En incorporar-se al món laboral, les dones cada vegada tenen més presència als llocs directius i professionals, i han accedit en una gran proporció a llocs administratius, comercials i del sector de serveis. No obstant això, continuen sent una minoria en les ocupacions manuals; és a dir, en llocs de treball vinculats als sectors de la mineria, la indústria, la construcció o el manteniment d’instal·lacions. Com reflecteix el gràfic 1, a la Unió Europea gairebé dos de cada tres treballadors manuals són homes (el 64,6%).

A la presència més baixa de dones en feines manuals, hem d’afegir-hi el fet que quan accedeixen a ocupacions d’aquesta mena ho fan en llocs típicament femenins, com ara els relacionats amb el sector de la neteja o d’ajudants de cuina. Definim les ocupacions majoritàriament femenines o feminitzades masculines o masculinitzades com aquelles en què més del 66,6% dels treballadors són doneshomes (Jacobs, 1989). De la mateixa manera, definim les ocupacions majoritàriament masculines o masculinitzades com aquelles en què més del 66,6% dels treballadors són homes (Jacobs, 1989). La resta d’ocupacions, és a dir, aquelles en què hi ha entre un 33,3% i un 66,6% d’homes i dones, es consideren neutrals quant al gènere.

Aquesta segregació ocupacional per gènere és molt rellevant per a la igualtat salarial d’homes i dones, ja que, dins les ocupacions manuals, les que són tradicionalment masculinitzades tenen un nivell de qualificació una mica més alt i millors oportunitats de formació, i estan més ben remunerades que no pas les que ocupen les dones. Recordem que les ocupacions manuals poden ser qualificades i no qualificades. Les ocupacions manuals qualificades requereixen coneixements i experiència per dur a terme feines capacitades. Són, per exemple, fusters, encofradors, lampistes, soldadors, electricistes o sastres. Les ocupacions manuals no qualificades, en canvi, no requereixen coneixements previs i es basen en tasques senzilles i rutinàries. S’hi inclouen conductors, maquinistes, operadors, muntadors i altres ocupacions elementals com ara empleats domèstics, personal de neteja, ajudants de cuina i teixidors.

Per tant, entendre les dinàmiques de segregació per gènere en tots dos casos –tant en ocupacions manuals, d’una banda, com en ocupacions manuals masculinitzades, de l’altra– resulta crucial per comprendre altres desequilibris de gènere i classe en el mercat de treball.

Alguns autors han suggerit que la segregació per gènere a les ocupacions manuals té l’origen en el sistema educatiu (per exemple, Bergmann, 2011). Si això fos així, esperaríem trobar, als països amb una formació professional més estesa –que sol ser la via d’entrada a les professions manuals–, més dones en aquesta mena d’ocupacions. Com mostra el gràfic 2, però, no sembla que hi hagi una relació entre l’extensió de la formació professional en el sistema educatiu d’un país i el grau de segregació per gènere a les ocupacions manuals masculines.

És cert que en alguns països amb una alta proporció d’estudiants de formació professional, com és el cas de Grècia, hi ha també més dones en ocupacions manuals masculinitzades. L’associació entre tots dos aspectes, però, té una relació força erràtica en el conjunt de països. No hi ha, doncs, una relació entre l’oferta de formació professional en el sistema educatiu d’un país i la presència de dones a les ocupacions manuals masculines. Aquests resultats es mantenen en utilitzaranalitzar models estadístics més sofisticats en els quals l’anàlisi de 25 països entre el 2008 i el 2016 inclou variables com el pes relatiu de la formació professional, dimensions del sector de treballadors manuals a cada país i altres variables a nivell d’individu. A més a més, es té en compte simultàniament el pes de les feines manuals sobre el total de l’economia.

En definitiva, tot apunta al fet que la presència de dones en ocupacions manuals masculinitzades no augmenta als països on la formació professional està més estesa. Més aviat al contrari, la formació professional pot contribuir a reproduir i reforçar en el sistema educatiu la segregació en el mercat de treball, en la línia del que apunten autors com Reisel et al. (2016). N’és una prova el fet que una bona part de l’oferta de formació professional està fins i tot més segregada per gènere que no pas la formació universitària, com passa, per exemple, amb les especialitats de fabricació mecànica, electricitat o informàtica, d’una banda, i d’imatge personal, sanitat o confecció, de l’altra.

El factor que sí que influeix d’una manera crucial en l’ocupació i, en darrer terme, en el grau de segregació per gènere, és l’ocupació dels pares i les mares. La influència s’exerceix de dues maneres: en primer lloc, a través de l’herència de la classe social dels pares (que és equivalent en homes i dones) i, en segon lloc, com ja han avançat diversos estudis especialitzats, per mitjà de la diferent transmissió d’expectatives per gènere (vegeu, per exemple, England, 2010).

