Aquest article aborda sis aspectes clau relacionats amb els menors migrants sense referent adult a Espanya. En primer lloc, descriu aquests nouvinguts des d’un punt de vista demogràfic. Després, analitza els factors previs al procés migratori, posant l’accent en les principals raons i situacions que els impulsen a migrar. En tercer lloc, explora els factors relacionats amb el procés migratori, com el tipus de migració i el motiu pel qual abandonen el seu país. A continuació, examina els factors posteriors a la migració i identifica els elements que més afecten aquests menors després d’arribar a Espanya. En cinquè lloc, avalua tant el seu estat de salut general com el seu malestar psicològic. Finalment, investiga els factors de risc per a la seva salut mental, tenint en compte els principals elements que influeixen en el seu benestar psicològic abans, durant i després del procés migratori.

El benestar psicosocial i la inclusió social dels menors migrants sense referent adult representen un repte significatiu per a les societats europees post-covid. És important destacar que es tracta d’un col·lectiu especialment vulnerable, atès que els menors viatgen sols a una edat primerenca i durant el procés migratori estan exposats a nombrosos riscos, com ara experiències traumàtiques i situacions d’explotació. A més a més, després d’arribar al país receptor, han de fer front a dificultats relacionades amb la seva adaptació i integració. Es calcula que hi ha més de 12.000 menors migrants que han arribat sols a Espanya.

La relació entre salut mental i migració a edats primerenques és complexa, i les dades empíriques disten molt de ser concloents. Alguns estudis han identificat una prevalença més alta de problemes de salut mental entre els joves migrants en comparació amb els seus iguals autòctons, mentre que d’altres es refereixen a l’anomenada «paradoxa del migrant sa», que suggereix que els joves migrants presenten una millor salut mental que els autòctons.

La recerca ha demostrat que les circumstàncies en què es desenvolupa la vida dels migrants repercuteixen en la seva salut. Els determinants socials de la salut (DSS), que compten amb un ampli consens, ens ofereixen un marc fonamental per comprendre aquesta relació. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els DSS comprenen «les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, així com els serveis de salut. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, nacional i local, segons les polítiques adoptades».

Per comprendre l’impacte dels DSS en els migrants —en concret, en els migrants menors que arriben sols al país d’acollida—, és cabdal tenir en compte els cicles migratoris. Aquests són més complexos en aquest col·lectiu que en els adults a causa dels factors que intervenen abans, durant i després de la migració. Un dels principals factors de risc per a la seva salut mental és la separació primerenca de la seva família d’origen. A més a més, el viatge en si —sovint llarg i estressant—, sumat al fet que són menors, els exposa a situacions encara més perilloses que les que han d’afrontar els adults. Així mateix, després d’arribar al país d’acollida, són discriminats. Aquests factors de risc fan que siguin més vulnerables al malestar emocional i als problemes de salut mental durant una etapa vital per al seu desenvolupament: l’adolescència i la transició a l’edat adulta, que requereix una atenció social i sanitària adequada, centrada en la persona, i amb una perspectiva biopsicosocial i espiritual. 

Si bé hi ha constància que aquest col·lectiu es troba en una situació d’especial vulnerabilitat, la literatura que se n’ocupa és molt escassa. L’absència de dades —tant a escala europea com nacional— planteja importants reptes a l’hora d’estudiar la salut mental dels menors migrants sense referent adult a Espanya i d’actuar en conseqüència.

Aquest article presenta dades recollides en el marc del projecte Migration Impacts on Health (MIO), que té per objecte identificar factors de risc i protecció per al benestar i la salut mental d’aquests menors, a més d’aportar coneixements sobre intervencions especialitzades i de caràcter multidisciplinari. 

