Article

L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

Ramón Alós Moner, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Les dades mostren les greus dificultats de l’economia espanyola per generar prou ocupació, a banda que els llocs de treball que es generen són majoritàriament de baixa qualitat, de poc valor afegit i amb un ús baix o mitjà de la tecnologia.
Punts clau
  • 1
       Bona part del teixit econòmic d’Espanya el configuren llocs de treball de valor afegit escàs, baixa inversió en innovació, pocs requisits professionals i baixa qualitat quant a l’ocupació.
  • 2
       La taxa de risc de pobresa entre les persones ocupades a Espanya ha passat de l’11,7% el 2013 al 14,1% el 2016.
  • 3
       L’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia.
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)


Després de quatre anys de recuperació de l’ocupació, des del final del 2013, podem dir que l’economia espanyola té greus dificultats per generar: 1) prou llocs de treball; 2) ocupació professional qualificada, i 3) ocupació de qualitat quant a les condicions laborals. Les xifres d’atur són la prova del primer hàndicap: dels 3,8 milions de desocupats del final del 2017, la meitat són de llarga durada (més d’un any) i més d’una tercera part de molt llarga durada (més de dos anys). A aquestes persones aturades caldria afegir-hi encara les que desisteixen de cercar feina perquè consideren que no en trobaran, les que han emigrat i les que es troben subocupades o amb feines ocasionals i d’horaris reduïts.

Una comparació amb Europa

Si comparem la distribució sectorial de l’ocupació a Espanya amb la dels països de l’entorn (Alemanya, França, Itàlia i el conjunt de l’Eurozona), destaquen algunes diferències significatives (taula 1). D’entrada, constatem que l’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia (aquests dos darrers països es caracteritzen també per un fort sector turístic). El fet que l’ocupació en l’hoteleria hagi augmentat a Espanya un 26% els darrers 4 anys obliga a interrogar-nos sobre un possible excés d’especialització en un sector que, d’altra banda, es defineix per una elevada estacionalitat. Al contrari, Espanya és lluny d’assolir els nivells d’Alemanya o de l’Eurozona en indústria, de França o Itàlia en administracions públiques, i d’Alemanya, França o Itàlia en activitats sanitàries i serveis socials; tot plegat reflecteix l’escàs desenvolupament de les polítiques de benestar al nostre país.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.