Continguts d'Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.

Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.

L’automatització i la intel·ligència artificial han ampliat la bretxa salarial a Espanya, cosa que reforça la urgència d’adaptar la formació i les polítiques laborals a la transformació digital.

Mudar-se a àrees més contaminades pot afavorir l’augment de pes en els infants. Aquest estudi destaca la importància d’actuar sobre els entorns i els hàbits comunitaris per prevenir-ho.

L’estudi confirma que l’atenció primària podria ser un àmbit clau per detectar la violència de gènere. No obstant això, moltes víctimes no van als serveis sanitaris després de patir un episodi de violència, cosa que dificulta la identificació de molts casos.

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.