Bones pràctiques

Aprendre junts, créixer en família

Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva

Nuria Fuentes-Peláez i Ainoa Mateos, coordinadores, Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona;

Problemàtica

La qualitat de vida i l’adaptació personal i social dels infants depèn, en bona mesura, de la qualitat de les relacions establertes dins la família

Segons la recomanació Rec (2006)19 de la Unió Europea, la parentalitat positiva actua d’acord amb els drets de la infància, ja que es basa en la preocupació dels pares pel benestar i el desenvolupament saludable dels fills. Així mateix, la recomanació reconeix la necessitat de programes de suport a l’exercici de la parentalitat positiva.

En aquest context, l’any 2011 es va posar en marxa el programa psicoeducatiu «Aprendre junts, créixer en família», dins el programa marc de CaixaProinfància de ”la Caixa”. L’objectiu és desenvolupar la convivència familiar i fomentar les relacions positives entre pares i fills (de 6 a 12 anys).

1. Plantejament

La tasca educadora s’ha de desenvolupar des de la perspectiva de la parentalitat positiva: aquest és el principi que inspira el programa

El programa consta de 8 mòduls que es desenvolupen en 16 sessions. Cada sessió té una durada de dues hores. Es planteja com una experiència didàctica amb tres tipus de sessions diferenciades: les adreçades només als pares, les que es fan amb els fills i les que apleguen tota la família.

Els objectius són aquests:

  1. Promoure els vincles afectius
  2. Fomentar les relacions educatives dins la família
  3. Desenvolupar habilitats de comunicació i organització familiar
  4. Afavorir la relació amb l’escola
  5. Promoure el lleure compartit
  6. Proporcionar recursos per gestionar positivament les situacions de conflicte

2. Resultats

Les sis avaluacions fetes permeten confirmar que el programa ha estat molt efectiu a l’hora de promoure canvis positius en tota la família

La participació en el programa ha passat de 1.270 beneficiaris el curs 2011/2012 a 3.648 el 2016/2017 (tant de la xarxa CaixaProinfància com d’altres entitats col·laboradores i els centres de la Conselleria d’Educació del Govern de Canàries).

En particular, les avaluacions de l’edició 2016/2017 constaten l’impacte positiu del programa en les relacions familiars. Les sessions han permès de treballar diversos aspectes, amb un èmfasi especial en la millora de les competències parentals i en el clima familiar.

Com a exemple dels canvis positius, recorda un dinamitzador: «Una nena va dur a classe un retall d’un superheroi on havia escrit “és la meva mama”. Aquesta nena havia fet el taller amb nosaltres. Una nena que no deia mai “t’estimo” a la seva mare i que  després del taller li digui “ets la meva heroïna” mostra una evolució molt positiva» (grup de discussió, València 2017).

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.