En els darrers anys, especialment arran de la crisi econòmica del 2008 al 2013, cada vegada sembla més evident que la gig economy és un factor subjacent en l’augment de l’ocupació temporal (OIT, 2016) i l’autoocupació (GOVUP i Adigital, 2017). Segons dades de l’Eurostat (2000-2018), durant els anys de la crisi econòmica la contractació temporal a Espanya va disminuir, però amb la recuperació econòmica va tornar a augmentar fins a assolir, l’any 2018, el 22,7%. Entre el 2012 i el 2016 l’autoocupació va experimentar un increment i en els darrers anys s’ha estabilitzat en el 15-16%, un valor lleugerament superior al de la mitjana europea. La recerca en la qual es basa aquest article pretén aclarir quin impacte tenen aquestes modalitats contractuals en diferents dimensions del benestar individual: salut, felicitat i altres aspectes de satisfacció (general, econòmica i amb la feina, les relacions personals i el temps lliure). Amb aquesta finalitat, s’utilitzen microdades de l’Enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2018).

A partir de l’Enquesta de condicions de vida, els resultats del treball mostren que les persones autoocupades i els treballadors temporals presenten nivells de benestar més baixos que els de la resta de treballadors, sobretot pel que fa a la salut declarada, amb una disminució del 37% dels nivells mitjans de salut respecte dels que declaren els assalariats permanents. Aquests resultats suggereixen que, en contrast amb l’increment de flexibilitat i l’autonomia que caracteritzen aquesta mena de feines predominants a la gig economy, els aspectes relacionats amb l’agudització de la precarietat laboral tenen més pes en els nivells de benestar dels treballadors.

Les dades de l’Enquesta de població activa de la Unió Europea indiquen que Espanya està per sobre de la resta de països de la UE-15 quant a taxes d’autoocupació i d’ocupació temporal, sobretot pel que fa a la temporalitat. L’autoocupació és més elevada entre els homes, mentre que l’ocupació temporal predomina entre les dones, que acusen més la bretxa amb relació a la resta d’Europa. Les dades també constaten que hi ha una relació inversa amb el nivell de formació, si bé aquest fet resulta més evident pel que fa a les ocupacions temporals. L’autoocupació és més freqüent entre els treballadors de més edat, mentre que la temporalitat es concentra en els joves.

Convé destacar que la incidència de l’autoocupació a Espanya entre treballadors amb estudis superiors, especialment dones, és inferior a la mitjana europea. Aquesta dada mostra, d’una banda, que a la resta d’Europa les feines associades a aquesta modalitat contractual requereixen un nivell de qualificació més elevat (per exemple, en el cas de les professions liberals). D’altra banda, també indica que les dones europees amb estudis superiors opten més que no pas les espanyoles per modalitats de treball més flexibles que afavoreixin la conciliació laboral i familiar. Tant a Espanya com a la resta d’Europa destaca l’escassa freqüència de l’autoocupació entre els joves.

A Espanya hi ha una prevalença més gran de la temporalitat en tots els col·lectius, per comparació a la resta dels països europeus. A més, aquesta prevalença és notablement superior entre les dones. Una característica diferencial d’Espanya és que les dones amb estudis primaris i secundaris mostren xifres de temporalitat molt similars, a diferència dels homes, i aquests valors només disminueixen quan tenen estudis superiors. A la resta d’Europa, la relació entre temporalitat i formació és equivalent per a homes i dones. Aquestes dades suggereixen que a Espanya, al contrari d’allò que passa a la resta de la UE-15, les dones han de tenir més formació que els homes per aconseguir feines més estables.

Finalment, destaca la marcada diferència entre Espanya i la resta de la UE-15 (26 punts percentuals) pel que fa a la incidència de l’ocupació temporal entre els més joves.

Els resultats basats en l’explotació de les dades de l’Enquesta de condicions de vida mostren que l’any 2018 el 23% de la població en edat de treballar estava ocupat en una de les modalitats d’ocupació habituals de la gig economy (autoocupació i ocupació temporal). En aquest sentit, la incidència de l’autoocupació era del 8% i la de l’ocupació temporal, del 15%. Aquestes modalitats d’ocupació representaven el 33,5% del total d’ocupats (22,2%, els assalariats temporals, i 11,2%, els autònoms).

A totes les comunitats autònomes, la incidència de les modalitats d’ocupació majoritàries a la gig economy és molt més baixa entre les anomenades feines de «coll blanc» ─càrrecs directius, tècnics o administratius─ que entre les ocupacions de «coll blau» ─per exemple, treballadors del sector dels serveis, del sector manufacturer o de la construcció─. Aquestes diferències s’accentuen en algunes comunitats com Extremadura (on la incidència de l’autoocupació i l’ocupació temporal en feines de «coll blau» és del 58%), Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia. Per contra, el País Basc enregistra les diferències més baixes entre les dues modalitats d’ocupacions esmentades.

