Com contribueix el desenvolupament culturalment sostenible al benestar social?
El benestar és molt més que simplement tenir prou menjar, assistència sanitària o accés a l’educació. És un concepte molt més ampli. També cal tenir en compte els sentiments individuals o personals. Per descomptat, si pensem en la jerarquia de necessitats, les persones que no tenen accés a aigua, assistència sanitària o aliments de bona qualitat no poden pensar gaire en altres coses, però quan això s’aconsegueix, de sobte el desenvolupament cultural passa a tenir molta importància. Com ens sentim depèn de les idees que tinguem sobre la llibertat, l’autoexpressió i la identitat. Això és important en tots els estrats de la societat quan ja s’han satisfet les necessitats bàsiques. Per mi, el benestar està connectat automàticament amb la cultura, ja que la manera en què algú de Sud-àfrica, i fins i tot diferents grups de Sud-àfrica defineixen el benestar pot ser totalment diferent de com el definiria algú d’Europa, dels Estats Units o Austràlia. El que és important, en cada cas, difereix moltíssim i per això també és important tenir en compte el context cultural.
Com poden contribuir les indústries culturals al desenvolupament sostenible?
Entendre les indústries culturals com un sector, com un concepte, és un fet força nou. Per descomptat, sempre hi han estat, però mai no s’han considerat com un sol sector connectat. Sempre ens hem referit a la indústria del cinema, l’arquitectura o la publicitat com a àmbits separats, i el problema és que encara estan molt dispersos en termes de polítiques. A Sud-àfrica, per exemple, el Departament de Comerç i Indústria s’encarrega de les subvencions per a la indústria cinematogràfica, mentre que el Departament d’Art i Cultura s’encarrega dels museus i les associacions professionals. Crec que concebre el sector com un tot coherent amb objectius i idees que, tot i no ser els mateixos, són semblants, és realment un gran pas en la direcció correcta perquè aquest sector desenvolupi tot el seu potencial i es reconegui la importància que té a la societat. Malgrat que a Sud-àfrica encara no disposem de dades, a molts països s’ha demostrat que les indústries culturals i creatives estan creixent més de pressa que la resta de l’economia. Són part d’aquest nou sector de serveis, i la creació i la innovació són motors de creixement econòmic molt importants. Crec que, en un futur, poden aportar moltíssim al creixement econòmic general.
Com contribueix l’economia, és a dir, el pensament dels economistes, a una millor comprensió de l’art i de la cultura?
Bé, estàs parlant amb una economista! Crec que per part dels artistes i els professionals mateixos hi ha molta resistència a la idea que l’economia pot tenir alguna cosa important o útil per dir sobre el procés creatiu de la cultura. Segurament això és degut a la percepció errònia que l’economia significa diners, així que, si ets economista, només t’importen coses com els diners, les finances o els preus de mercat, i tot el que es pot mesurar fàcilment. Però això no acaba de ser cert. L’economia està relacionada amb tot, tracta sobre les decisions que prenem en la nostra vida quotidiana, les decisions que han de prendre els governs, el benestar (com ja hem esmentat), el desenvolupament sostenible, els mitjans de vida, etc. Totes aquestes dimensions tenen cabuda en l’economia. L’economia pot tenir molt a dir al sector de l’art i la cultura, i en concret pot ajudar a expressar els tipus de valors que es produeixen en el sector de tal manera que els responsables de les polítiques i el finançament ho entenguin. Gran part de la meva feina se centra a utilitzar la teoria econòmica per parlar dels diferents tipus de valor associats a les indústries culturals i creatives, per després explicar als artistes que aquest marc els podria ser útil a l’hora d’adreçar-se als finançadors, al seu mateix entorn i als responsables de les polítiques del govern. En certa manera, penso que podem ser un pont entre els diferents grups de la societat per expressar i, en alguns casos, mesurar el valor cultural.
Quins temes podrien ser d’interès per als joves investigadors que comencin les carreres els anys vinents?
En economia de la cultura? Permet-me que respongui com si fos jo: crec que estaria molt interessada en aquesta idea de les indústries culturals i creatives com a motors, no tan sols de creixement, sinó també de desenvolupament. La gran esquerda no és tan marcada des del punt de vista del consumidor, què fan i compren els usuaris i altres qüestions, sinó des del costat de la producció. És a dir, com es fa? Com funcionen realment les indústries culturals i creatives? Hi ha moltíssims estudis de cas, dades concretes sobre la precarietat, persones amb un nivell educatiu alt que, per exemple en un dels sectors més estudiats, el del cinema, tenen feines de curta durada i passen d’un contracte a un altre. Però crec que hi ha moltes coses que encara no sabem sobre el que està succeint en altres sectors. Per exemple, com funciona el sector de l’artesania? Sembla que són petites empreses estables que perduren en el temps.