua sense rebre el reconeixement que es mereix, no és una pràctica generalitzada i no està ben integrada en els processos d’investigació. Les bones pràctiques i les bones polítiques, però, són crucials per garantir que els resultats de la recerca siguin igualment vàlids per a tots els gèneres i sexes, per millorar la vida dels ciutadans en molts aspectes i a tot arreu, i per contribuir a assegurar que la recerca i la innovació estan en sintonia amb les responsabilitats de les universitats davant la societat.
Aquest text es basa en la feina duta a terme per la Lliga d’Universitats Europees de Recerca, concretada en un document normatiu que recull vint recomanacions per als diversos actors, incloent-hi les universitats, les entitats que financen la recerca, les administracions i les revistes acadèmiques.
1. L’anàlisi de gènere i sexe en la recerca
¿Quins són els símptomes més comuns d’un atac de cor? La resposta més habitual seria dolor al pit i en un braç o tots dos. Però això seria correcte només a mitges, si qui té l’infart és un home, ja que les dones tendeixen a presentar uns altres símptomes, com ara nàusees, debilitat general i sudoració. Els homes i el personal mèdic que els atenen solen atribuir el dolor toràcic a una cardiopatia; les dones i els metges que en tenen cura, en canvi, no solen relacionar aquests símptomes amb una malaltia cardíaca. Per tant, el temps transcorregut des de l’ingrés hospitalari fins al diagnòstic d’infart i el tractament consegüent és significativament més gran en les dones que no pas en els homes (Dey et al., 2009).
Les malalties del cor, com ara la cardiopatia isquèmica, l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca, sovint no presenten les mateixes característiques en els homes i les dones, la qual cosa està relacionada tant amb el sexe com amb el gènere. Mentre que el sexe és un concepte biològic, el gènere és de naturalesa sociològica. Les malalties coronàries tenen a veure, d’una banda, amb la fisiologia, els cromosomes i les hormones, i, de l’altra, amb l’estil de vida i comportaments saludables. Fins no fa gaire, la recerca de les malalties cardíaques s'ha centrat majoritàriament en els homes, de manera que els aspectes més típicament femenins d’aquesta patologia no eren gaire coneguts ni identificables. El risc d’un diagnòstic i un tractament inadequats, doncs, era més elevat en les dones, com també ho era la mortalitat.
Afortunadament, les coses han anat canviant. La conclusió de tot plegat és que si la recerca dóna per fet que no hi ha cap diferència significativa entre els sexes/gèneres, això pot causar víctimes, fins i tot mortals. Per això és tan important assegurar-se que els resultats dels projectes de recerca siguin igualment vàlids per a tots els gèneres i sexes; no tan sols perquè és el correcte o perquè salva vides, sinó també perquè estalvia diners, millora la qualitat de la recerca, es tradueix en millors productes i serveis i, en última instància, beneficia totes les persones i el conjunt de la societat.
Encara que no es tracti d’una qüestió de vida o mort, és essencial que, quan calgui, les anàlisis de gènere i sexe s’integrin adequadament en el procés de recerca. En la recerca sanitària s’han identificat moltes malalties, com ara el càncer i l’osteoporosi, que tenen més incidència en les dones que no pas en els homes. Cada vegada hi ha més consciència que les dones i els homes poden manifestar i experimentar les malalties de manera diferent, com també respondre diferentment als tractaments, als aparells i a la metabolització dels fàrmacs.
Algunes diferències entre homes i dones es poden donar ja durant l’embaràs i el part. Les nenes, per exemple, tenen més probabilitats de contraure el VIH en néixer, mentre que els nens tenen més probabilitats d’infectar-se’n durant l’alletament. Les diferències entre sexes es poden observar a un nivell molt bàsic, fins i tot a les cèl·lules, les línies cel·lulars i les pràctiques reguladores cel·lulars.
És sorprenent, però, que s’hagin consagrat tan pocs esforços a investigar i difondre amb rigor les diferències subjacents entre sexes i gèneres. Durant molt de temps, la recerca mèdica no s’ha centrat sistemàticament en les diferències entre homes i dones respecte a la prevalença de malalties, l’evolució, els resultats clínics i les respostes als tractaments. Sovint es donava per fet —i en alguns casos encara és així— que els homes es poden utilitzar com el grup de control per a tota la població. Per aquest motiu, les dones (i aquells que no encaixen en l’estructura binària home-dona) continuen estant infrarepresentades en els assaigs clínics i solen estar subjectes a pràctiques mèdiques basades en dades obtingudes a partir de mostres majoritàriament masculines.
