La prevalença de malestar emocional (és a dir, el percentatge de persones de la població que tenen una experiència subjectiva d’ansietat, tristesa, inquietud o desengany) en la població adolescent i adulta jove ha augmentat els darrers anys i se situa entre el 20% i el 60%, segons diferents estudis (Sánchez Ledesma et al., 2021; Rens et al., 2021; Daly i Macchia, 2023). 

Les taxes de suïcidi també han augmentat en aquesta població, fins al punt que el suïcidi és una de les causes principals de mortalitat en aquest grup d’edat (Organització Mundial de la Salut, 2021). Tanmateix, menys del 35% dels joves amb malestar emocional demanen ajuda als serveis socials, de salut o de salut mental (Mitchell et al., 2017). 

Si bé s’han investigat els factors responsables de l’accés limitat de la població jove als serveis de salut, així com les barreres percebudes i els facilitadors de la cerca d’ajuda professional, no hi ha una investigació actualitzada sobre el comportament de la població jove amb malestar emocional a l’hora de buscar ajuda (Gulliver et al., 2010). 

Aquesta recerca analitza de quina manera (mitjançant quines vies) i on (en quins llocs o en quines persones) busquen ajuda els adolescents i adults joves quan tenen malestar emocional. Per fer-ho, es va dur a terme un estudi observacional analític transversal de cohorts, en el qual es van avaluar 4.008 persones (2.013 persones de 16 a 32 anys i 1.995 persones de 33 a 48 anys) representatives de la població espanyola (2.008 homes i 2.000 dones, residents en totes les comunitats autònomes i tant d’àrees urbanes com rurals). L’enquesta es va fer mitjançant un qüestionari en línia que incloïa preguntes dissenyades per a aquest estudi i la versió validada i adaptada al castellà del Qüestionari de Salut General-12 ítems (GHQ-12, segons les sigles en anglès) (Sánchez López i Dresch, 2008). 
El qüestionari GHQ-12 és un instrument autoadministrat (emplenat pels mateixos participants) que consta de 12 preguntes i té per objecte detectar problemes psicològics i possibles casos de trastorns psiquiàtrics en atenció primària o en la població en general. Cada pregunta va acompanyada de quatre respostes possibles. Alguns exemples de preguntes són: «Has sentit que no pots superar les teves dificultats?», o bé, «Has pensat que ets una persona que no serveixes per a res?». Partint d’estudis previs (Anjara et al., 2020), es va considerar que una persona té malestar emocional quan en l’escala del qüestionari GHQ-12 obté una puntuació superior a 12, i que el malestar emocional és greu (equivalent a depressió) quan la puntuació és superior a 24 (el rang de puntuació de l’escala del qüestionari GHQ-12 va de 0 a 36, on 36 és la puntuació que reflecteix el pitjor estat emocional). El mostreig i l’administració del qüestionari van ser realitzats per Kantar Public. L’anàlisi de dades i la redacció de l’informe van ser fetes pels autors de l’estudi. 

En aquest article, les expressions població jove, grup de joves, joves i similars fan referència a persones d’entre 16 i 32 anys d’edat. 

Gairebé la meitat dels joves (en concret, el 45,8%) van presentar malestar emocional. En el 6,3% dels joves, el malestar emocional va ser greu (equivalent a depressió, amb necessitat d’intervenció clínica).  

Els principals factors o circumstàncies que els joves van relacionar amb el malestar emocional són: a) les preocupacions del dia a dia (el 69% van considerar que les preocupacions del dia a dia són un motiu rellevant de malestar emocional); b) els problemes relacionats amb la feina o els estudis; c) les discussions; d) el sentiment de soledat; e) els problemes econòmics; f) la insatisfacció amb la imatge personal; g) la mort d’un ésser estimat, i h) la separació de parella. 

El principal indicador de malestar emocional per al grup de població jove va ser «Sentir-se trist» (al voltant del 75% va dir que detecta que té malestar emocional perquè se sent trist), seguit de «Tenir pensaments pessimistes» (al voltant del 60%) i de «Problemes per agafar o mantenir el son» (al voltant del 30%). És interessant destacar que la majoria dels participants van situar el malestar emocional en l’esfera de la tristesa i el pessimisme. Una mica més de la meitat dels joves (gairebé el 60%) van considerar que tenir malestar emocional equival a «Passar una mala ratxa». Aquesta resposta suggereix que, per a dos de cada tres joves, el malestar emocional és un fenomen passatger, inscrit en les oscil·lacions habituals del dia a dia i a mercè de les adversitats quotidianes. 

