María Neira és metge especialista en endocrinologia. Va treballar amb Metges Sense Fronteres a Hondures i amb l’Organització de les Nacions Unides a Moçambic i Ruanda. Posteriorment va ingressar a l’OMS com a directora del departament de Prevenció i Erradicació de Malalties Infeccioses. Va ser presidenta de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària del Ministeri de Sanitat i Consum d’Espanya, on es va encarregar de l’elaboració i l’execució dels plans nacionals d’alimentació i nutrició.

¿Per què és tan important per a la salut global l’acord de la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic?

L’acord sobre el canvi climàtic –signat per tots els països el desembre del 2015 a París– aborda la presa de decisions i posa sobre la taula solucions al problema de l’escalfament global. És important perquè totes les decisions que es prenguin per combatre el canvi climàtic, al capdavall beneficiaran enormement la salut. En aquest sentit, cal prendre mesures per reduir el trànsit i observar, per exemple, quina mena d’energia fem servir, si és contaminant o no contaminant, i totes aquestes decisions tindran un impacte en els nostres pulmons i en el nostre sistema cardiovascular. Si aconseguim fer minvar la contaminació de l’aire que respirem, el benefici serà enorme, ja que cada any moren set milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica.

¿Quins són els efectes principals del canvi climàtic en la salut de la població a tot el món? ¿I a Europa?

El canvi climàtic està afectant els pilars de la nostra societat: l’accés a l’aigua potable i als aliments, i la manera en què ens arrecerem, és a dir, l’habitatge. Es poden produir desplaçaments massius a causa de desastres naturals, de l’escassetat o la mala qualitat de l’aigua, o bé de l’escassetat d’aliments provocada per episodis de sequera.  Tot plegat té una repercussió molt gran en les bases de la nostra salut.

D’altra banda, l’augment de la temperatura mitjana a causa del canvi climàtic afecta les condicions ambientals de molts vectors que transmeten malalties, com és el cas dels mosquits, que no es podien reproduir a les regions de muntanya de Kenya perquè no disposaven de la temperatura adequada i ara tenen justament els graus de temperatura necessaris per reproduir-se, de manera que comencem a detectar casos de malària a zones on abans no n’hi havia.

Pel que fa a Europa, el canvi climàtic es relaciona amb la distribució d’aigua dolça, ja que al pas que anem esdevindrà un bé molt escàs. Afecta també la utilització del transport i la gestió de la contaminació atmosfèrica que produeix, la distribució de les collites a escala internacional i la nova distribució de malalties. És una equivocació pensar que es tracta d’un problema que només afecta els països en vies de desenvolupament. És clar que els afectarà molt més que no pas als països desenvolupats, però és un problema d’abast mundial.

¿Quins són els reptes de salut pública que ha d’afrontar un país com Espanya a conseqüència del canvi climàtic?

El canvi climàtic canviarà els nostres hàbits de vida. Irònicament, aquesta conseqüència de l’escalfament global resultaria molt positiva. Cal que la gent comprengui que quan el planeta pateix –una cosa que s’entén com molt llunyana–, la nostra salut també se’n ressent.

Penso que a Europa ho comprovarem ben aviat si prenem mesures per combatre la contaminació de l’aire i canviem els nostres models de vida. Hem de reflexionar per què utilitzem sempre el vehicle privat en lloc de fer servir el transport públic o anar a peu. ¿Per què negligim l’activitat física, ens desplacem sempre amb el cotxe o la moto i duem una vida tan sedentària? Tot plegat té un gran impacte en les malalties no transmissibles.

Un dels problemes és que la gent no percep les connexions entre l’escalfament global i la salut. Per tant, hem d’explicar-les. Una vegada que s’entén, per exemple, que l’augment de casos d’asma o d’al·lèrgies està relacionat amb el canvi climàtic, les persones esdevenen líders del moviment per combatre l’escalfament global. No és una qüestió d’ecologistes motivats, sinó que té molt a veure amb la nostra salut.

¿Com ens afecten els determinants ambientals? ¿Com podem minimitzar els efectes que tenen sobre la salut?