El projecte MIO, que es va dur a terme amb 230 migrants d’entre 15 i 17 anys, ha permès obtenir dades clau sobre els seus orígens, la durada de la seva estada a Espanya, els recursos i la seva situació educativa i laboral. La majoria procedien del Marroc (57,4%), seguits dels provinents de Gàmbia (15,2%), Algèria (8,7%), el Senegal (7,8%), el Pakistan (5,2%) i altres països (5,6%). 
És important assenyalar que tots havien arribat recentment a Espanya; en molts casos feia menys d’un any, de manera que el temps mitjà de residència al país des de la seva arribada era de 6,39 mesos. Del total de la mostra, el 20,4% s’havien beneficiat del Programa d’Atenció Especialitzada per a Menors No Acompanyats, el 6,1% havien estat atesos pels serveis d’emergència, el 68,3% per dispositius generals d’acollida, el 4,3% pel Programa de Primera Acollida (PPA) i el 0,9% per altres recursos o protocols. 
La majoria (98,2%) havien estudiat en el seu país d’origen: el 30% havien acabat l’ensenyament primari; el 63%, el secundari; el 0,4%, cursos preparatoris per a l’accés a la universitat, i el 6,6%, altres formes d’educació.

Solament un petit percentatge tenien familiars o amics en el seu país d’origen que depenien econòmicament d’ells, i el 2,6% van assenyalar que havien d’enviar diners a casa per mantenir altres persones. Així mateix, el 97,4% van assenyalar que no depenien econòmicament de la seva família. La immensa majoria dels integrants de la mostra (99,6%) s’identificaven com a musulmans i solament el 0,4% observaven religions diferents de l’islam. Pel que fa a la seva situació laboral a Espanya, només el 5,2% tenien un contracte laboral o de formació. 

Avaluar els traumes infantils dels menors migrants és fonamental a causa dels reptes únics —i sovint greus— a què han de fer front abans de partir. Els traumes infantils, que comprenen diverses formes d’abús i negligència, afecten d’una manera profunda i duradora la salut física, mental i emocional de les persones. Curiosament, la mitjana de traumes infantils, obtinguda mitjançant el Qüestionari de traumes infantils (CTI) - versió curta, va ser de 13,1 (en una escala de 5 a 25), la qual cosa indica un nivell de trauma infantil baix. Això podria indicar una certa resiliència en la població mostral, possiblement a causa d’alguns factors de protecció, com ara l’estabilitat familiar o mecanismes d’adaptació eficaços. Des d’un punt de vista psicològic, la resiliència fa referència a la capacitat per recuperar-se davant l’adversitat, adaptar-se al canvi i mantenir un equilibri personal fins i tot en circumstàncies difícils. La puntuació mitjana en l’Escala de resiliència de Connor-Davidson (CD-RISC) (versió de 10 ítems) va ser de 2,2 sobre un màxim de 4 per ítem, fet que suggereix un nivell de resiliència moderat en la mostra.

Un altre factor clau és el coneixement de l’idioma en arribar al país d’acollida —en aquest cas, Espanya—, atès que les barreres lingüístiques suposen un repte important per a aquests joves migrants durant el procés d’adaptació. Un percentatge elevat (89,2%) van declarar que quan van arribar a Espanya no sabien castellà. La manca de coneixements lingüístics dificulta la seva capacitat per integrar-se en la nova societat i poder accedir a serveis essencials i sistemes de suport. Solament el 10,8% tenien coneixements mínims de castellà, fet que significa un lleuger avantatge a l’hora de desenvolupar-se en el seu nou entorn.

Les dades revelen que la majoria d’aquests adolescents van emprendre el viatge migratori amb el consentiment i suport de les seves famílies. En concret, el 83,9% van emigrar en consens amb la seva família, fet que assenyala una decisió col·lectiva per aconseguir millors oportunitats o entorns més segurs. El 13,9% van fer aquest viatge d’una manera voluntària i individual, la qual cosa reflecteix una elecció personal impulsada per les seves circumstàncies. La resta (2,2%) ho van fer en consens amb amics, fet que posa en relleu un patró migratori molt menys comú entre iguals. 

Gairebé tots els participants (98,7%) declararen que van migrar, fonamentalment, per motius socioeconòmics, com ara poder tenir un millor nivell de vida, condicions laborals més favorables i un sou més alt. Un petit percentatge dels enquestats (0,9%) van assenyalar que la migració va estar motivada per raons familiars; en concret, per donar suport financer a la família o ajudar-la. Això demostra que, si bé és poc freqüent, alguns joves migren impulsats per un sentit del deure i la responsabilitat envers les seves famílies. Només el 0,4% dels participants van esmentar altres raons no especificades, la qual cosa indica que els factors diferents de les motivacions socioeconòmiques i familiars són relativament poc habituals entre els joves migrants.

