L’evidència disponible assenyala que la humanitat segueix una trajectòria insostenible en la seva relació amb el medi ambient. La cultura mediambiental i climàtica és una de les bases essencials per a una transició cap a models de vida més sostenibles (Abson et al., 2017). En l’escenari d’emergència climàtica actual, és essencial que la societat comprengui les causes i conseqüències del canvi climàtic, i que això es tradueixi en comportaments que donin lloc a accions de prevenció, adaptació i mitigació. Els models climàtics situen Espanya entre els països de la Unió Europea més vulnerables als impactes del canvi climàtic. La superació de la crisi climàtica actual implica, entre d’altres, tres punts crítics: a) implementació de polítiques climàtiques; b) acceptació d’aquestes polítiques per part de la societat, i c) comportaments proambientals.

Fins ara, no hi havia dades relacionades amb els nivells de coneixement sobre el canvi climàtic a Espanya ni sobre la seva relació amb els nivells de preocupació i els hàbits climàticament sostenibles; per això, no era possible avaluar si la transferència actual de coneixements climàtics envers la societat és suficient. Aquest estudi planteja tres objectius per abordar aquests aspectes: a) avaluar els nivells de coneixement sobre el canvi climàtic per part dels joves i adults espanyols; b) determinar el seu nivell de preocupació i d’ansietat davant les conseqüències ‒presents i futures– del canvi climàtic, i c) analitzar els seus comportaments i hàbits climàtics. Això permetrà comprendre millor fins a quin punt és eficaç la informació que es transmet a la població espanyola sobre: a) el canvi climàtic; b) les seves causes i conseqüències; i c) la sostenibilitat climàtica dels seus hàbits. 

Per assolir aquests objectius, es va dur a terme una enquesta en línia a població adulta (35-54 anys) i jove (14-18 anys): 3.050 enquestes arreu del territori espanyol. L’estudi es va fer amb un nombre i una distribució de participants que complien els criteris de representativitat pel que fa a l’edat, el gènere i la comunitat autònoma. L’enquesta es va dividir en tres apartats principals. Un primer apartat pretenia avaluar el seu nivell de coneixement sobre el canvi climàtic (Leiserowitz i Smith, 2011); un segon apartat abordava l’avaluació dels nivells de preocupació i d’ansietat davant el canvi climàtic (Stewart, 2021), i un tercer apartat mesurava els hàbits de la població que tenen un impacte potencial en el clima (hàbits climàtics) (Lange i Dewitte, 2019). 

El nivell de coneixement sobre el canvi climàtic (índex de coneixement) es va analitzar a partir de 34 preguntes relacionades amb diferents aspectes del canvi climàtic. Per edats, la mitjana de l’índex de coneixement dels joves i dels adults és moderada i, en el grup amb un coneixement elevat, la dels adults és superior a la dels joves. Entre els joves, els de 14-16 anys en saben una mica més que els de 17-18 anys. Pel que fa al gènere, sembla que aquest no afecta el nivell de coneixement entre els joves. En canvi, el tipus de població en què resideixen sí que hi influeix. Els qui viuen en àrees poc poblades (menys de 5.000 hab.) tenen un coneixement inferior. En el cas dels adults, s’aprecia una relació positiva clara entre el nivell d’educació i d’ingressos i el nivell de coneixement: un adult amb estudis universitaris, sense fills i amb més ingressos té un coneixement lleugerament superior. És important destacar que aquesta relació pot ser redundant, atès que, en termes generals, els nivells d’ingressos i d’estudis estan molt relacionats entre si. 

El nivell de preocupació sobre el canvi climàtic es va avaluar mitjançant nou preguntes relacionades amb els nivells de preocupació i d’ansietat generats pel canvi climàtic. A Espanya, els nivells de preocupació, tant dels joves com dels adults, són molt elevats. Així, es va estimar que més del 50% dels participants en l’estudi estan altament preocupats per les conseqüències associades amb el canvi climàtic. És important remarcar que, pel que fa als nivells de preocupació, no es van apreciar diferències entre els joves i els adults.
D’altra banda, es va observar que el gènere és un factor determinant en l’índex de preocupació, de manera que les dones presenten una preocupació més elevada que els homes, tant si es tracta de persones joves com d’adultes. El nivell d’ingressos també marca diferències, encara que no s’aprecia una tendència clara en funció dels nivells de renda. Tal com passa amb l’índex de coneixement sobre el canvi climàtic, els joves que viuen en localitats petites (menys de 5.000 hab.) presenten un nivell de preocupació més baix. 

L’avaluació dels hàbits sostenibles relacionats amb el canvi climàtic es va dur a terme mitjançant l’índex d’hàbits climàtics, basat en 17 preguntes sobre hàbits a la vida quotidiana. Es va observar que no hi ha diferències entre els joves i els adults i que tots dos grups presenten uns hàbits mitjanament responsables amb el clima. 
En els joves i els adults, els hàbits de les dones són més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i el clima, si bé la majoria dels homes i de les dones se situen en la categoria mitjana. D’una manera similar, els adults sense fills presenten uns hàbits lleugerament més sostenibles. 
 

La relació entre diversos aspectes socioeconòmics i els nivells de coneixement, de preocupació i d’hàbits climàtics es va avaluar emprant models estadístics. 
Es va detectar que hi ha una clara relació entre els nivells de coneixement, els nivells de preocupació i la incidència dels hàbits sostenibles. Els que tenen més coneixement sobre el canvi climàtic i declaren que els preocupa més adquireixen uns hàbits més responsables des d’un punt de vista climàtic.