Així mateix, en els estudis de laboratori i en la recerca preclínica amb finalitats humanes, els animals mascles s’usen amb molta més assiduïtat que no pas les femelles. Podem observar-ho, per exemple, en la recerca sobre el dolor: el 79% dels estudis amb animals publicats a la revista Pain entre el 2001 i el 2011 s’havien fet només amb mascles; tan sols el 8% només amb femelles i un escarransit 4% avaluava específicament les diferències entre sexes (el percentatge restant no especificava el sexe dels animals) (Buitendijk et al., 2011).
Així i tot, ocasionalment són els homes els qui es troben infrarepresentats en algunes recerques. Per exemple, com que els trastorns alimentaris com ara l’anorèxia són percebuts com a malalties femenines, les recerques que es fan no diagnostiquen ni tracten adequadament els homes joves, tot i que constitueixen entorn d’una quarta part del total dels casos (Räisänen i Hunt, 2015).
2. Rellevància en múltiples disciplines i en totes les fases de la recerca
Encara que un enfocament amb perspectiva de gènere/sexe pugui semblar més pertinent per a la recerca biomèdica, va molt més enllà d’aquesta disciplina. Tots els investigadors s’haurien de preguntar, independentment de la seva especialitat, si en les seves recerques pot haver-hi diferències de sexe i gènere que calgui tenir en compte, com ara en el transport urbà, la traducció automàtica, l’ocupació, el desenvolupament sostenible, el canvi climàtic, la criminologia, etc.
Per exemple, hi ha diferències relacionades amb el gènere en l’ús dels mitjans de transport públics i privats, la freqüència dels trajectes i la distància recorreguda, com també en les pautes relacionades amb les tasques de cura, tant en general com dels fills en particular. L’absència d’una anàlisi de gènere en la recerca sobre el transport implica que no s’ha parat prou atenció a aquesta qüestió, amb repercussions sobre les oportunitats laborals, la independència econòmica i el benestar (Sánchez de Madariaga, 2013). Si els projectes tenen en compte la dimensió de gènere/sexe, es poden formular polítiques urbanístiques i de transport més innovadores, la qual cosa contribueix a millorar la vida de les persones i a resoldre importants reptes socials. En algunes ciutats sueques, per exemple, s’han canviat les prioritats de retirada de neu gràcies a la recerca amb perspectiva de gènere/sexe, de manera que més gent pot arribar a la feina i a l’escola amb més rapidesa i amb menys risc d’accidents.
La recerca sensible al gènere/sexe, doncs, té un important valor afegit, ja que contribueix a donar resposta als reptes socials que tots hem d’afrontar. Tant si es tracta de millorar el transport com d’adaptar-se al canvi climàtic, trobar solucions per a l’envelliment de la població o afrontar els reptes energètics, aquests estudis tenen un paper crucial a l’hora de millorar la vida de les persones a tot el món i, en última instància, d’assegurar que la recerca i la innovació estiguin en sintonia amb les responsabilitats de les universitats davant la societat.
Un altre exemple: una anàlisi de gènere en relació amb el canvi climàtic i la mitigació de les seves conseqüències significa comparar els comportaments i les actituds dels homes i les dones. A més a més, els investigadors també s’han de preguntar quines dones i quins homes en particular, i comparar grups de dones i d’homes sobre la base de factors socials com ara els ingressos, el nivell educatiu i la situació geogràfica, que també pronostiquen l’empremta climàtica. En considerar les dones com un grup indiferenciat i contrastar-lo amb un grup indiferenciat d’homes, no es tenen en compte factors importants que influeixen en comportaments de gènere. Si, en canvi, estudiem no tan sols les diferències de gènere/sexe, sinó que també parem atenció a altres factors socials, detectem estereotips que indueixen a error i correlacions estadístiques falses. Per a més informació sobre la interacció entre el gènere i el canvi climàtic, consulteu la web del Projecte d’Innovacions amb Perspectiva de Gènere (http://genderedinnovations.stanford.edu), que recull nombrosos estudis i referències sobre el gènere i el sexe en la recerca.
És fonamental que en la recerca orientada a resoldre reptes globals com ara el canvi climàtic, la fam, la seguretat i la immigració, hi participin especialistes dels àmbits de les ciències socials i les humanitats (CSH), ja que aporten importants coneixements culturals, econòmics, històrics, jurídics, psicològics, sociològics i d’altres tipus a uns desafiaments que no només plantegen qüestions científiques, tecnològiques, d’enginyeria o biomèdiques. D’altra banda, moltes disciplines de les CSH solen incorporar l’anàlisi de sexe i gènere en els projectes de recerca i compten amb l’experiència metodològica necessària. Un enfocament multidisciplinari resulta extremadament valuós a l’hora de resoldre reptes socials, de manera que cal considerar la incorporació de l’experiència i els punts de vista de les CSH en totes les fases del procés d’investigació des d’un bon començament, ja que contribueix a identificar les preguntes i els mètodes de recerca adients.