L’estudi també explora les expectatives dels participants abans de migrar en comparació amb les seves experiències reals en arribar a Espanya. Els resultats són contundents: el 87,9% van considerar que la seva situació a Espanya era pitjor del que s’havien imaginat, fet que reflecteix la dura realitat i els reptes imprevistos que van trobar en el país d’acollida. El 7,2% van considerar que les seves circumstàncies eren les esperades, i el 4,9% que la seva nova vida era millor del que havien previst.

En arribar a Espanya, els participants en l’estudi van haver de fer front a diversos reptes específics, sobretot en matèria de documentació i ocupabilitat, si bé no van informar de dificultats educatives significatives. 

Segons l’enquesta, la majoria dels participants estaven indocumentats (36,1%) o es trobaven en el procés d’obtenir la documentació (35,2%). Un petit percentatge havien aconseguit la residència temporal (5,7%), la nacionalitat (0,4%) o un altre tipus de residència (22,1%). Aquestes dades reflecteixen l’elevat nombre de persones que tenen problemes amb la seva situació de residència. A més a més, només el 5,2% dels participants tenien un contracte laboral o de formació. 

És important assenyalar que tots els participants vivien en centres d’acollida i rebien suport educatiu per part del personal del centre. Pel que fa al suport social, avaluat mitjançant l’Enquesta de suport social de l’estudi de resultats mèdics (versió de 6 ítems), la mostra va obtenir una puntuació mitjana de 2,1 en una escala d’1 a 5, fet que suposa un nivell moderat de suport social percebut i ressalta el paper crucial de les xarxes socials en la seva experiència post-migratòria. 

Un aspecte fonamental que cal tenir en compte en examinar els factors post-migratoris que afecten els menors estrangers és el nivell d’estrès percebut. La percepció d’estrès a la mostra, avaluada mitjançant l’Escala d’estrès percebut (PSS-10), va obtenir una mitjana de 6,6 sobre un màxim de 40, fet que indica uns nivells d’estrès entre baixos i moderats. Tanmateix, un estrès específic que afecta els menors migrants sense referent adult és l’aculturatiu, que reflecteix l’impacte psicològic que comporta adaptar-se a una nova cultura. Les dades indiquen que el 68,7% dels participants van experimentar tant estrès aculturatiu com psicològic, i el 12,2%, estrès aculturatiu físic o estrès aculturatiu psicològic, mentre que el 19,1% no van experimentar cap mena d’estrès aculturatiu. El fet que un percentatge elevat experimentés aquest tipus d’estrès subratlla els reptes a què han de fer front aquests joves quan intenten integrar-se en un nou entorn cultural. A més a més, aquests reptes es poden veure agreujats per barreres lingüístiques, expectatives socials i la pèrdua de contextos culturals familiars.

La informació sobre l’estrès relacionat amb la covid-19 es va avaluar mitjançant una versió adaptada de l’Escala PERI de successos vitals. Aquest test incloïa diversos ítems que abordaven la preocupació per si s’estava infectat, per si els éssers estimats s’havien contagiat, per la mort d’éssers estimats a causa de la covid-19 i per la pèrdua del lloc de treball o la reducció d’ingressos a causa de la covid-19. Es va obtenir una mitjana de 9,0, fet que indica un nivell mitjà d’estrès causat per la covid-19. 