A més a més, els nivells de coneixement, de preocupació i d’hàbits també estan relacionats amb el nivell d’ingressos, d’estudis i amb el fet d’haver experimentat personalment les conseqüències del canvi climàtic. Aquesta darrera circumstància sembla ser decisiva, atès que el coneixement sobre el canvi climàtic dels que n’han patit les conseqüències (48% dels enquestats) és més elevat i el seu nivell de preocupació és considerablement superior, fins al punt que es reflecteix en els hàbits que adopten.  

La major part de la població (més del 90% dels enquestats) és conscient que el canvi climàtic és un fet real, però un percentatge elevat (al voltant del 80%) considera que necessita força més informació per comprendre’n les causes, les conseqüències i les possibles maneres de mitigar-lo i d’adaptar-s’hi. Potser a conseqüència d’aquesta manca d’informació, solament el 60% dels entrevistats creuen que l’activitat humana és la causa principal del canvi climàtic. 
Al voltant del 65% dels adults i joves enquestats es mostrarien molt d’acord que el Govern implementés més programes d’informació i de conscienciació sobre el canvi climàtic. D’una manera similar, el 64% es mostren molt d’acord que s’integri l’educació climàtica en els centres educatius.
 

Els joves i els adults fan servir fonts d’informació diferents per comprendre el canvi climàtic i les seves conseqüències. Els joves obtenen informació principalment a través dels centres educatius on estudien (60%), d’internet (55%), de les xarxes socials (45%) i de documentals i pel·lícules (44%). La família i els amics també representen una font d’informació important per a ells (42%). Els adults, a diferència dels joves, no disposen d’una font de referència equivalent als centres educatius, raó per la qual tendeixen a informar-se a través de documentals/pel·lícules (47%), d’internet (46%) i de llibres i revistes (39%). Els esdeveniments culturals relacionats amb el canvi climàtic, com ara exposicions o activitats, també són una font d’informació important (joves 38%, adults 31%). 

A l’apartat anterior queda reflectit el suport de la població a programes de conscienciació i d’informació sobre el canvi climàtic impulsats per l’Administració pública, però s’aprecia que actualment les fonts d’informació oficials no consten entre els principals recursos informatius emprats per la població. 

El nivell de coneixement sobre el canvi climàtic, tant en els joves com en els adults, es pot classificar com a mitjà, fet que indica l’existència d’un marge d’actuació important en el desenvolupament d’una cultura climàtica. Així, si bé el 90% dels enquestats reconeixen que el canvi climàtic és un fet, el 40% n’identifiquen les causes d’una manera errònia. Això duu a reflexionar sobre dues qüestions. D’una banda, posa de manifest que l’educació i els mitjans d’informació actuals no són efectius o no són suficients a l’hora de fomentar el desenvolupament d’una cultura climàtica sòlida. De l’altra, es pot interpretar com un indici de la presència no controlada d’informació falsa sobre el canvi climàtic i el grau d’incidència que té en la població. Així mateix, les enquestes revelen que un percentatge elevat dels participants en l’estudi declaren que necessiten més informació per comprendre i conèixer les causes del canvi climàtic, així com les seves conseqüències i possibles solucions. A més a més, donen suport d’una manera significativa a la implementació d’una educació climàtica, tant en els centres educatius com mitjançant programes de conscienciació impulsats per l’Administració pública. 

En termes generals, el nivell de coneixement dels enquestats no és especialment alt, però els seus nivells de preocupació sobre el canvi climàtic sí que són elevats. Això és així perquè la preocupació manifestada per la població no solament està influïda pel nivell de coneixement, sinó també pel fet d’haver patit personalment les conseqüències del canvi climàtic (el 48% dels enquestats afirmen haver-les experimentat). Els resultats indiquen que un augment de les iniciatives educatives i/o de difusió d’informació ‒la població s’hi mostra receptiva‒ es podria traduir en un increment dels hàbits climàtics, malgrat que aquests també estan clarament condicionats pel nivell d’ingressos de la persona en qüestió. Aquest darrer punt és important, atès que la renda pot ser un factor limitant en l’adopció d’hàbits més sostenibles des d’un punt de vista climàtic. 

Els índexs calculats en aquest estudi són generalistes i no permeten extreure informació detallada sobre els nivells en les diferents àrees de coneixement, de preocupació i d’hàbits dels grups estudiats. Per poder-ho fer, caldria dur a terme anàlisis més detallades.
És important recordar que totes les conclusions es refereixen als dos grups d’edat considerats (14-18 anys i 35-54 anys) i que no són extrapolables a altres rangs d’edat. 

ABSON, D. J., J. FISCHER, J. LEVENTON, et al. (2017): «Leverage points for sustainability transformation», Ambio, 46(1), 30-39.  

CHAN, K. M. A., D. R. BOYD, R. K. GOULD, et al. (2020): «Levers and leverage points for pathways to sustainability», People and Nature, julio ,  pan3.10124 . 

LANGE, F., i S. DEWITTE (2019): «Measuring pro-environmental behavior: Review and recommendations», Journal of Environmental Psychology, 63, 92-100.  

LEISEROWITZ, A., i N. SMITH (2011): American Teens’ Knowledge of Climate Change. Yale University. New Haven, CT: Yale Project on Climate Change . Communication. 

STEWART, A. E. (2021): «Psychometric Properties of the Climate Change Worry Scale», International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(2), 1-22.