Publicador de continguts

Article

Emocions i estereotips: com veiem les persones amb discapacitat intel·lectual?

Eva Sotomayor, Universitat de Jaén
Projecte seleccionat en la convocatòria Connecta 2021

La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) continua sent una assignatura pendent al nostre país. El 2022, la taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu va ser del 23,8 %, molt per sota del 51,1 % del conjunt de la població i, a més, amb una diferència salarial del 17,8 %. Aquestes desigualtats també s’observen en les persones amb discapacitat intel·lectual límit (DIL), que, amb el suport adequat, podrien tenir una vida autònoma satisfactòria. El propòsit d’aquest estudi és conèixer fins a quin punt la manca d’inclusió existent podria obeir a actituds estigmatitzadores en la societat. Amb aquesta finalitat, es va passar una enquesta a 1.618 individus sobre les emocions, els estereotips i els prejudicis pel que fa a les persones amb DIL. Els resultats obtinguts revelen una societat que mostra actituds integradores, però també matisos discriminatoris que podrien suposar un fre a la inclusió plena d’aquest col·lectiu.
Punts clau
  • 1
       Pel que fa a les emocions, el 96 % dels enquestats manifesten que senten respecte per les persones amb DIL; el 89 %, compassió; el 69 %, gratitud; el 39 %, ràbia; el 30 %, por, i el 12 %, fàstic.
  • 2
       El 62 % considera que les persones amb DIL poden fer una vida autònoma, i el 53 %, que són conscients de la realitat que les envolta. El 75 % acceptaria tenir un amic amb DIL, però només el 57 % hi conviuria.
  • 3
       Tenir coneguts o propparents amb DI influeix en la intensitat de les emocions que se senten cap a les persones amb DIL.
  • 4
       Les dones solen sentir més compassió i respecte per les persones amb DIL que els homes, però també més por i fàstic. Els homes, en canvi, solen sentir més gratitud i ràbia.
  • 5
       Amb els anys, augmenta la probabilitat de sentir respecte i gratitud cap a les persones amb DIL. Les persones de mitjana edat senten més por que les de més de 55 anys. Els joves tendeixen a sentir més compassió, però també més fàstic.
  • 6
       Un nivell educatiu elevat augmenta la probabilitat de sentir compassió i disminueix la de sentir ràbia, por i fàstic, però també gratitud i respecte.
personascondiscapaCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.