Els determinants ambientals són responsables de gairebé 13 milions de morts cada any. Des d’un punt de vista positiu, si gestionéssim el medi ambient d’una manera lògica, intel·ligent i sostenible, evitaríem 13 milions de morts anuals i la gent tindria una millor qualitat de vida.

Si en dissenyar les nostres ciutats ens centréssim en l’individu i en els ciutadans i les planegéssim pensant en la possibilitat que la gent s’hi desplacés a peu o en bicicleta, tingués accés a zones verdes i respirés un aire més pur, estaríem protegint la salut. La idea no és evitar la malaltia, sinó protegir la salut gràcies a un millor disseny de les ciutats, pensades sobretot per als ciutadans. I aquesta mena d’accions també són fonamentals per tenir èxit en la lluita contra el canvi climàtic.

Entre els condicionants ambientals, ¿quins són els més importants en relació amb la salut? ¿Podem prevenir les malalties tenint cura del medi ambient?

La prevenció primària és la millor medecina. Com més protegim el medi natural, que és el que ens sustenta, ens alimenta, ens fa beure i és on ens arrecerem i respirem, millor ens protegirà. El contrari no existeix. El medi ambient és el que decideix.

Evidentment, un dels reptes principals que hem d’afrontar és l’accés a l’aigua potable. A Europa això sembla una qüestió banal, però hi ha molts països on la població no té accés regular i rutinari a l’aigua potable. No és tan fàcil com obrir una aixeta; és una lluita diària molt important. Altres condicionants ambientals són la contaminació de l’aire, l’exposició a substàncies químiques, pesticides o altres substàncies tòxiques presents en la nostra vida diària, com també la gestió dels residus.

L’optimització de l’entorn dels municipis és fonamental per millorar la nostra salut. Com millor planifiquem els nostres entorns, més gran serà el benefici per a la salut. Com millor programem el transport públic col·lectiu, més minvaran les congestions de trànsit i el nombre de morts i ferits per accidents. Tot això resulta molt beneficiós per a la salut. Volem que es desenvolupin polítiques urbanes saludables adreçades al ciutadà, pensant en qui serà el beneficiari d’aquestes polítiques o qui les «patirà».

¿Quins efectes tindrien en la salut les millores dels nostres entorns urbans?

Per a la salut és molt important reduir la contaminació atmosfèrica; ja he esmentat que provoca set milions de morts cada any, una xifra que cal tenir present. Ara com ara és un dels riscos ambientals més importants que hem d’afrontar. És clar que aquest fenomen afecta molt més els països en vies de desenvolupament que no pas els industrialitzats, però la previsió que, en un termini de tan sols vint anys, el 80% de la població mundial viurà a les ciutats és molt preocupant i cal fer-hi alguna cosa.

Cada ciutat ha de dur a terme la seva pròpia avaluació sobre l’origen de la contaminació. Una bona part la produeix el transport relacionat amb els vehicles que circulen per la ciutat. Una altra part prové de la gestió dels residus: hi ha llocs al món on les escombraries es cremen a la pròpia llar, la qual cosa produeix substàncies tòxiques i contaminació. La producció agrícola al voltant de les ciutats i la producció industrial d’alguns països, que no tenen normatives sobre les emissions dels contaminants de les fàbriques, provoquen la contaminació de l’aire. No hi ha una causa única que provoqui la contaminació atmosfèrica, ja que depèn, per exemple,  del tipus de combustible que fan servir els vehicles: gasoil, gasolina...

A partir d’aquí, cal posar en marxa tot un ventall de mesures per reduir-la, i la millor és que el ciutadà entengui que fer minvar la contaminació atmosfèrica és important per a la salut: així pot començar a exigir millors mesures urbanístiques en aquest sentit i també contribuir-hi personalment, utilitzant menys el vehicle privat en els desplaçaments, gestionant millor els residus i aplicant una política energètica eficient a casa seva (per exemple, no posar la calefacció o la refrigeració al màxim), entre altres mesures.

Gairebé dues terceres parts de totes les morts al món s’atribueixen a les malalties no transmissibles. ¿Com podem abordar aquest enorme repte social i de salut pública?