La recerca que s’ha dut a terme analitza diferents dimensions del benestar individual: salut, felicitat, satisfacció general, satisfacció amb la situació econòmica, satisfacció amb la feina, satisfacció amb les relacions personals i satisfacció amb el temps lliure. Aquesta informació s’ha obtingut demanant als entrevistats que indiquin, en una escala de menys a més, el nivell de benestar que senten en relació amb diferents dimensions. En concret, per a les variables de satisfacció, les respostes autoinformades s’enregistren en una escala d’11 valors, de l’1, «Gens satisfet», a l’11, «Del tot satisfet»; per a les variables de salut i felicitat, l’escala va de l’1, «Molt dolenta», al 5, «Molt bona». Sobre la base de l’anàlisi descriptiva preliminar no s’han apreciat diferències significatives en els valors mitjans d’aquestes variables entre autònoms i treballadors temporals, d’una banda, i la resta de treballadors, de l’altra.

Els resultats de la recerca indiquen que treballar com a autònom o assalariat temporal, les modalitats d’ocupació més vinculades a la gig economy, redueix significativament el benestar individual en totes les dimensions, amb excepció de la satisfacció amb les relacions personals. En la dimensió de salut declarada és on aquest efecte negatiu és més gran. En concret, els autoocupats i treballadors temporals mostren, per comparació als assalariats permanents, una disminució del 37% dels nivells mitjans de salut.

Quant a la resta de dimensions del benestar, l’impacte de treballar en alguna de les modalitats contractuals associades a la gig economy és més moderat, amb efectes negatius del 7% i el  9% en el cas de la satisfacció amb la situació econòmica i la satisfacció amb la feina, respectivament, fins a valors entorn del 15% pel que fa a la felicitat i la satisfacció general i amb el temps lliure. Quan l’estudi inclou també desocupats i treballadors inactius, aquests efectes negatius sobre el benestar es mantenen, i acreixen lleugerament.

L’efecte negatiu sobre el benestar pel fet de treballar en una de les modalitats d’ocupació més vinculades a la gig economy afecta, principalment, els treballadors autònoms. En aquest sentit, la recerca duta a terme indica que el treball autònom permanent redueix significativament els nivells de salut declarats per comparació al treball assalariat. 

L’impacte més reduït s’observa en el nivell de satisfacció amb les relacions personals, que, en el cas dels treballadors autoocupats, mostra una reducció del 28% per comparació als nivells de satisfacció mitjans. L’impacte negatiu de l’ocupació temporal sobre el benestar és més baix que el que mostren els treballadors que s’autoocupen: se situa en un rang que va del 19% al 5% de disminució respecte dels nivells mitjans de benestar d’aquest darrer col·lectiu en les diferents dimensions. Quan l’anàlisi inclou tant els treballadors aturats com els inactius, els resultats són semblants. L’impacte negatiu de l’autoocupació en el benestar podria ser degut, en part, al fet que, arran de la crisi econòmica iniciada el 2008, molts treballadors es van veure «obligats» a triar aquesta modalitat d’ocupació atípica com a única sortida laboral per evitar la desocupació, malgrat que aquesta no era l’opció que més desitjaven.

Els resultats de la recerca indiquen que la precarietat laboral associada a l’autoocupació i les feines temporals incideix de manera negativa en el benestar dels treballadors, especialment en la dimensió de salut. Aquesta afectació en els nivells de benestar és característica, sobretot, de la gig economy, de la qual, tanmateix, el que s’acostuma a destacar és la flexibilitat i l’autonomia més grans que ofereix als treballadors.

Sobre les limitacions de la recerca que s’ha dut a terme, cal esmentar que, si bé l’autoocupació i l’ocupació temporal estan estretament vinculades a la gig economy, no es pot considerar que s’ajustin d’una manera del tot exacta a les feines gig, de manera que els resultats de l’estudi s’han de prendre amb una certa cautela. En la recerca, l’aproximació a la gig economy s’ha efectuat a través d’una cerca a Google Trends del terme de cerca «just eat», una plataforma gig molt estesa. Cal assenyalar, d’altra banda, que l’anàlisi duta a terme a partir de les dades de l’Enquesta de població activa inclou el total d’autoocupats, la qual cosa no permet distingir els autònoms dels ocupadors. L’anàlisi de l’Enquesta de condicions de vida, en canvi, dins la categoria d’autoocupats fa referència únicament als autònoms.

De cara a futures investigacions sobre l’economia de plataformes i sobre la incidència i l’impacte que té en la societat, caldria disposar de dades més precises sobre els professionals que treballen en i per a les plataformes digitals, per exemple a partir de l’elaboració, per part d’aquestes plataformes, d’un registre que permeti obtenir un cens amb informació detallada sobre aquests treballadors.

GOVUP i ADIGITAL (2017): Trabajo en plataformas digitales. Análisis y propuestas de regulación. GOVUP y Adigital, Madrid.

ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO (2016): Non-standard employment around the world: Understanding challenges, shaping prospects. ILO, Ginebra.