Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Carme Montserrat, Marta Garcia-Molsosa, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias i Paula Boned, Liberi, Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550014)

Davant del persistent problema de la violència masclista i de l’impacte que aquesta té en la infància, el projecte de recerca WeAreHere!, sobre el qual es basa aquest article, reconeix i afavoreix el paper que els infants i adolescents poden tenir a l’hora de explicar problemes que es desenvolupen al seu entorn familiar, així com per cercar suport per a ells i les seves famílies. La finalitat del projecte és contribuir a la detecció precoç d’aquesta violència des de l’entorn escolar i establir un model d’actuació comptant amb la veu dels alumnes. Amb aquest objectiu, en el marc de la investigació, s’ha comptat amb sis grups d’experts formats per nens i adolescents de 10 a 16 anys de sis municipis de Catalunya. El principal instrument elaborat ha estat un qüestionari respost per 3.650 nens i nenes d’entre quart de primària i quart d’ESO, d’un total de 106 centres educatius de Catalunya. Els resultats obtinguts descriuen el concepte de violència masclista que tenen i quines són, des de la seva perspectiva, les millors maneres d’obtenir informació i ajuda. Aquests identifiquen un seguit d’obstacles a l’hora de comunicar a l’escola una situació de violència masclista que es desenvolupa a casa i apunten com se’ls podria ajudar per formar part, així, de la resolució del problema. D’altra banda, reconeixen el paper dels centres educatius com a font d’informació, però estableixen prioritats entre qui i com els poden ajudar. La investigació duta a terme pretén aclarir els mecanismes per fer efectiva aquesta ajuda i orientació.
Punts clau
  • 1
       El 93% dels infants han sentit a parlar de la violència masclista, principalment a l’escola, els mitjans de comunicació i internet. Identifiquen inequívocament la violència sexual i física, però dubten davant de formes de violència psicològica, econòmica i vicària. No obstant això, són les noies les que mostren un grau més alt d’acord en la identificació de la violència en totes les seves formes i àmbits.
  • 2
       La majoria de l’alumnat enquestat manifesten la voluntat d’implicar-s’hi activament i aturar la violència defensant la mare (85%) i demanant ajuda (84%), però el 59% afirmen no saber on adreçar-se. Les estratègies de bloqueig emocional s’evidencien amb menys intensitat, sent més freqüents entre els que sí que han viscut violència a la llar.
  • 3
       Nens i nenes preferirien obtenir informació sobre la violència masclista a través d’una persona experta a l’escola (72%) o del docent d’una assignatura (62%). Per contra, comunicarien abans una situació de violència a la policia, als seus familiars o a un telèfon d’emergència que als seus professors.
  • 4
       També s’estimarien més demanar ajuda pel mòbil (80%) o cara a cara (74%), i ho farien menys mitjançant les xarxes socials o el correu electrònic, especialment a primària. Així mateix, assenyalen que la persona que els ajudi hauria de tenir experiència i ser capaç de solucionar el problema, i els hauria d’escoltar i creure.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.