Per exemple, tenint-lo en compte cada vegada que es pren una decisió relacionada amb el futur d’una ciutat, és a dir, pensant en quines malalties pot evitar o provocar. L’exposició a factors de risc ambientals és una de les primeres causes de mort de malalties cardiovasculars. Abans hom creia que només hi influïen altres factors de risc, també molt importants, com ara el tipus d’alimentació, la manca d’exercici i el consum de tabac i d’alcohol, però avui sabem que un dels factors de risc més importants és l’exposició a la contaminació de l’aire. Per tant, és una de les tasques pendents que hem d’abordar.

Hi ha moltes maneres de tractar els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut, però la tasca divulgativa que fan els mitjans de comunicació és fonamental perquè la gent els conegui. No es tracta d’una campanya per salvar el planeta, que sona com una cosa molt llunyana. És una acció per salvar «els meus pulmons» i «el meu cor». Una campanya per prevenir la salut de tothom. Crec que és un missatge que arriba més al ciutadà.

¿Quins són els principals problemes de salut que han d’afrontar els països en vies de desenvolupament? ¿Com s’haurien de tractar?

Aquests problemes s’haurien de treballar amb intel·ligència, prenent decisions estratègiques per a cada país, parant atenció a com i on s’inverteixen els recursos. Naturalment, l’educació i la salut són sempre les millors inversions, sobretot si es fan de manera sostenible per poder-les mantenir en el temps.

També cal reflexionar per decidir quines fonts d’energia s’utilitzaran als països en vies de desenvolupament, que s’estan industrialitzant i estan canviant el seu model de vida. Aquestes decisions afectaran el model de transport que desenvoluparan. ¿Copiaran el nostre model? ¿Reproduiran el nostre sistema industrial, que ha estat tan contaminant? ¿Faran com a la Xina, on tot el desenvolupament implica contaminar els rius i l’aire, on l’economia està per damunt de tot, malgrat els problemes generats?

El missatge principal és que pot haver-hi un desenvolupament econòmic que no destrueixi els recursos naturals ni afecti la salut de la gent. Les malalties amb què ens trobem als països en vies de desenvolupament són duals. D’una banda, les malalties infeccioses –malària, tuberculosi, etc.– continuen sent un problema; de l’altra, però, també han aparegut problemes de diabetis i malalties cardiovasculars, que es relacionen amb estils de vida sedentaris i amb l’obesitat. És a dir, aquests països conviuen amb totes dues epidèmies, de manera que es fa més difícil resoldre l’equació.

¿Com podem millorar la salut pública a través de l’educació, la cultura, la recerca i la innovació? ¿Ens podria proposar tres mesures que, a parer seu, representarien un canvi radical en aquest aspecte?

L’educació és fonamental per canviar la situació sanitària als països. També és bàsica la governança: si en un país, encara que sigui molt ric, continua havent-hi corrupció, mala gestió dels recursos i males decisions a l’hora d’invertir, no podrà tenir un desenvolupament adequat en sanitat, encara que compti amb molta assistència, com ha passat a l’Àfrica. És necessari que la població exigeixi una bona gestió i menys corrupció.

A partir d’aquí, hi ha tres mesures que poden representar un canvi: en primer lloc, l’educació de les nenes. És important que les nenes vagin a escola, ja que seran elles les que gestionaran casa seva i els recursos. S’ha observat que gràcies a la gestió d’aquests recursos també duran els propis fills a escola. Educar les nenes és sempre una inversió excel·lent.

Una altra mesura és invertir en salut. Els països han de considerar aquesta inversió com una prioritat. No es tracta només de construir hospitals, sinó, per exemple, de reduir la mortalitat materna mitjançant l’educació sanitària a les clíniques. I la tercera mesura és potenciar la solidaritat. És a dir, canalitzar l’ajuda d’una manera intel·ligent i estratègica cap a aquells llocs on hi ha resultats. Una altra mesura addicional important seria possibilitar l’accés a l’aigua potable i a l’educació per a tots, com a pilars bàsics per millorar la salut pública.

¿Quines recomanacions faria, pel que fa a polítiques públiques, per millorar la salut dels ciutadans?

Als països amb més mitjans, com ara el nostre, hem d’entendre que la salut és multisectorial. La salut no són els hospitals. Els hospitals són fonamentals per a la salut de les persones, però constitueixen l’últim esglaó. Es fan servir quan les persones ja han emmalaltit.

