En el context polaritzat en què vivim, les opinions i percepcions dels ciutadans sobre els mitjans de comunicació estan configurades per la seva pròpia ideologia i, a la vegada, els ciutadans identifiquen posicions polítiques en els diferents mitjans. El caràcter polític dels mitjans de comunicació redueix la credibilitat dels ciutadans en aquests mitjans o, si més no, en aquells que no concorden amb la seva ideologia. Alhora, les notícies falses i la desinformació són molt habituals.

Aquest escenari planteja una sèrie de preguntes clau als científics socials: tendeixen les persones a donar més credibilitat a unes notícies que a d’altres? Són propenses a donar credibilitat a notícies falses? Quins factors ens poden ajudar a comprendre quines són les notícies a les quals donen credibilitat? Aquest article explora aquestes preguntes mitjançant un experiment dut a terme a Espanya amb notícies basades en informació real i falsa, presentades a través de mitjans de comunicació reals i inventats.

El treball de camp es va realitzar entre el 9 i el 25 de maig del 2023, i l’empresa de recerca GESOP es va encarregar de supervisar-ne l’execució. Els mètodes emprats en aquest estudi van consistir en una enquesta experimental realitzada a 2.500 residents a Espanya d’entre 18 i 74 anys d’edat.

El qüestionari es va fer en línia, de manera autoadministrada, utilitzant un panell d’usuaris d’internet. Constava de cinc seccions: a) una sèrie de preguntes sobre consum i percepció dels mitjans de comunicació; b) una sèrie de preguntes sobre creences polítiques essencials; c) una versió de 10 preguntes del test de personalitat de l’International Personality Item Pool (IPIP) (anomenat TIPI); d) una sèrie de preguntes demogràfiques, i e) la part experimental. 

L’experiment va consistir a mostrar de manera consecutiva a cada participant sis notícies sobre els temes tractats: gènere, immigració, canvi climàtic, guerra d’Ucraïna, vacunes contra la covid-19 i violència sexual. Cada notícia variava aleatòriament la combinació dels elements següents: nom del mitjà de comunicació, to del titular (positiu, neutre o negatiu), gènere del periodista, nacionalitat (aparent) del periodista, la inclusió o absència d’una imatge i, en el cas d’incloure’n una, el seu to (positiu, neutre o negatiu).

Les notícies emprades en l’experiment es van presentar com a procedents de diferents mitjans de comunicació espanyols ‒CTXT, El Mundo, El País, Newtral, Okdiario, RTVE i Telecinco‒ i d’un mitjà de comunicació inventat: Noticias Hoy. A diferència dels mitjans reals, que comptaven amb partidaris i detractors entre els participants, el mitjà inventat tendia a obtenir més puntuacions mitjanes.

Les dades derivades de l’experiment assenyalen que el nivell de credibilitat dels individus en els mitjans de comunicació espanyols seleccionats i en l’inventat va ser rellevant a l’hora de confiar ‒o de no confiar‒ en les notícies presentades en l’article. En concret, la credibilitat expressada prèviament en un mitjà de comunicació va augmentar significativament la probabilitat que un participant confiés en la notícia presentada per aquest mitjà. Durant l’experiment, això va passar tant si la notícia en qüestió estava basada en informació real com en informació falsa.
 

Durant l’experiment, es van comparar tres versions de titulars. Per a cada notícia es van crear tres versions: una amb un titular positiu, una altra amb un titular neutre i una tercera amb un titular negatiu. Per exemple, per a la notícia sobre les vacunes contra la covid-19, es van presentar els tres titulars següents: a) «Estudis recents suggereixen que les vacunes contra la covid-19 poden comportar efectes adversos lleus» (positiu); b) «Estudis recents apunten a possibles efectes adversos de les vacunes contra la covid-19» (neutre), i c) «Estudis recents qüestionen les vacunes contra la covid-19 pels seus efectes adversos» (negatiu). Els articles amb titulars positius van rebre puntuacions mitjanes més elevades pel que fa a la percepció de veracitat i a la probabilitat que fossin compartits que aquells amb titulars neutres o negatius, amb independència que les notícies fossin reals o falses.

Les notícies emprades en l’experiment tractaven de temes diversos: el moviment antivacunes, el canvi climàtic, el gènere, la guerra a Ucraïna, la migració i els delictes sexuals. Solament les notícies sobre delictes sexuals eren reals. Els participants que van declarar tenir coneixements previs sobre una notícia (real o falsa) eren més propensos a compartir-la. No obstant això, els nivells més elevats de coneixements previs (autoavaluats) sobre un tema no van afectar la percepció de veracitat atribuïda a les notícies falses.

