Informe
Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió
-
1Un dels motius principals que expliquen que Espanya tingui uns nivells tan alts de desigualtat és la menor capacitat del sistema d’impostos i prestacions per reduir les desigualtats que es produeixen en la distribució de les rendes primàries.
-
2Els avanços principals a l’hora de reduir la desigualtat a Espanya van tenir lloc els anys vuitanta amb el desenvolupament de les prestacions socials i de la imposició progressiva. Durant l’última crisi, però, la desigualtat va augmentar i en la recuperació ha baixat a un ritme molt lent per comparació a la millora de l’ocupació.
-
3Les pensions són l’instrument que té un efecte redistributiu més elevat, com passa en altres països de renda alta. Les prestacions per desocupació tenen més efecte sobre la distribució d’ingressos que en altres països, però el seu paper s’ha anat moderant per la caiguda de la taxa de cobertura i el fet que la modalitat assistencial hagi guanyat pes, amb menys intensitat protectora que no pas la contributiva.
-
4La capacitat redistributiva de l’última xarxa de protecció econòmica –el sistema de prestació de garantia d’ingressos– és molt limitada. A diferència d’altres països, no hi ha una xarxa única sinó un mosaic molt complex de prestacions, amb llacunes de protecció i grans diferències territorials en la protecció del risc de pobresa.
-
5En clar contrast amb el que passa als països europeus amb estats del benestar més sòlids, les prestacions familiars a Espanya tenen un efecte molt migrat sobre la redistribució de la renda.
-
6La despesa sanitària a Espanya té un alt efecte redistributiu, ja que és la més gran de les prestacions socials en espècie. En l’última dècada, les retallades aplicades en algunes partides n’han reduït la progressivitat (per exemple, en la despesa farmacèutica).
-
7L’efecte global de la despesa en educació a Espanya és redistributiu, encara que és més baix que el de la sanitat. No totes les despeses, però, són progressives, i persisteixen problemes rellevants relacionats amb les desigualtats d’origen social, com ara l’abandonament escolar prematur.
-
8L’impost sobre la renda a Espanya és el segon instrument més redistributiu, després de les pensions. La seva capacitat per corregir la desigualtat ha anat minvant en el temps a causa del procés de reducció dels tipus impositius.
-
9Espanya no és una excepció en la tendència que la imposició indirecta guanyi cada vegada més pes en el conjunt d’ingressos públics. L’IVA és un impost regressiu i les reformes que se n’han fet han reforçat aquest caràcter. Encara que tenen un impacte més limitat, altres impostos al consum –com ara els impostos especials– són també regressius.
-
10Els impostos sobre la riquesa no contribueixen gaire a la redistribució i es troben molt limitats pels baixos nivells de compliment fiscal, algunes exempcions, desigualtats territorials i problemes d’evasió i elusió fiscal.