Article
L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat
Carme Montserrat, Marta Garcia-Molsosa, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias i Paula Boned, Liberi, Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2020 (LCF/PR/SR20/52550014)
Davant del persistent problema de la violència masclista i de l’impacte que aquesta té en la infància, el projecte de recerca WeAreHere!, sobre el qual es basa aquest article, reconeix i afavoreix el paper que els infants i adolescents poden tenir a l’hora de explicar problemes que es desenvolupen al seu entorn familiar, així com per cercar suport per a ells i les seves famílies. La finalitat del projecte és contribuir a la detecció precoç d’aquesta violència des de l’entorn escolar i establir un model d’actuació comptant amb la veu dels alumnes. Amb aquest objectiu, en el marc de la investigació, s’ha comptat amb sis grups d’experts formats per nens i adolescents de 10 a 16 anys de sis municipis de Catalunya. El principal instrument elaborat ha estat un qüestionari respost per 3.650 nens i nenes d’entre quart de primària i quart d’ESO, d’un total de 106 centres educatius de Catalunya. Els resultats obtinguts descriuen el concepte de violència masclista que tenen i quines són, des de la seva perspectiva, les millors maneres d’obtenir informació i ajuda. Aquests identifiquen un seguit d’obstacles a l’hora de comunicar a l’escola una situació de violència masclista que es desenvolupa a casa i apunten com se’ls podria ajudar per formar part, així, de la resolució del problema. D’altra banda, reconeixen el paper dels centres educatius com a font d’informació, però estableixen prioritats entre qui i com els poden ajudar. La investigació duta a terme pretén aclarir els mecanismes per fer efectiva aquesta ajuda i orientació.
Punts clau
-
1El 93% dels infants han sentit a parlar de la violència masclista, principalment a l’escola, els mitjans de comunicació i internet. Identifiquen inequívocament la violència sexual i física, però dubten davant de formes de violència psicològica, econòmica i vicària. No obstant això, són les noies les que mostren un grau més alt d’acord en la identificació de la violència en totes les seves formes i àmbits.
-
2La majoria de l’alumnat enquestat manifesten la voluntat d’implicar-s’hi activament i aturar la violència defensant la mare (85%) i demanant ajuda (84%), però el 59% afirmen no saber on adreçar-se. Les estratègies de bloqueig emocional s’evidencien amb menys intensitat, sent més freqüents entre els que sí que han viscut violència a la llar.
-
3Nens i nenes preferirien obtenir informació sobre la violència masclista a través d’una persona experta a l’escola (72%) o del docent d’una assignatura (62%). Per contra, comunicarien abans una situació de violència a la policia, als seus familiars o a un telèfon d’emergència que als seus professors.
-
4També s’estimarien més demanar ajuda pel mòbil (80%) o cara a cara (74%), i ho farien menys mitjançant les xarxes socials o el correu electrònic, especialment a primària. Així mateix, assenyalen que la persona que els ajudi hauria de tenir experiència i ser capaç de solucionar el problema, i els hauria d’escoltar i creure.