La resposta més freqüent dels joves davant el malestar emocional va ser «Aïllar-se». La segona resposta més habitual (les respostes no eren excloents entre si; és a dir, els participants podien indicar un o diversos comportaments davant el malestar emocional) va ser «Demanar ajuda a familiars, amics o professionals», seguida de «Buscar solucions a internet», «Restringir l’alimentació o menjar compulsivament», «Resar», «Consumir drogues» i «Autolesionar-me». En una quarta part dels joves, el malestar emocional no va anar acompanyat d’un canvi rellevant de comportament. 
Aquestes dades subratllen la importància de l’aïllament, per la seva freqüència elevada i per l’impacte negatiu que té en la salut dels joves (Vasan et al., 2023). Per això, cal que els plans i programes d’intervenció en joves amb malestar emocional incloguin intervencions adreçades a disminuir la soledat i l’aïllament.

Més de la meitat dels joves que busquen ajuda van dir que recorren a «Amics i familiars». Una quarta part decideixen «Consultar un professional» (principalment un professional de la salut o de la salut mental), mentre que prop del 15% van declarar que busquen «Solucions i consells a internet» (tant en cercadors tipus Google com a les xarxes socials). Les opcions de resposta eren compatibles i no excloents entre si. 

Aquestes dades indiquen que, per als joves amb malestar emocional, la petició d’ajuda no és l’opció principal per resoldre o alleujar aquest malestar. La petició d’ajuda implica, almenys en part, un reconeixement del malestar, i a vegades es viu amb vergonya, com si suposés posar de manifest una falta o un estigma, o es tornés a una posició de dependència i debilitat. D’altra banda, potser l’elecció dels joves (i també de les persones de 33 a 48 anys) de no confiar en la petició d’ajuda vol dir que el valor de la petició d’ajuda és limitat, o que una proporció important de les persones pensen que no és gaire útil. Per això, les dades d’aquest estudi recalquen la necessitat de fer nous estudis sobre el valor de la petició d’ajuda en cas de malestar emocional i sobre els factors que la dificulten o l’afavoreixen. 

L’opció preferida dels joves que busquen ajuda en els amics i familiars va ser el contacte presencial amb amics, seguit del contacte presencial amb familiars i del contacte a través de missatges pel mòbil amb amics. Més del 80% dels joves que busquen ajuda en els professionals de la salut ho fan d’una manera presencial, mentre que prop del 30% ho fan telemàticament. Les dues opcions de resposta (presencial i telemàtica) eren compatibles. 

L’ajuda presencial no solament és la via més utilitzada, sinó també la via de contacte preferida per tots els participants tant dels joves com de les persones de 33 a 48 anys. És important ressaltar aquesta troballa, perquè indica que, malgrat els canvis socials dels últims anys i les apostes per l’ús de mitjans telemàtics de comunicació, el contacte presencial és la via preferida per oferir i rebre ajuda. Aquesta dada suposa una reivindicació del contacte presencial i caldria tenir-la en compte a l’hora de dissenyar estratègies d’intervenció en joves –i no tan joves– amb malestar emocional. 
El gràfic 5 representa els percentatges dels mètodes o vies que fan servir els joves amb malestar emocional quan busquen ajuda. 

De l’ajuda rebuda d’altres persones (amics, familiars o professionals), els joves van valorar que els escoltin (tres de cada quatre van considerar que aquesta és una de les aportacions principals de l’ajuda), que els donin consells (al voltant del 50%), que els dediquin temps (una mica més del 40%), que els diguin com superar-ho (al voltant del 35%), que els expliquin les raons del malestar (una mica més del 30%), que els ofereixin consol (una mica més del 20%) i que facin un seguiment a mitjà-llarg termini (al voltant del 20%). Els principals factors que, segons els joves, faciliten la petició d’ajuda professional en cas de malestar emocional van ser, per l’ordre següent: a) que sigui assequible econòmicament (valorat amb una puntuació mitjana de 8,7 en una escala de 0 a 10, on 10 és la millor valoració); b) que l’oferta s’adapti a les necessitats de cada persona (8,1); c) que la sol·licitud d’ajuda (atenció o consulta amb el professional) sigui senzilla i de ràpid accés (8,0); d) que els horaris siguin flexibles i amplis (7,9), i e) que es garanteixi l’anonimat (7,5). 