Per això, recomanaria invertir en prevenció primària, entenent que la política de salut no tan sols es fa des del Ministeri de Sanitat, sinó també en altres ministeris com ara el de Medi Ambient, el d’Indústria i Energia o els ministeris corresponents de cada país implicats en les polítiques de benestar. Tots els ministres haurien de centrar l’atenció a demostrar en quin percentatge la seva cartera està contribuint a millorar la salut de la gent. I tots han de contribuir a la salut, perquè en totes les polítiques es genera benestar i absència de malaltia. El Ministeri de Sanitat no s’ha de preocupar només del malalt; ha de preocupar-se i ocupar-se també de les persones sanes perquè continuïn estant sanes.

¿Quins canvis en els comportaments individuals serien necessaris per gaudir d’una millor salut?

Molts! Els nostres comportaments estan relacionats amb la manera en què consumim dia a dia. Cal ser molt conscients del que consumim i com ho fem. Hem de reflexionar sobre quants residus de plàstic i cartró innecessaris generem cada dia, quina és la nostra contribució a l’empremta de carboni i com ens movem diàriament per la ciutat. Tot això és fonamental.

També hem de pensar en la contaminació que generem: com usem l’energia a casa i fins a quin punt som conscients que l’energia no és un bé inexhaurible i que la seva explotació produeix contaminants. És bàsic reflexionar sobre com consumim l’aigua i els aliments que prenem i també sobre l’esport que fem.

D’altra banda, tenim els factors de risc com ara el tabaquisme, el consum excessiu de greixos i el consum d’alcohol, entre altres. Tanmateix, no els hem d’abordar des del punt de vista repressiu, dient només: «Això està prohibit». Hem de pensar en una cultura per a una vida millor. Es tracta que «jo estigui millor» i no d’amargar-me la vida, sinó al contrari: que en la meva vida i amb la meva salut estigui millor i sigui molt més feliç.

Les condicions ambientals i socials poden dur a una salut precària, i una mala salut pot fer que més persones es precipitin en la pobresa a causa d’un augment de les despeses sanitàries, o bé de la pèrdua de l’habitatge i dels ingressos. ¿Com podem trencar aquest cercle viciós entre condicionants ambientals i pobresa?

Podem trencar-lo evitant que la gent es posi malalta. Actualment el 97% dels recursos que es destinen al que anomenem ‘salut’ van sobretot adreçats a guarir la malaltia. Invertim només un 3% en prevenció. Cal canviar aquests percentatges. Hem d’invertir moltíssim en el guariment de les malalties, però cal ser intel·ligents i anar a buscar la salut, com he dit abans, a tots els ministeris i en totes les polítiques. Per exemple, qualsevol tipus de construcció hauria de tenir un estudi d’impacte sobre la salut. Una cultura de prevenció primària trencaria aquest cercle viciós.

¿Què implicaria erradicar una malaltia?

Seria una injecció d’optimisme. No hi ha dubte que si finalment aconseguíssim erradicar la pòlio, per exemple, la injecció d’optimisme seria enorme. Però això voldria dir que tot seguit hauríem de passar a erradicar la malaltia següent. No podem quedar-nos adormits sobre els llorers ni tan sols cinc minuts. Per a la comunitat internacional seria com guanyar una copa mundial de futbol, m’imagino. Però erradicar una malaltia no vol dir que la nostra capacitat d’emmalaltir no continuï sent molt alta, per tots els factors de risc a què estem exposats. Per tant, cal reduir els factors de risc.

L’OMS va declarar la violència com un problema essencial de salut pública global. Continua sent un problema complex i, malgrat que entenguem que hi ha diversos tipus de violència, ¿quines mesures preventives destacaria per poder deturar-la?

Educació, educació i educació. És clar que una societat és allò que vol ser. Si a un nen des de ben petit se li inculca que és superior a una nena o que la violència resol problemes o que és un model en la nostra vida diària, òbviament la societat es desenvoluparà seguint aquestes idees. Personalment, no és la societat que vull. Crec que l’educació ha de ser sensibilització i que cal educar a tot arreu: a les famílies, a les escoles, al carrer, als mitjans de comunicació i a les tanques publicitàries. Però sense fer servir la repressió, simplement educant.

Entrevista per Raül Toran Navarro