De la mateixa manera que en les fases inicials de la recerca sobre reptes socials cal tenir en compte qüestions relacionades amb les CSH, també és essencial que les anàlisis de gènere i sexe es plantegin des del primer moment. Un enfocament d’investigació amb aquesta perspectiva ha d’abordar possibles diferències de sexe i gènere en cada fase del cicle de recerca: al començament, quan els governs, les fonts de finançament, les universitats i altres actors prenen decisions relatives a les prioritats de despesa en matèria de recerca; més endavant, quan els investigadors decideixen l’enfocament del projecte, la metodologia, l’obtenció i l’anàlisi de les dades, i, finalment, quan es difonen els resultats de la recerca en revistes acadèmiques i altres mitjans, de manera que puguin ser utilitzats per les empreses, les administracions i el públic en general.
Cal remarcar que no és imprescindible que tots els temes de recerca incorporin una dimensió de gènere/sexe. Si els investigadors argumenten que aquest no és un factor pertinent en la seva recerca, han d’especificar-ho en la proposta de finançament corresponent. Igualment, si en el transcurs de la investigació no es detecten interaccions amb el gènere o el sexe, també convé que especifiquin que la qüestió es va plantejar, però que no s'han observat efectes a aquest respecte.
3. ¿Què hem de fer?
Encara que la recerca amb una dimensió de gènere/sexe és cada vegada més coneguda i practicada en determinats àmbits d’investigació, en altres àrees continua sent relativament desconeguda o bé no s’integra prou bé en els projectes. La sensibilització augmenta, però els investigadors, les universitats, els organismes de finançament i altres parts interessades poden fer encara molt més.
La Lliga d’Universitats Europees de Recerca ha examinat aquesta qüestió en un assaig recent que inclou diversos exemples que il·lustren l’abast i la profunditat de les recerques universitàries amb un enfocament de gènere/sexe (Buitendijk i Maes, 2015). Així mateix, indica de quina manera les universitats estan desenvolupant polítiques i pràctiques amb vista a fomentar i donar suport a aquest enfocament, com ara documents de referència per als investigadors i tallers per augmentar la sensibilització, a més de formació, conferències i cursos.
L’assaig formula vint recomanacions per als diversos actors i emfatitza la importància d’oferir suport, promoció i recursos per a un enfocament sensible al gènere/sexe. Les universitats, per exemple, haurien d’incloure aquesta qüestió a la seva agenda, i abordar-la amb interlocutors propis i altres que no formen part de l’àmbit universitari. Els investigadors n’han d’estar informats, de manera que puguin avaluar si és rellevant per a la seva recerca i actuar en conseqüència. Una de les recomanacions per als governs és que incorporin la dimensió de gènere/sexe en les polítiques i programes d’investigació. Les entitats finançadores poden establir incentius financers o donar suport als investigadors perquè facin el mateix. El programa de finançament de la Unió Europea Horitzó 2020 es pot utilitzar com un model amb visió de futur. Les publicacions acadèmiques haurien d’establir normes que incloguessin la informació necessària, amb directrius clares per als autors.
Les universitats, les administracions, els finançadors i les revistes han començat a abordar aquesta qüestió, però encara queda molt de camí per fer. Calen esforços concertats i sistemàtics per augmentar la sensibilització dels membres de totes les comunitats de recerca involucrades i facilitar-los formació. D’altra banda, cal establir vincles en tots els àmbits i integrar-se amb altres iniciatives que fomentin la igualtat entre gèneres, i incloure aquesta qüestió en les estratègies i polítiques de tots els actors implicats.
4. ¿Què podem aprendre de l’àmbit europeu?
La Comissió Europea, en el marc de la política de l’Espai Europeu de Recerca i del programa de finançament Horitzó 2020, ha subratllat la importància d’integrar una anàlisi amb perspectiva de gènere/sexe en els continguts dels projectes de recerca i innovació. A més a més de fomentar la igualtat de gènere en els mateixos equips de recerca d’Horitzó 2020 i de garantir-la en la presa de decisions, la incorporació d’aquest enfocament als continguts d’investigació ha de permetre millorar la qualitat científica i la rellevància social dels coneixements produïts, de la tecnologia i de la innovació.