El malestar emocional va afectar el 45,8% dels joves i el 35,3% de les persones de 33 a 48 anys. El malestar emocional greu (equivalent a depressió) va afectar el 6,3% dels joves i el 5,2% de les persones de 33 a 48 anys. Els joves, en comparació amb les persones de 33 a 48 anys, van concedir més importància, com a principals factors que causen malestar emocional o que hi estan relacionats, al següent: a) Les preocupacions del dia a dia (69% vs. 62%); b) Els problemes relacionats amb la feina o els estudis (46% vs. 38%); c) Les discussions (44% vs. 38%); d) El sentiment de soledat (35% vs. 24%), i e) La insatisfacció amb la imatge personal (30% vs. 16%). En canvi, les persones de 33 a 48 anys van donar més importància a: a) La malaltia personal (19% vs. 12%) i b) La malaltia d’un ésser estimat (18% vs. 5%). El gràfic 6 mostra les respostes o actituds més freqüents davant el malestar emocional en ambdós grups d’edat. 

La comparació entre els dos grups d’edat va revelar que més del 50% dels joves que busquen ajuda recorren a «Amics i familiars», enfront del 42% de les persones de 33 a 48 anys, i que al voltant del 15% dels joves busquen «Solucions i consells a internet», enfront del 10% de les persones de 33 a 48 anys. No hi va haver diferències significatives (és a dir, els resultats van ser equivalents) entre tots dos grups d’edat a l’hora de buscar ajuda mitjançant la «Consulta a un professional de la salut» (al voltant del 25% en ambdós grups). Pel que fa a les vies emprades a l’hora de buscar ajuda, la comparació entre els grups va revelar que tots dos recorren a familiars i amics de manera presencial i mitjançant trucades de veu. No obstant això, els joves fan servir els missatges instantanis de text amb amics més sovint que no pas les persones de 33 a 48 anys (al voltant del 50% vs. poc més del 25%) i amb familiars (16% vs. 13%), i les videotrucades amb amics (12% vs. 6%) i amb familiars (10% vs. 6%). 

És a dir, els amics i familiars són l’opció triada pels dos grups d’edat, però és més significativa en els joves. Aquest resultat subratlla la importància d’incloure la família i els amics en els programes d’intervenció. D’altra banda, les dades suggereixen que en les darreres generacions s’ha produït un augment de l’ús d’internet com a font d’informació i de cerca de solucions davant el malestar emocional, així com de l’ús dels missatges de text instantanis (per ex., les plataformes WhatsApp i Telegram) com a via de comunicació amb familiars i amics. 

Més del 80% dels joves van sol·licitar ajuda als professionals de la salut d’una manera presencial. Aquesta xifra va augmentar fins a gairebé el 90% en les persones de 33 a 48 anys. Tot i això, el 30% dels joves recorren a mitjans telemàtics per demanar i rebre ajuda, en comparació amb poc més del 20% de les persones de 33 a 48 anys. Els joves, en comparació amb les persones de 33 a 48 anys, van considerar que les principals aportacions de l’ajuda són: a) Que se’ls escolti (74% vs. 66%), b) Que se’ls dediqui temps (41% vs. 25%), i c) Que se’ls ofereixi consol (22% vs. 17%). 

Es va fer una anàlisi per detectar quines variables tenen relació amb la decisió de demanar ajuda (en oposició a no demanar-la) en cas de tenir malestar emocional. Les variables relacionades d’una manera significativa amb la petició d’ajuda a familiars, amics o professionals van ser: a) l’edat (un 40% més freqüent en el grup de joves que en el de les persones de 33 a 48 anys); b) el gènere femení (un 50% més freqüent que en el masculí), viure en una ciutat de més de 500.000 habitants (un 30% més freqüent en comparació amb viure en una població més petita) i mantenir un contacte habitual amb amics o familiars (un 40% més freqüent en persones que solen mantenir força o molt contacte amb amics o familiars). A diferència del que s’esperava, la puntuació de l’escala del qüestionari GHQ-12, que permet determinar la gravetat del malestar emocional, no es va relacionar significativament amb la petició d’ajuda. És a dir, les persones amb més gravetat de malestar emocional no van ser les que van demanar més ajuda (però tampoc les que en van demanar menys). 