De mitjana, els enquestats van tendir a declarar que tenien uns coneixements moderats o alts sobre els diferents temes. Malgrat això, pel que fa a la percepció de veracitat, s’observa una gran concentració de valors en 0 (és a dir, els enquestats no van atorgar credibilitat a les narratives). Els valors de percepció de veracitat superiors a 0 i inferiors a 4 van ser poc freqüents en tots els nivells de coneixements autodeclarats. Un valor de 5 va ser força freqüent, la qual cosa es pot interpretar com un posicionament intermedi en els temes polèmics tractats. Els nivells de percepció de veracitat superiors a 7 van ser més freqüents quan els nivells de coneixements autodeclarats també eren iguals o superiors a 7. 

La conclusió immediata que se’n pot extreure és que els nivells de coneixements autodeclarats pels participants sobre un tema en concret no permetia predir de manera fiable la seva capacitat per detectar notícies falses. En canvi, els participants que van atorgar puntuacions altes de veracitat a aquestes notícies falses havien tendit a autodeclarar nivells de coneixements més alts que la resta dels enquestats. Aquesta troballa podria ser útil en l’elaboració de polítiques de prevenció i intervenció: és possible que els ciutadans tendeixin a considerar que tenen més coneixements dels que en realitat tenen, fet que augmenta la probabilitat que atorguin credibilitat a notícies falses. Per això, són crucials les polítiques d’alfabetització mediàtica i les estratègies de verificació factual. 
 

L’autoposicionament ideològic es va mesurar de dues maneres. D’una banda, els participants van avaluar l’orientació política en una escala que oscil·lava entre l’extrema esquerra i l’extrema dreta; també hi havia una opció «apolítica». De l’altra, havien d’indicar fins a quin punt estaven d’acord amb una sèrie d’afirmacions sobre les creences bàsiques. 

Aquestes afirmacions permeten situar els individus al llarg de dos eixos: un que representa el continu d’individualisme-col·lectivisme i un altre que representa el continu d’autoritarisme-liberalisme. Aquesta manera de mesurar la ideologia política ofereix una radiografia molt més precisa de les posicions polítiques que no pas la clàssica escala d’esquerra-dreta.

Pel que fa als resultats, les dues mesures apunten en la mateixa direcció. En concret, mostren que identificar-se amb la dreta o estar d’acord amb creences essencials conservadores, que tendeixen més cap a l’autoritarisme i l’individualisme, augmentava la probabilitat de confiar en les notícies i de compartir-les, amb independència que fossin reals o falses.

A l’eix de l’individualisme-col·lectivisme, les creences essencials sobre a) la inacceptabilitat de l’avortament i b) la idoneïtat dels progenitors homosexuals tendeixen a excloure’s mútuament; és a dir, els participants que estaven d’acord amb una creença tendien a rebutjar l’altra, cosa que s’indica mitjançant una correlació negativa (-0,36).

A l’eix de l’autoritarisme-liberalisme, les correlacions més altes es van observar entre «F. Conviccions sobre les creences dels conservadors» i «G. Amistat amb una persona d’ideologia contrària», amb una correlació de 0,45, i també entre «E. Desconfiança en les lleis» i «C. Desconfiança en el sistema», amb una correlació de 0,37. Per determinar fins a quin punt estan esteses aquestes creences entre els diferents grups socials, caldria dur a terme una recerca més profunda. 

Aquesta recerca ha identificat diversos factors associats amb la credibilitat en les notícies falses: la credibilitat prèvia en el mitjà de comunicació, una afirmació positiva en el titular, autoidentificar-se com de dretes i tenir creences essencials que concordin amb la dreta política (més properes a les inclinacions autoritàries i individualistes). Uns factors similars s’associen amb la intenció dels participants de compartir continguts de notícies falses, si bé el mitjà de comunicació va resultar ser menys important que els coneixements previs autodeclarats. En el context polaritzat en què vivim, les notícies falses són molt habituals. Identificar quins factors duen els ciutadans a confiar en continguts falsos i a difondre’ls pot contribuir a contrarestar la desinformació.

MASIP, P.; J. SUAU; C. RUIZ-CABALLERO (2020): «Percepciones sobre medios de comunicación y desinformación: ideología y polarización en el sistema mediático español», Profesional de la Información, 29(5).

SNIDERMAN, P. M.; J. N. Druckman (ed.) (2011): «The Logic and Design of the Survey Experiment», Cambridge Handbook of Experimental Political Science, 102-114.