Publicador de continguts

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat? El paper de les empreses a Espanya*

Olympia Bover, Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI); Nezih Guner y Carlos Sanz, CEMFI i Banco de España; Yuliya Kulikova, Okinawa Institute of Science and Technology (OIST) i International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA); Alessandro Ruggieri, CUNEF Universidad
Projecte seleccionat a la Social Research Call 2022 (LCF/PR/SR22/52570012)

Espanya presenta una de les taxes de fecunditat més baixes del món, al voltant d’1,2 fills per dona, molt per sota del nivell de reemplaçament. Aquesta situació ha agreujat la preocupació per l’envelliment de la població, l’escassetat futura de mà d’obra i la sostenibilitat a llarg termini de l’estat del benestar. Això ha fet que Espanya, com molts altres països europeus, hagi ampliat les polítiques de conciliació familiar i laboral adreçades a ajudar els progenitors en particular, les mares a compatibilitzar el treball i la vida familiar. Ara bé, tenint en compte les reaccions de les empreses, contribueixen aquestes polítiques a augmentar la fecunditat? En concret, de quina manera les institucions del mercat de treball en condicionen els efectes? Els autors d’aquest article han emprat dades administratives espanyoles per desenvolupar i estimar un model estructural del mercat laboral i mostrar que les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden augmentar la fecunditat en afavorir la compatibilitat entre treball i maternitat, però també poden desincentivar la contractació i la consegüent conversió de contractes temporals en indefinits, davant les expectatives per part de les empreses de costos laborals més alts en el futur.
Punts clau
  • 1
       A l’hora de comprendre i avaluar els efectes que les polítiques de conciliació tenen en la fecunditat i l’estabilitat laboral de les dones, gran part de la literatura se centra en les reaccions del personal. Aquest article, però, mostra que les decisions de les empreses relatives a la contractació, la conversió contractual i els acomiadaments són fonamentals i és cabdal tenir-les en compte.
  • 2
       Moltes polítiques familiars generen un important trade-off entre fecunditat i ingressos. Les polítiques que augmenten la fecunditat p. ex., permisos de maternitat més llargs, taxes de substitució més elevades, prestacions per fills a càrrec o una rotació laboral inferior tendeixen a reduir l’ocupació femenina i els ingressos acumulats al llarg de la vida.
  • 3
       Les polítiques que reforcen l’estabilitat laboral augmenten la fecunditat, però poden reduir la participació laboral: en generar menys llocs de treball, però més estables, incrementen la fecunditat entre les dones ocupades i entre aquelles amb pitjors perspectives laborals, que romanen fora del mercat laboral i opten per tenir més fills.
  • 4
       Les polítiques que incrementen la fluïdesa del mercat de treball augmenten els ingressos de les dones, però redueixen la fecunditat. En afavorir la contractació i l’estabilitat laboral, incrementen l’ocupació femenina i els ingressos al llarg de la vida, però fan que la maternitat sigui menys compatible amb una ocupació estable.
  • 5
       Els subsidis econòmics destinats a convertir els contractes temporals femenins en indefinits poden millorar simultàniament la fecunditat i els ingressos al llarg de la vida de les dones i, atès que compensen directament les reticències de les empreses associades amb els costos de la maternitat, són una política especialment eficaç.
Politicas+conciliacion+CAT.png

*Les opinions expressades en aquest article corresponen exclusivament als autors i no reflecteixen necessàriament les del Banc d’Espanya ni les de l’Eurosistema.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’impacte de les noves tecnologies en la desigualtat salarial a Espanya

L’automatització i la intel·ligència artificial han ampliat la bretxa salarial a Espanya, cosa que reforça la urgència d’adaptar la formació i les polítiques laborals a la transformació digital.

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Article

Temporalitat treballadors joves

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?

Article

El teletreball després de la pandèmia

La implicació dels homes en les tasques de la llar augmenta quan teletreballen?

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.