Gairebé la meitat dels joves (16-32 anys) van presentar malestar emocional, en comparació amb el 35% de les persones de 33 a 48 anys, i la majoria van declarar que quan tenen malestar emocional s’aïllen o demanen ajuda a familiars, amics o professionals. La següent opció va ser «No fer res» (absència de canvi o continuar igual). Un percentatge inferior dels joves, però superior que el de les persones de 33 a 48 anys, van dir que cerquen ajuda a través d’internet o mitjançant missatges de text o de veu pel mòbil. La forma d’ajuda preferida va ser la presencial, amb independència del grup d’edat, tot i que els joves van indicar que recorren més als missatges instantanis de text i de veu pel mòbil que les persones de 33 a 48 anys. Aquestes troballes mostren un canvi en el patró d’ús del telèfon, amb un augment en les generacions més joves (en comparació amb les generacions anteriors) de l’ús dels missatges instantanis de text o de veu. D’altra banda, els joves van atribuir el malestar emocional a causes específiques –com ara, en particular: a) Les preocupacions del dia a dia; b) Els problemes relacionats amb la feina o els estudis; c) Les discussions; d) El sentiment de soledat, i e) La insatisfacció amb la imatge personal– amb més freqüència que no pas les persones de 33 a 48 anys. 

Les principals limitacions de l’estudi van ser les següents: 

1. L’avaluació no es va fer partint d’una entrevista individualitzada presencial o telefònica, sinó únicament d’un qüestionari breu en línia, fet que va limitar la identificació de factors personalitzats (o, almenys, estratificats) relacionats amb la cerca d’ajuda en cas de malestar emocional. Això també va restringir la mostra a persones que fan servir (i saben fer servir) dispositius electrònics en línia. Malgrat que l’ús d’aquests dispositius està molt estès entre la població espanyola de la franja d’edat avaluada (més del 95%, segons l’Institut Nacional d’Estadística, 2022), podria limitar la generalització dels resultats a la població que normalment no fa servir mitjans electrònics en línia. 

2. L’avaluació del malestar emocional es va fer amb un únic instrument administrat en línia. Això podria restar validesa al constructe de malestar emocional, atès que el qüestionari emprat (GHQ-12) no avalua únicament el malestar emocional. No obstant això, aquest qüestionari ha estat validat per a la població espanyola en general i s’ha utilitzat en nombrosos estudis nacionals i internacionals com a indicador de malestar emocional.

3. La mostra té una sobrerepresentació de persones amb estudis universitaris: el 62% enfront del 39% de la població espanyola −en la franja d’edat avaluada−, segons l’Institut Nacional d’Estadística, 2022, fet que podria limitar la generalització dels resultats. No obstant això, en l’estudi, el nivell educatiu no es va relacionar significativament amb la petició d’ajuda en persones amb malestar emocional. 

ANJARA, S. G., C. BONETTO, T. VAN BORTEL, et al. (2020):  «Using the GHQ-12 to screen for mental health problems among primary care patients: psychometrics and practical considerations», International Journal of Mental Health Systems 14(62).

DALY, M., L. MACCHIA (2023):  «Global trends in emotional distress», Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), 20(14):e2216207120.

GULLIVER, A., K. M. GRIFFITHS, H. CHRISTENSEN (2010):  «Perceived barriers and facilitators to mental health help-seeking in young people: a systematic review», BMC Psychiatry, 10(113). 

MITCHELL, C., B. MCMILLAN, T. HAGAN (2017):  «Mental health help-seeking behaviours in young adults», British Journal of General Practice, 67(654): 8-9.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (2021):  Directrices sobre las intervenciones de promoción y prevención en materia de salud mental destinadas a adolescentes: estrategias para ayudar a los adolescentes a prosperar. Resumen ejecutivo [Guidelines on mental health promotive and preventive interventions for adolescents: helping adolescents thrive. Executive summary], Ginebra: Organización Mundial de la Salud. 

RENS, E., P. SMITH, P. NICAISE, et al. (2021):  «Mental Distress and Its Contributing Factors Among Young People During the First Wave of COVID-19: A Belgian Survey Study», Front Psychiatry, 12:575553.

SÁNCHEZ-LEDESMA, E., G. SERRAL, C. ARIZA, et al., y GRUP COL·LABORADOR ENQUESTA FRESC 2021 (2022):  La salut i els seus determinants en adolescents de Barcelona. Enquesta FRESC 2021. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona. 

SÁNCHEZ-LÓPEZ MDEL P., V. DRESCH (2008):  «The 12-Item General Health Questionnaire (GHQ-12): reliability, external validity and factor structure in the Spanish population», Psicothema, 20(4):839-43. 

VASAN, S., N. EIKELIS, M. H. LIM, et al. (2023):  «Evaluating the impact of loneliness and social isolation on health literacy and health-related factors in young adults», Frontiers in Psychology, 14:996611.