Publicador de continguts

La filantropia a Espanya i Portugal

Informe

La filantropia a Espanya i Portugal

Beth Breeze, Centre de Filantropia de la Universitat de Kent; Maria Gutiérrez-Domènech, Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”;

Aquest informe analitza la filantropia a Espanya i Portugal centrant-se en el coneixement, les actituds socials i el comportament filantròpic a les dues societats. La primera part d’aquest informe ofereix una visió panoràmica del tema de la filantropia: què és, qui implica, com ha canviat amb el temps, com es relaciona amb el Govern i els negocis, quines funcions i aportacions importants fa, i quines són les seves febleses. En aquesta part s’explica que la filantropia exerceix un paper únic a l’hora de cobrir necessitats que no cobreix –si més no, de moment– l’Estat o el mercat, i que permet als donants compartir els seus recursos sobrers per al bé comú, per millorar la societat i per fer millor les coses i expressar solidaritat amb els seus conciutadans. Després d’observar que donar diners, fer voluntariat i ajudar desconeguts són activitats comunes a tot el món, però que hi ha escassedat de dades sòlides i recents sobre la filantropia a Espanya i Portugal, la segona part presenta els resultats d’una enquesta encarregada recentment sobre les poblacions espanyola i portuguesa. Aquestes dades demostren que els comportaments filantròpics són comuns i es consideren positius, amb algunes variacions interessants entre tots dos països i entre persones de grups d’edat, gèneres i nivells educatius diferents. L’informe acaba amb un debat sobre les implicacions d’aquestes noves dades, per tal que el públic general les pugui comprendre, i cinc recomanacions per avançar en la comprensió i el desenvolupament futur de la filantropia a Espanya i Portugal.
Punts clau
  • 1
       Les tres paraules més esmentades per definir filantropia a Espanya i Portugal van ser ajuda, amor i humanitat.
  • 2
       A Espanya, les tres organitzacions filantròpiques més esmentades van ser la Fundació ”la Caixa”, la Creu Roja i Cáritas, i a Portugal, la UNICEF, la Fundação Calouste Gulbenkian i la Cruz Vermelha.
  • 3
       A tots dos països, l’opinió sobre la filantropia és bastant favorable, tot i que hi ha una certa desconfiança cap als filantrops. Els entrevistats prefereixen que el Govern, i no pas les organitzacions benèfiques, sigui el responsable de satisfer les necessitats de la societat.
  • 4
       El suport a organitzacions benèfiques és habitual: el 39 % dels entrevistats a Espanya i el 43 % a Portugal han ofert temps voluntari, mentre que el 59 % a Espanya i el 65 % a Portugal han fet almenys un donatiu en l’últim any.
  • 5
       La salut és, amb diferència, la màxima prioritat a tots dos països: tres quartes parts dels entrevistats la consideren una qüestió urgent. Això és coherent amb el fet que la salut també és la causa que rep més temps i diners.
  • 6
       Si bé els enquestats reporten un nivell de solidaritat de la societat no gaire alt –una mitjana de 6–, les xifres reals de participació en una varietat d’actes prosocials mostren que en la seva vida diària les persones són més filantròpiques del que potser es pensen.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

També et pot interessar

Seminario longevitat 2024

Informe

Seminario longevitat 2024


Inclusió social

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social


Inclusió social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?