Finalment, un altre aspecte clau que cal tenir en compte en examinar els factors post-migratoris que afecten els menors sense referent adult és el nivell de discriminació percebuda per motius d’origen ètnic, religiosos o relacionats amb el color de la pell des de la seva arribada a Espanya. Les dades revelen que la pràctica totalitat d’aquests menors (91,7%) han experimentat algun tipus de discriminació, mentre que la resta (8,3%) van declarar que mai no han estat discriminats. Aquesta presència elevada de discriminació percebuda pot tenir implicacions profundes per a la salut mental i el benestar general d’aquests joves. En aquest sentit, l’Escala de discriminació quotidiana proporciona una mesura més detallada de la freqüència de cinc situacions de discriminació experimentades. L’escala de freqüència per a cada pregunta va del 0 al 5, on «0» representa «mai» i «5» equival a «gairebé cada dia». Aquesta escala proporciona una mesura matisada de la freqüència amb què es produeix la discriminació. Una puntuació d’«1» («menys d’una vegada l’any») suggereix que els incidents són poc freqüents, mentre que «2» («unes quantes vegades l’any») indica incidents ocasionals i poc freqüents. A mesura que s’avança en l’escala, «3» («diverses vegades al mes») reflecteix una freqüència moderada, mentre que «4» («almenys una vegada a la setmana») assenyala un patró regular i recurrent. Finalment, una puntuació de «5» («gairebé cada dia») representa una experiència de discriminació persistent i habitual. En estructurar les respostes d’aquesta manera, l’escala ajuda a analitzar i interpretar amb claredat les pautes de discriminació al llarg d’un any. Es va obtenir una puntuació mitjana de 5,2, cosa que suggereix una baixa freqüència de discriminació diària, probablement perquè la majoria dels participants havien viscut menys d’un any a Espanya. Atès que la discriminació sol sorgir en entorns socials, acadèmics o institucionals, un temps limitat en el país pot significar menys interaccions i menys possibilitats de patir discriminació. Aquesta exposició inferior podria explicar el baix nombre d’incidents declarats.

Pel que fa a la salut, el 92,5% dels participants van percebre la seva salut general (inclosa la salut mental i la física) com a excel·lent i el 4,3% com a bona; només el 0,4% la van percebre com a regular. 

Al voltant del 70,9% van declarar no haver tingut cap problema de salut crònic en els dotze últims mesos, mentre que el 29,1% van assenyalar haver-ne tingut almenys un. Aquests resultats revelen una discrepància entre la percepció subjectiva de l’estat de salut i l’estat real, i és un reflex de per què als professionals els és difícil detectar problemes de salut mental entre els menors migrants sense referent adult. A més a més, cal destacar la relació entre la salut i l’espiritualitat des d’una perspectiva holística, centrada en la persona i intercultural. 

Quant a la salut mental, el malestar psicològic es va avaluar mitjançant l’Escala de malestar psicològic de Kessler (K-10), utilitzada àmpliament per avaluar el malestar psicològic en poblacions generals i clíniques de diferents entorns culturals. L’escala identifica símptomes de malestar psicològic; concretament, ansietat i depressió. La puntuació mitjana a la mostra de l’estudi va ser de 4,8 (en una escala de 0 a 40), fet que indica un nivell baix-moderat de malestar psicològic.

El malestar psicològic entre els migrants és un fenomen complex en què influeixen diversos factors previs i posteriors al procés migratori. Es va fer servir un model de regressió multifactorial de Tobit per analitzar aquests factors principals i el seu impacte en el malestar psicològic entre els menors migrants sense referent adult en el país d’acollida, tenint en compte les característiques sociodemogràfiques i el nivell educatiu previ a la migració. Aquest enfocament estadístic permet comprendre millor els riscos experimentats abans de la migració i els reptes que van sorgir després del reassentament.

Els factors previs a la migració abasten diversos aspectes de la vida dels individus que influeixen en el seu estat psicològic en arribar al país d’acollida. Curiosament, no es va trobar cap correlació significativa entre els traumes infantils i el malestar psicològic. No obstant això, atès que l’impacte es podria manifestar més endavant, convé continuar explorant aquesta qüestió. Tampoc no es va trobar una correlació significativa entre la resiliència i el malestar psicològic. Pel que fa als factors relacionats amb la migració com a tal, no es va trobar cap relació entre la decisió de migrar (consens amb la família, els amics o una decisió individual) i el malestar psicològic.

Encara que els factors previs a la migració i els relacionats amb la migració no van mostrar una associació significativa amb el malestar psicològic, diversos factors posteriors a la migració van mostrar una associació estadísticament significativa: la durada de l’estada a Espanya, els índexs de salut autodeclarats més baixos, l’estrès percebut i les percepcions de discriminació avaluades. L’estrès relacionat amb la covid-19 i el grau de suport social són factors posteriors a la migració que no es van associar significativament amb el malestar psicològic.

