Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Carme Montserrat, Marta Garcia-Molsosa, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias i Paula Boned, Liberi, Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550014)

Davant del persistent problema de la violència masclista i de l’impacte que aquesta té en la infància, el projecte de recerca WeAreHere!, sobre el qual es basa aquest article, reconeix i afavoreix el paper que els infants i adolescents poden tenir a l’hora de explicar problemes que es desenvolupen al seu entorn familiar, així com per cercar suport per a ells i les seves famílies. La finalitat del projecte és contribuir a la detecció precoç d’aquesta violència des de l’entorn escolar i establir un model d’actuació comptant amb la veu dels alumnes. Amb aquest objectiu, en el marc de la investigació, s’ha comptat amb sis grups d’experts formats per nens i adolescents de 10 a 16 anys de sis municipis de Catalunya. El principal instrument elaborat ha estat un qüestionari respost per 3.650 nens i nenes d’entre quart de primària i quart d’ESO, d’un total de 106 centres educatius de Catalunya. Els resultats obtinguts descriuen el concepte de violència masclista que tenen i quines són, des de la seva perspectiva, les millors maneres d’obtenir informació i ajuda. Aquests identifiquen un seguit d’obstacles a l’hora de comunicar a l’escola una situació de violència masclista que es desenvolupa a casa i apunten com se’ls podria ajudar per formar part, així, de la resolució del problema. D’altra banda, reconeixen el paper dels centres educatius com a font d’informació, però estableixen prioritats entre qui i com els poden ajudar. La investigació duta a terme pretén aclarir els mecanismes per fer efectiva aquesta ajuda i orientació.
Punts clau
  • 1
       El 93% dels infants han sentit a parlar de la violència masclista, principalment a l’escola, els mitjans de comunicació i internet. Identifiquen inequívocament la violència sexual i física, però dubten davant de formes de violència psicològica, econòmica i vicària. No obstant això, són les noies les que mostren un grau més alt d’acord en la identificació de la violència en totes les seves formes i àmbits.
  • 2
       La majoria de l’alumnat enquestat manifesten la voluntat d’implicar-s’hi activament i aturar la violència defensant la mare (85%) i demanant ajuda (84%), però el 59% afirmen no saber on adreçar-se. Les estratègies de bloqueig emocional s’evidencien amb menys intensitat, sent més freqüents entre els que sí que han viscut violència a la llar.
  • 3
       Nens i nenes preferirien obtenir informació sobre la violència masclista a través d’una persona experta a l’escola (72%) o del docent d’una assignatura (62%). Per contra, comunicarien abans una situació de violència a la policia, als seus familiars o a un telèfon d’emergència que als seus professors.
  • 4
       També s’estimarien més demanar ajuda pel mòbil (80%) o cara a cara (74%), i ho farien menys mitjançant les xarxes socials o el correu electrònic, especialment a primària. Així mateix, assenyalen que la persona que els ajudi hauria de tenir experiència i ser capaç de solucionar el problema, i els hauria d’escoltar i creure.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.