Publicador de continguts

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

Iris Lopes-Rafegas, Gemma Castaño-Vinyals, Ximena Goldberg, Manolis Kogevinas i Elisa Sicuri, Institut de Salut Global de Barcelona; Rafael de Cid, Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2020

La pandèmia no només ha tingut efectes sobre l’excés de morbiditat i mortalitat entre la població espanyola; també ha afectat notòriament el benestar i els ingressos de les llars. L’estudi en què es basa aquest article, amb una mostra de 7.000 persones, va analitzar si les dificultats experimentades durant els anys de la pandèmia diferien respecte de quatre aspectes analitzats: edat, sexe, nivell educatiu i ingressos. Aquestes adversitats no han incidit de la mateixa manera en tots els sectors de la població, sinó que s’han manifestat de manera diferent segons les diferents variables abordades, tant demogràfiques com socioeconòmiques.
Punts clau
  • 1
       Les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més alts van informar de dificultats més importants derivades de les restriccions i el confinament decretats pel Govern, especialment de les adversitats sorgides de la incapacitat per socialitzar o de l’augment dels conflictes familiars. No obstant això, van percebre uns nivells més alts de suport social.
  • 2
       En general, del maig al desembre del 2021, el suport social percebut va ser significativament més baix per comparació amb els mesos de l’abril a l’agost del 2020. Això es pot deure a que, el maig del 2020, ja en la fase de desescalada, la població va esforçar-se per recuperar el contacte amb persones de l’entorn social.
  • 3
       La pandèmia va tenir un impacte econòmic més gran en les persones amb nivells educatius i d’ingressos més baixos. El 2021, els problemes econòmics es van aguditzar entre la població amb menys recursos, probablement com a resultat del deute acumulat i de situacions de desocupació sostingudes en el temps.
  • 4
       Les persones de 40 a 50 anys van manifestar una capacitat més baixa de recuperació després de les dificultats econòmiques experimentades el 2020. Un any després, aquest grup encara travessava dificultats econòmiques per comparació amb altres grups de més edat.
afectacionDLaPandemiaCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

Factors protecció i benestar davant suïcidi juvenil

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.