L’estudi proporciona una comprensió matisada del malestar psicològic entre els menors migrants sense referent adult, i distingeix entre els factors que els afecten abans, durant i després del procés migratori. En concret, sembla que els resultats de l’estudi donen suport a la hipòtesi de la paradoxa del migrant sa, que suggereix que els migrants que aconsegueixen arribar al país d’acollida solen ser més resilients i, per tant, tenir més salut que els ciutadans autòctons. És possible que, a causa d’una selectivitat en termes de salut, tinguin més probabilitats de migrar i inicialment estiguin més sans. Tanmateix, no es descarta que els efectes acumulatius dels factors de risc posteriors a la migració —com l’estrès percebut i la discriminació— acabin repercutint en la seva salut mental. En el cas dels menors que migren sols, la transició a l’edat adulta és més complexa, no lineal i es perllonga en el temps. Per tant, també cal dur a terme més estudis longitudinals sobre aquest grup específic per examinar els factors de risc i de protecció de la salut al llarg del temps.

Finalment, per comprendre a fons la salut d’aquests menors, també és essencial integrar els determinants socials del model de salut amb la perspectiva de la trajectòria vital i examinar la paradoxa del migrant sa. El model dels determinants socials de salut ofereix una anàlisi estructural dels factors que hi incideixen. A la vegada, la perspectiva de la trajectòria vital afegeix una dimensió temporal, atès que té en compte la interacció d’aquests factors al llarg del temps. Junts, aquests enfocaments proporcionen una comprensió dinàmica de la manera com els diferents determinants socials afecten la salut en les diferents etapes del cicle migratori, i posen l’accent en la importància del context i les circumstàncies en cada etapa: abans, durant i després de la migració. En particular, en aquest grup específic de migrants, la totalitat del seu cicle migratori sol tenir lloc durant l’adolescència, un període crític per al desenvolupament vital. Aquesta etapa suposa la transició a l’edat adulta i influeix en la formació de la seva identitat, actituds, objectius i aspiracions.

En general, a les societats europees, la transició dels joves a l’edat adulta és plena de reptes econòmics, educatius, socials i de salut mental. Els joves migrants han de fer front a un altre repte, el de les microtransicions (com ara, entre d’altres, els canvis d’estatus legal i administratiu, la finalització dels estudis, la incorporació al mercat laboral i formar una família) en el marc del cicle migratori més ampli. Aquesta «doble transició» els diferencia d’altres migrants i pot fer que siguin més vulnerables als problemes de salut mental. Això subratlla la necessitat de comptar amb sistemes de suport integrals que abordin tant les vulnerabilitats preexistents com els reptes canviants a què han de fer front els migrants en els seus nous entorns. Les intervencions polítiques i les iniciatives comunitàries poden emprar aquests coneixements per millorar els resultats en matèria de salut mental i fomentar les aptituds i competències dels joves migrants al llarg del temps.

L’estudi posa en relleu de quina manera els factors posteriors a la migració incideixen en el malestar psicològic dels menors migrants en arribar al país receptor. Subratlla la necessitat d’una atenció de salut mental integral que tingui en compte les diferents etapes del cicle migratori. A més a més, defensa el foment de models interculturals d’atenció de salut mental i el desenvolupament de polítiques i serveis per abordar i mitigar els efectes dels factors posteriors a la migració, inclosa la discriminació que pateixen a Espanya. Aquestes mesures poden ser cabdals per millorar els resultats generals de salut i la integració social dels menors migrants sense referent adult.

DELARUELLE, K. et al. (2021): «Mental Health in Adolescents with a Migration Background in 29 European Countries: The Buffering Role of Social Capital», Journal of Youth and Adolescence, 50(5):855-871.

PALACÍN BARTROLI, C., et al. (2023): «Piedras en la mochila: duelo y estrés en jóvenes migrantes sin acompañamiento», Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, (57), 1-21. 

DERLUYN, I.; E. BROEKAERT (2008): «Unaccompanied refugee children and adolescents: the glaring contrast between a legal and a psychological perspective», International Journal of Law and Psychiatry, 31(4), 319-330. 

ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT (OMS) (s. f.). «Social Determinants of Health».

KADIR, A., et al. (2019): «Children on the move in Europe: a narrative review of the evidence on the health risks, health needs and health policy for asylum seeking, refugee and undocumented children», BMJ Paediatrics Open, 3(1), bmjpo-2018-000364. 

JURADO D., et al. (2017): «Factores asociados al malestar psicológico o trastornos mentales comunes en poblaciones migrantes de todo el mundo», Revista de Psiquiatría y Salud Mental, 10(1), 45-58. Doi: