La responsabilitat de protegir altres persones és un dels motors més importants del comportament prosocial i cívic. El sentit de la responsabilitat, en el context actual de crisi per la covid-19, pot contribuir a prevenir i reparar algunes de les conseqüències negatives de la pandèmia. Les autoritats polítiques i sanitàries han insistit en la importància de la responsabilitat del conjunt de la ciutadania, sobretot pel que fa a respectar les normes sanitàries, mantenir el distanciament social o complir les restriccions de mobilitat. Paral·lelament, i com a manera alternativa de fer front a les conseqüències de la pandèmia, han emergit pràctiques autogestionades i espais organitzats de solidaritat comunitària.

En aquest context, resulta rellevant analitzar diverses perspectives del concepte de responsabilitat. Així, podem distingir, pel cap baix, dos tipus de responsabilitat: una de mena individual (la persona se sent responsable d’ella mateixa i de les persones pròximes) i una de mena col·lectiva (en què hom se sent responsable de la societat en general). En l’estudi que s’ha dut a terme, sobre el qual es basa aquest article, es va analitzar com es manifestaven aquestes dues formes de responsabilitat alhora, i es va explorar si, de manera diferencial, s’associaven als aspectes següents: 1) pràctiques preventives de salut pública, com ara la higiene i el distanciament social; 2) solidaritat i conducta prosocial cap a les altres persones de la comunitat; 3) suport a les polítiques restrictives, 4) suport a les polítiques de protecció social, orientades a esmorteir l’impacte econòmic i social de la crisi, i 5) suport a la cooperació internacional.

El sentit de la responsabilitat d’una persona depèn de si prioritza els seus interessos individuals (de la seva família i la gent pròxima) o els interessos col·lectius (tant de la comunitat local com global). Els resultats de l’estudi dut a terme indiquen que vuit de cada deu persones residents a Espanya se senten responsables d’evitar que elles mateixes o les persones estimades es contagiïn (el 82,2% hi està d’acord, una mica o del tot); menys de la meitat senten la responsabilitat de prevenir que es contagiïn altres ciutadans espanyols (el 46%) i menys de quatre de cada deu persones se senten responsables de protegir les altres persones del món (37,4%).

En el context d’una pandèmia causada per un virus altament contagiós, la difusió i el compliment de bones pràctiques en l’àmbit de la salut pública són claus per limitar-ne la transmissió. Dur mascareta, rentar-se les mans i mantenir una distància interpersonal de dos metres són les conductes preventives més aplicades (amb un seguiment del 95,2%, el 80,3% i el 77,8%, respectivament). La majoria de persones enquestades, a més a més, fan servir un desinfectant per rentar-se les mans (67,2%). Pel que fa al període de confinament, tres quartes parts de les persones enquestades afirmen que van sortir de casa només quan era necessari (75,7%) i la gran majoria va evitar visitar els familiars i els amics (77,8%).

Un percentatge més baix dels ciutadans participen activament a frenar l’expansió del virus o ofereixen ajuda a les persones que ho necessiten més. Segons les dades recollides, quatre de cada deu persones comparteixen informació sobre mesures preventives (el 40,7%), una mica més d’una tercera part de les persones enquestades ajuden els veïns a l’hora d’anar a comprar (36,2%) i només una minoria participa en xarxes organitzades per tenir cura dels altres a la comunitat (12,3%).

Molts països han imposat diverses mesures per combatre la propagació de la covid-19 que afecten les llibertats individuals i col·lectives. Entre aquestes mesures cal esmentar l’ús obligatori de la mascareta als espais públics, les restriccions de mobilitat, el tancament de centres educatius o de grups escolars, la suspensió de l’activitat socioeconòmica no essencial i la prohibició de reunions massives i esdeveniments públics, entre altres. Aquesta mena de mesures han estat un focus de debat, també en la societat espanyola.

Pel que fa a les mesures de política interior, la majoria de persones enquestades estan d’acord a mantenir l’obligació de dur mascareta, fins i tot als espais oberts (82,2%); quasi tres quartes parts donen suport a la limitació de la mobilitat dins el país (72,5%) i set de cada deu persones accepten el toc de queda nocturn (69,1%). No obstant això, quasi la meitat de les persones enquestades estan a favor de mantenir obertes totes les activitats comercials (48%).

Respecte a les mesures de política exterior, s’expressa majoritàriament la necessitat de posar en quarantena les persones que vinguin de països de risc (89,4%). A més, sis de cada deu persones estan d’acord a restringir l’entrada a Espanya de persones immigrants (60,3%), mentre que quatre de cada deu donen suport a la regularització de la situació administrativa de totes les persones immigrants que ja residien al país en el moment en què va irrompre la pandèmia (42,4%). En la mateixa línia, només el 20% de la societat dona suport a l’obertura de les fronteres al turisme internacional.

