Bones pràctiques
Aprendre junts, créixer en família
Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva
Problemàtica
Segons la recomanació Rec (2006)19 de la Unió Europea, la parentalitat positiva actua d’acord amb els drets de la infància, ja que es basa en la preocupació dels pares pel benestar i el desenvolupament saludable dels fills. Així mateix, la recomanació reconeix la necessitat de programes de suport a l’exercici de la parentalitat positiva.
En aquest context, l’any 2011 es va posar en marxa el programa psicoeducatiu «Aprendre junts, créixer en família», dins el programa marc de CaixaProinfància de ”la Caixa”. L’objectiu és desenvolupar la convivència familiar i fomentar les relacions positives entre pares i fills (de 6 a 12 anys).
1. Plantejament
El programa consta de 8 mòduls que es desenvolupen en 16 sessions. Cada sessió té una durada de dues hores. Es planteja com una experiència didàctica amb tres tipus de sessions diferenciades: les adreçades només als pares, les que es fan amb els fills i les que apleguen tota la família.
Els objectius són aquests:
- Promoure els vincles afectius
- Fomentar les relacions educatives dins la família
- Desenvolupar habilitats de comunicació i organització familiar
- Afavorir la relació amb l’escola
- Promoure el lleure compartit
- Proporcionar recursos per gestionar positivament les situacions de conflicte
2. Resultats
La participació en el programa ha passat de 1.270 beneficiaris el curs 2011/2012 a 3.648 el 2016/2017 (tant de la xarxa CaixaProinfància com d’altres entitats col·laboradores i els centres de la Conselleria d’Educació del Govern de Canàries).
En particular, les avaluacions de l’edició 2016/2017 constaten l’impacte positiu del programa en les relacions familiars. Les sessions han permès de treballar diversos aspectes, amb un èmfasi especial en la millora de les competències parentals i en el clima familiar.
Com a exemple dels canvis positius, recorda un dinamitzador: «Una nena va dur a classe un retall d’un superheroi on havia escrit “és la meva mama”. Aquesta nena havia fet el taller amb nosaltres. Una nena que no deia mai “t’estimo” a la seva mare i que després del taller li digui “ets la meva heroïna” mostra una evolució molt positiva» (grup de discussió, València 2017).