Pel que fa al primer canal, observem que els fills i filles de pares i mares amb feines manuals tenen més probabilitat d’acabar fent aquesta mena de feines (gràfic 3). Al contrari, si els pares tenien una ocupació d’estatus alt (directius, professionals) quan la persona té 14 anys, disminueix la probabilitat d’accedir a una ocupació manual. És a dir, hi ha molta reproducció de classe entre els treballadors manuals: si els pares són treballadors manuals quan els fills són adolescents, és molt més probable que els fills acabin tenint una ocupació d’aquesta mena, tant els homes com les dones.

En segon lloc, l’ocupació dels pares –i, especialment, la de les mares– és molt important a l’hora de predir l’ocupació de les filles. Podem veure-ho al gràfic 4, que mostra els efectes de l’ocupació de la mare en els fills i les filles. Quan ens centrem en les feines manuals masculinitzades, amb més prestigi i més ben remunerades, observem que els nois tenen una probabilitat d’accés a aquesta mena de feines molt alta i molt semblant, independentment de la situació laboral de la mare. La situació per a les noies és molt diferent perquè, en general, tenen una probabilitat més baixa d’accedir a aquestes ocupacions, però la probabilitat d’accedir a feines manuals masculinitzades augmenta considerablement quan la mare és professional o directiva. En aquest darrer cas, puja la probabilitat que una dona que té una ocupació manual pugui tenir-ne una de típicament masculina, generalment de més prestigi i amb un salari més alt.

És a dir, encara que les filles de mares que tenien feines prestigioses són menys propenses a treballar en ocupacions manuals que no pas les altres (per un efecte de reproducció de classe), un cop hi accedeixen, és més probable que trenquin amb els estereotips de gènere i ocupin llocs que tradicionalment eren ocupats per homes i que solen oferir millors condicions laborals.

Malgrat tots els progressos en la incorporació de la dona al món del treball, continuen concentrades en feines tradicionalment femenines. Aquesta segregació per gènere és més evident encara a les feines manuals. Aquesta recerca ha mostrat que la participació de les dones en ocupacions manuals no augmenta als països on la formació professional està més estesa, sinó que són els factors individuals relacionats amb la reproducció de classe en l’àmbit familiar els que determinen aquesta situació.

Pel que fa a l’educació, tot sembla indicar que a la majoria de països europeus no n’hi ha hagut prou amb la formació professional per integrar les dones en feines típicament masculines; en canvi, sí que ho ha aconseguit l’educació terciària amb disciplines com ara la medicina, el dret o l’arquitectura, en les quals actualment l’equilibri de gènere és més gran. Això és degut, almenys en part, a la reproducció de classe entre les famílies treballadores, que a més són més propenses a educar en rols tradicionals de gènere. Per això, mentre que les famílies de classe alta animen cada vegada més les seves filles a trencar amb els estereotips de gènere per treballar com a metgesses, advocades o arquitectes, entre les filles de famílies de classe treballadora es perpetuen en una mesura més gran els estereotips de gènere, per la qual cosa continuen concentrades en feines tradicionalment femenines, generalment menys remunerades, com ara les de perruqueria, neteja o atenció a les persones.

La segregació per gènere en el mercat de treball té l’origen en els estereotips que ja apareixen en la infància, com per exemple el fet que els nens vulguin ser mecànics de grans i les nenes, infermeres. Els pares amb més nivell educatiu i una millor posició socioeconòmica solen tenir visions més progressistes sobre els rols de gènere que no els de classe treballadora. Com que aquestes actituds es transmeten d’una generació a l’altra, això explica que a les famílies amb un estatus social més elevat els fills i les filles tinguin aspiracions ocupacionals que es basen menys en estereotips de gènere (Polavieja i Platt, 2014). Per tant, si les polítiques educatives i laborals es proposen reduir la segregació per gènere en l’ocupació, i d’una manera particular en les ocupacions manuals, han de tenir en compte aquest mecanisme tant des d’un punt de vista individual com estructural, sobretot durant la infància i l’adolescència.

BERGMANN, B.R. (2011): «Sex segregation in the blue-collar occupations: women’s choices or unremedied discrimination? Comment on England», Gender & Society, 25(1).

ENGLAND, P. (2010): «The gender revolution: uneven and stalled», Gender & Society, 24(2).

JACOBS, J.A. (1989): Revolving doors. Sex segregation and women’s careers, Stanford, California: Stanford University Press.

POLAVIEJA, J., i L. PLATT (2014): «Nurse or mechanic? The role of parental socialization and children’s personality in the formation of sex-typed occupational aspirations», Social Forces, 92(1).

REISEL, L., K. Hegna i C. Imdorf (2016): «Gender segregation in vocational education: introduction», en Gender segregation in vocational education, Bingley: Emerald Insight.

TORRE, M. (2019): «Women in blue: Structural and Individual Determinants of Sex Segregation in Blue-Collar Occupations», Gender & Society, Vol 33(3).