Molts països han introduït polítiques socials per pal·liar les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Les dades obtingudes suggereixen que la societat espanyola expressa una gran demanda d’aquest tipus de mesures. Així, s’observa un suport majoritari a la necessitat de proporcionar assistència social a les persones grans o dependents (92,1%) i a les persones sense llar (89,5%); també reben un ampli suport accions com ara oferir vals de menjar a la població més necessitada (87,4%). Es prioritzen, a més a més, els subsidis per cobrir jornades laborals reduïdes per la pandèmia (78,1%) o altres subsidis salarials, com també les ajudes per pagar el lloguer (77,9%). A banda d’aquestes accions de protecció social de caràcter més immediat, convé remarcar que els ciutadans estan d’acord amb altres mesures més estructurals, com són la renda bàsica universal (64,2%) o una tributació més alta per a les persones amb més ingressos (64,6%).

Entre les possibles mesures per frenar la pandèmia, la cooperació internacional té un gran suport per part dels ciutadans. Nou de cada deu persones estan d’acord a intercanviar informació i experiències amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i amb els altres països (89,6%), i també donen suport a la cooperació global per accelerar el desenvolupament de proves, tractaments i vacunes (90,5%). De manera no tan aclaparadora, però també majoritària, les persones enquestades es mostren d’acord amb el suport financer mutu entre països (85,6%) i amb la coordinació de les respostes polítiques entre els estats (80,1%).

La vacunació ha esdevingut un tema principal de debat social. En el moment en què es va dur a terme l’estudi, tres quartes parts de les persones enquestades estaven disposades a vacunar-se de seguida que fos possible (75,1%) i un percentatge més baix, tot i que significatiu, no ho estava (el 12,2%) o no tenia una opinió clara sobre aquesta qüestió (12,7%).

La societat espanyola, d’altra banda, mostra una actitud ambivalent sobre com gestionar l’administració de les vacunes a escala mundial. La majoria de persones enquestades tenen dubtes sobre si cal donar prioritat a la ciutadania europea (39,2%), mentre que els altres enquestats es divideixen entre oferir aquesta prioritat (30,8%) o no (30,1%).

En el context de l’actual pandèmia, percebre que la conducta de cadascú implica un risc per als altres pot motivar bones pràctiques de salut pública. Les anàlisis estadístiques de l’estudi dut a terme mostren que la responsabilitat individual (orientada a un mateix o a les persones estimades) s’associa a conductes individuals preventives (d’higiene i distanciament social), com també a un grau més elevat d’acord amb les polítiques de protecció social, de cooperació global i amb mesures restrictives de política interna i externa (com ara les limitacions a la mobilitat interna o el control fronterer). La responsabilitat col·lectiva (orientada tant a la societat espanyola com a la comunitat global) es relaciona amb la conducta prosocial de solidaritat comunitària. 

Del disseny de l’estudi dut a terme, sobre el qual es basa aquest article, no es poden inferir mecanismes de causa i efecte. Així i tot, els resultats suggereixen quines menes de responsabilitat guien les persones a l’hora d’afrontar la crisi de la covid-19. Els resultats apunten al fet que la responsabilitat individual es relacionaria amb una bona adhesió a les pràctiques de salut pública, mentre que la responsabilitat col·lectiva podria ajudar a transitar de les accions individuals a unes altres en què la solidaritat i la cura de la comunitat tinguin més pes en la resposta a la pandèmia.

Aquestes dues formes de responsabilitat podrien orientar els discursos dels polítics, periodistes i professionals de la salut, entre altres, per promoure pràctiques preventives i el suport a polítiques orientades a combatre la pandèmia de la covid-19 de la manera més integral possible.

El gener del 2021 es va fer un estudi basat en una mostra representativa de la població espanyola. Es va fer una enquesta a 2.004 persones entre 18 i 65 anys (52% de dones, 48% d’homes). Les dades es van recollir mitjançant un qüestionari en línia, que es pot consultar a la pàgina del projecte. És important remarcar que, encara que l’enquesta es va dur a terme el gener del 2021, les preguntes sobre el grau d’aplicació de certes conductes es referien a tot el període de la pandèmia.

BANKER, S., i J. PARK (2020): «Evaluating prosocial COVID-19 messaging frames: Evidence from a field study on Facebook», Judgment and Decision Making, 15(6), 1037-1043.

CEYLAN, M., i C. HAYRAN (2021): «Message framing effects on individuals’ social distancing and helping behavior during the COVID-19 pandemic», Frontiers in Psychology, 12:579164.

COROIU, A., C. MORAN, T. CAMPBELL i A.C. GELLER (2020): «Barriers and facilitators of adherence to social distancing recommendations during COVID-19 among a large international sample of adults», PLOS ONE, 15(10), e0239795.

HEFFNER, J., M.-L. VIVES i O. FELDMANHALL (2021): «Emotional responses to prosocial messages increase willingness to self-isolate during the COVID-19 pandemic», Personality and Individual Differences, 170, 110420.

OOSTERHOFF, B., i C.A. PALMER (2020): «Attitudes and psychological factors associated with news monitoring, social distancing, disinfecting, and hoarding behaviors among US adolescents during the coronavirus disease 2019 pandemic», JAMA Pediatrics, 174(12), 1184-1190.