Les directrius facilitades als sol·licitants de projectes de la Unió Europea especifiquen que un tema es considera rellevant per a les qüestions de gènere quan el tema mateix o els resultats corresponents afecten individus o grups de persones. En aquests casos, les qüestions de gènere s'han d'integrar en les diverses etapes del projecte i, quan sigui pertinent, s'hi poden incloure estudis específics.
La Comissió Europea ha identificat nombrosos subcamps en els quals les dades indiquen que una anàlisi de gènere pot ser beneficiosa per a la recerca, des de la informàtica i l’arquitectura fins a la nanotecnologia, passant per l’oceanografia, les geociències, la química orgànica, l’aeronàutica, la medicina espacial, la biodiversitat, l’ecologia i la biofísica, entre altres. Aquests temes apareixen destacats perquè els sol·licitants els puguin trobar amb facilitat. D’altra banda, això no impedeix que es proposin altres temes no esmentats a la llista però que incloguin una dimensió de gènere, si els sol·licitants creuen que és rellevant (CE, 2014). A més de demanar als sol·licitants que descriguin com tenen en compte l'anàlisi de gènere o sexe, les propostes presentades a l’Horitzó 2020 són examinades per avaluadors que comproven si els continguts incorporen correctament aquesta anàlisi. Finalment, la formació sobre el gènere es pot incloure en els costos subvencionables d’una acció.
L’enfocament adoptat per la Unió Europea en aquesta matèria és un model que ha d’inspirar altres iniciatives semblants d’àmbit nacional i local, per la qual cosa cal que es mantingui i es reforci.
5. Conclusions
Quan parlem de les qüestions de gènere en la recerca acadèmica, tenim a centrar l’atenció en les xifres i les organitzacions. Les xifres signifiquen augmentar el nombre de dones que segueixen carreres d’investigació i que arriben a ocupar càrrecs de responsabilitat en aquest àmbit; pel que fa a les organitzacions, les universitats i altres institucions d’investigació han de tirar endavant canvis estructurals a l’hora de contractar el seu personal, donar-li suport, mantenir-lo i promocionar-lo. Aquest no ha estat l'objectiu de l'article, sinó argumentar que, més enllà de les xifres i les organitzacions, a l’hora d’abordar el gènere en la recerca hi ha una tercera tasca a fer relacionada amb els coneixements (Schiebinger i Schraudner, 2011).
«Posar a punt els coneixements» vol dir assegurar que la recerca es duu a terme, sempre que sigui oportú i necessari, tenint en compte tots dos sexes i les variants de gènere. L’adopció d’un enfocament d’investigació sensible al gènere/sexe permet de millorar la vida de les persones, estalviar diners, obtenir productes i serveis igualitaris i de millor qualitat, contribuir a abordar els reptes socials i, en última instància, millorar el conjunt de la societat. Si la recerca actual no té prou en compte la meitat de la població, no serà possible aconseguir una veritable innovació i respostes sòlides als problemes globals. Si, com va dir Mao Zedong, les dones sostenen la meitat del cel, no hi ha dubte que també «es mereixen la meitat de la recerca», com diu Simone Buitendijk, coautora de l’assaig de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca.
Dra. Katrien Maes, directora general de Polítiques
Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)
6. Referències
Buitendijk, S., D. Corda, A. Flodström, A. Holdcroft et al. (2011): «Women in science and medicine», carta a The Lancet, 377(9768).
Buitendijk, S., i K. Maes (2015): Gendered research and innovation: integrating sex and gender analysis into the research process, Lovaina: League of European Research Universities.
Dey, S., M. Flather, G. Devlin, D. Brieger et al. (2009): «Sex-related differences in the presentation, treatment, and outcomes among patients with acute coronary syndromes: the global registry of acute coronary events», Heart, 95(1).
European Commission (2014): Vademecum on gender equality in Horizon 2020, Brussel·les: European Commission.
Räisänen, U., i K. Hunt (2015): «The role of gendered constructions of eating disorders in delated help-seeking in men: a qualitative interview study», BMJ Open, 4(4).
Sánchez de Madariaga, I. (2013): «Mobility of care. Introducing new concepts in urban transportation», dins I. Sánchez de Madariaga i M. Roberts (eds.): Fair shared cities: the impact of gender planning in Europe, Aldershot: Ashgate.
Schiebinger, L., i M. Schraudner (2011): «Interdisciplinary approaches to achieving gendered innovations in science, medicine, and engineering», Interdisciplinary Science Reviews, 36(2).
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia
Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.
Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?
Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.
Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?
Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.
L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení
A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.
Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe
Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.